El preu que pagam cada dia per tenir les carreteres col·lapsades

PalmaCanvis en les rutes de les ambulàncies per evitar l’embós de la via de cintura de Palma o increments de fins a un 40% de la flota per part dels transportistes per poder atendre el mateix volum de feina. Aquests són alguns dels exemples concrets de l’impacte que ja té sobre els serveis, les empreses i les persones el col·lapse circulatori que dia rere dia pateixen les carreteres de les Illes Balears. Les conseqüències afecten des de l’atenció sanitària fins a l’activitat econòmica; i les fa, en el millor dels casos, més difícils i costoses.

“Home, quan ets a la base que tenim a l’extrem ponent de Palma, i tens un servei d’emergència que t’obliga a anar fins, per exemple, la zona de l’Estadi Balear de Palma, no ho dubtam: anam pel passeig Marítim, tot sabent que hi ha semàfors, molt de vianant que travessa i moltes possibles incidències per a una conducció com la nostra, però ni ho dubtam. Si agafes la via de cintura hi pots quedar atrapat, amb tot el que això suposa per a una ambulància”, explica Jorge Martínez, tècnic en emergències sanitàries i vicepresident del Sindicat FS-TES,que agrupa aquest col·lectiu professional, responsable de la conducció d’ambulàncies i tota classe de vehicles de suport vital. “Els darrers anys s’ha incrementat moltíssim la saturació circulatòria, i és clar que ens afecta molt. Perquè sovint et trobes situacions en les quals la gent vol ajudar desplaçant el seu vehicle perquè nosaltres puguem passar, però hi ha tal quantitat de cotxes que literalment no podem. A moments és molt estressant per a tot l’equip”, conclou Martínez.

De fet, els professionals del transport sanitari, sobretot pel que fa a les emergències, són uns dels que pateixen el desbordament del trànsit. “I per descomptat els malalts, que a vegades et miren als ulls i et demanen, què passa, per què no avançam?”, explica Ana, una infermera que no vol que es publiqui el seu llinatge. “Jo una vegada que ens va agafar un embós terrible i dúiem una persona amb una situació mèdica complicada, pensava que no ens en sortiríem, i això que avui les ambulàncies van molt ben equipades. En arribar, em vaig posar a plorar”, assegura.

“En general, hem de dir que entre una coordinació bona i uns conductors, els tècnics d’emergències, que són realment grans especialistes, podem compensar molt les dificultats del trànsit. Però hi ha dies que, sincerament, te’n vas a casa pensant que algú ha de trobar un remei a això, perquè en casos puntuals no podem donar el servei que voldríem i és molt desesperant i et genera una gran impotència”, lamenta aquesta infermera que fa guàrdies a Emergències.

Les Illes, i principalment els accessos a Palma i a la ciutat d’Eivissa, han experimentat un augment de la intensitat del trànsit rodat que complica la vida diària de milers de persones. L’increment exponencial del trànsit a les Balears, el rècord de vehicles, amb més d’un per habitant, fan que la tasca del transport sanitari urgent esdevingui més complicada. Però els seus responsables fa anys que cerquen alternatives per “garantir el manteniment d’un temps de resposta adequat, que, en el cas de les emergències, és de 14 minuts de mitjana, uns dels millors de l’Estat”, explica Eloy Villalba. El coordinador del 061 confirma que una de les primeres decisions que es va prendre ja fa anys va ser anar descartant la via de cintura. “Nosaltres tenim diferents bases. I ja posicionam les unitats de tal manera que, tant per atendre Palma com els exteriors, no s’hagi de passar per aquesta via, per la qual tots sabem que és molt complicat circular a determinades hores. Ens coordinam, i a més tenim uns grans professionals que juguen un paper clau i asseguren una reacció immediata del sistema de salut davant qualsevol emergència”, recalca.

