El preu de les garroves

El preu va per amunt

Malgrat la producció menor de garrova, el valor superarà el de l’any passat

El creixement del valor de la producció de la garrova a les Balears és espectacular. L’any 2019 va ser de 5.950.000 €, el 2020 va ser de 17.200.000 € i el 2021 ha estat de 23.500.000 €. El 2021 va créixer un 37% respecte del 2020 i va representar el 16,34% de la producció final agrícola (la producció vegetal, exclosa la ramaderia), sols superada per les hortalisses i els vins. L’evolució del preu és excepcional i el 2022 el preu continua per amunt, amb una cotització, a 31 d’agost, d’1,8 € per quilo a la Llotja de Reus. L’Associació de Trossejadors ha estimat una producció, el 2022, d’entre 15.000 i 20.000 tones, amb un descens del 30% sobre l’any passat i preus entorn d’1,5 € el quilo. Per tant, el 2022, amb menys producció, el valor de la producció superarà la xifra històrica del 2021.

Robatoris de garroves

La Conselleria d’Agricultura ha pres mesures per evitar els furts

Els robatoris de garroves són, de fa temps, un fet habitual. Des de l’any 2019 s’ha fet un treball coordinat entre la Conselleria d’Agricultura, la Guàrdia Civil i els ajuntaments. Gràcies a aquesta labor, se n’ha pogut fer un seguiment i s’han aconseguit limitar els robatoris. La Conselleria va presentar, fa pocs dies, el protocol d’actuació per al 2022, que consisteix en un certificat que s’expedeix des de les delegacions comarcals per a cada titular d’explotació; una declaració responsable per als propietaris de garrovers no inclosos en una explotació agrària i el contracte que s’ha de signar a partir d’operacions de més de 1.000 euros o que no es paguen al comptat. Això implica una certa complicació, però són mesures necessàries si es volen evitar els furts.

Un arbre excepcional

El garrover es caracteritza perser resistent a la sequera

Tot i que l’evolució del preu de les garroves és molt favorable per al camp balear (Mallorca i Eivissa), no hi ha cap motiu per pensar que es pugui mantenir durant gaire temps en aquest nivell, entre altres coses per l’entrada en producció de les noves plantacions, a més de la pròpia evolució del mercat. Malgrat això, sí que és possible que el preu de la garrova es mantingui en un futur a un nivell que n’asseguri la rendibilitat. El garrover reuneix condicions que el converteixen en un arbre excepcional: la resistència a la sequera, la rusticitat, les poques labors que demanda el seu conreu, la poca incidència de les plagues i les malalties o les mateixes perspectives comercials, principalment de la goma de garroví. El garrover és un dels nostres arbres de futur.

Ajuts pels efectes de la guerra

A banda de les ajudes de la PAC, n’hi ha unes d’específiques del Govern

El Ministeri d’Agricultura i les comunitats autònomes han acordat la distribució d’un fons per compensar les dificultats del sector primari arran del conflicte d’Ucraïna. La part corresponent a les Illes Balears és de 789.772 €, als quals s’hi ha d’afegir l’aportació comunitària, fins a arribar a 1.184.876 €. Arran d’aquest conflicte bèl·lic, el sector primari pateix una pujada espectacular dels costos de producció (carburants, energia, adobs, fitosanitaris, pinsos, alimentació animal...) que, en el cas de les Illes Balears, es veuen multiplicats per la insularitat. A més, el sector, fins al 2023, no tindrà un major reconeixement en el marc de les ajudes de la PAC. El Consell de Govern ha autoritzat la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, a treure aquests ajuts a les Balears, que inclouran els productors de vacum de carn, oví i caprí, pollastre, conills i cítrics.

Comença el compte enrere

Un estudi analitza els efectes del canvi climàtic en l’agricultura de l’estat

Aquest és el títol de l’estudi fet per l’organització agrària COAG sobre els efectes del canvi climàtic en l’agricultura espanyola. L’estudi assenyala que, tot i les diferències regionals, cap territori se n’escaparà. El resultat, amb un increment d’1,5ºC, seria d’una forta caiguda dels rendiments i de la qualitat de les produccions, en la qual es perdria un 10% de la superfície apta per al vinyet i un 80% del territori apte per a certes varietats d’olivera, amb una caiguda del 8% en la producció de blat. Si l’increment fos de 2ºC, el rendiment dels cereals cauria un 15%, la superfície del vinyet d’alta qualitat es reduiria un 20% i tan sols certes varietats, com la picual, es mantindrien en una gran part de l’olivar andalús. L’escenari per a l’àrea mediterrània no és optimista si no s’aconsegueixen limitar les emissions de CO2.