El màxim responsable d’Infraestructures del Consell de Mallorca, Rafel Gelabert, és conscient “que hi ha vies que estan al límit, i la de cintura de Palma, amb més de 170.000 vehicles cada dia, no dona més de si”. “Per això farem aquest carril extra només fins al tram de la sortida de Valldemossa, que és on hi ha la concentració més gran. També algunes millores puntuals, com la tramitació del tram 1 del segon cinturó, perquè cal descongestionar-lo”, assegura. Si bé adverteix, davant possibles crítiques, que “són actuacions amb mínim consum de territori i sobretot el que posam en marxa són molts d’aparcaments dissuasius”, afirma.

Més aparcaments

De fet, als que ja es coneixien en origen –prop d’estacions de tren i bus a molts de pobles– se n’hi afegiran “nou o deu més”. “També estam a punt de tancar una sèrie d’aparcaments del mateix estil a l’entrada de Palma”, conclou. Els responsables de Carreteres i Infraestructures del Consell insisteixen que tenen clar que no és hora d’apostar pel vehicle privat:“Però a la vegada hem de donar alternatives pràctiques perquè la gent deixi el cotxe. I això implica fer molts aparcaments preventius, perquè si arribes per agafar el tren o el bus i no pots aparcar allà, al final te’n vas en cotxe”, afirma Vadell.

Però els problemes per gestionar la xarxa d’assistència sanitària no passen només per esquivar els embossos, sinó també per la dispersió dels turistes. “Telefonen demanant assistència des del lloc més remot que et puguis imaginar. Fa uns anys era diferent, perquè la major part dels serveis eren a les principals platges i zones turístiques. Després de la pandèmia hi ha hagut un canvi molt important i hi ha gent pertot, i això ens obliga a fer més esforços per atendre les emergències”, explica el gerent del 061. A més de la dispersió damunt el territori, s’han multiplicat activitats com “els ciclistes, que obliguen encara a anar més alerta amb la conducció”. “És un repte molt important, i crec que podem estar orgullosos de com l’afrontam”, afirma Villegas.

Un dels altres col·lectius empresarials i professionals que més pateixen l’increment del trànsit són les empreses de logística i transports. Tolo Servera, empresari i president de l’Associació de Distribuidors d’Aliments, Begudes i Neteja (ADED) qualifica “d’insuportable i insostenible la situació actual del trànsit”, i assegura que el problema no és d’ara. “L’arrossegam des de fa, que t’he de dir, una dècada. No s’han volgut posar mesures clares, i ara ho pagam, i evidentment que perdem competitivitat”, diu. Tant és així que Servera calcula aproximadament un 40% d’increment de costos derivats del col·lapse circulatori. “És molt senzill, el que abans feies amb tres xòfers, ara en necessites cinc. Perquè et passes molt més temps aturat, embossat. I a això, hi hem d’afegir els costos del combustible, que no només han pujat per litre, sinó que, per fer el mateix trajecte, en gastam més”, conclou.

Molts dels entrevistats per a l’elaboració d’aquest reportatge, que es passen hores a la carretera, coincideixen en el fet que “no podem atribuir-ho tot al turisme”. “Aquí la població ha crescut molt. Els mesos d’hivern la via de cintura ja té moments de col·lapse i no és a causa del turisme”, afirma Tolo Servera. El director insular d’Infraestructures, Rafel Gelabert, admet la necessitat d’actuar: “Les administracions hem de fer esforços per coordinar-nos encara més, com ja feim amb el Govern i l’Ajuntament de Palma per establir una bona xarxa de transport públic combinada amb aparcaments dissuasius, i actuar sempre pensant en global. No té sentit pensar una infraestructura, sinó que és mirant com dones solucions integrals als ciutadans”, assegura.

No només ambulàncies i transportistes viuen al límit per la saturació del trànsit. Milers de persones arriben tard a la feina. “Per molt que t’hi posis amb temps, és terrible”, diu Marian Sastre, que a més és usuària de diferents instal·lacions esportives de l’IME de Palma: “Alguns dies et trobes que no ha arribat el socorrista per l’embós i no poden obrir la piscina. Ens afecta en tots els aspectes”. L’Ajuntament de Palma ha confirmat que algun dia s’han obert amb retard per motius de trànsit.