Un sector important
La producció de llet representà un 41% de la producció ramadera balear
El sector ramader dedicat a la producció làctia és important a les Balears, sobretot a l’illa de Menorca. El 2020 es produïren 67 milions de litres de llet. D’aquests litres, 66,5 milions foren de llet de vaca, amb un valor de 24.149.629 euros; 0,13 milions foren de llet d’ovella, amb un valor de 93.447 euros, i 0,4 milions foren de llet de cabra, amb 364.189 euros. El valor total de la producció de llet va ser de 24.607.265 euros el 2020 i va minvar un 2,2% amb relació al 2019, però s’ha de tenir en compte que gran part d’aquesta llet es comercialitzà com a formatge i altres productes lactis, amb un valor final superior. La producció de llet, tota sola, va representar un 41% de la producció ramadera balear i ocupà un 10% de la superfície agrària, que a Menorca va ser del 90%. No ens podem permetre el luxe de posar punt final al sector.
Dades del formatge de Menorca
La comercialització l’any 2020 va rebre una gran bufetada
El formatge de Menorca és el formatge de llet de vaca amb més producció de tot l’Estat. L’any 2020 hi va haver 107 ramaderies inscrites a la Denominació d’Origen, amb 6.056 vaques. La producció de formatge de la DO va ser de 1.909 tones, amb un descens amb relació al 2019 del -24 %. La producció total de formatge de les ramaderies menorquines va ser de 2.558 tones i s’empraren 44,1 milions de litres en la producció formatgera. Per tant, la producció formatgera de Menorca va utilitzar el 66,3% de la llet balear. A aquesta producció hi hem d’afegir la del formatge de Mallorca. Això ens indica que la producció formatgera utilitza la major part de la llet balear. Però la comercialització de formatge el 2020 va rebre una gran bufetada.
Un sector molt estret
Una vaca lletera té a les Balears un cost de 1.133 € anuals més que a la Península
El descens en la producció i venda de formatge, vinculat a la crisi pandèmica, ha agreujat els problemes que graviten sobre el sector. A escala estatal l’alimentació animal ha pujat un 26% en un any i el preu de l’energia va disparat. El factor insularitat gravita negativament també sobre el sector lacti. Segons el Govern balear, els costos dels pinsos compostos a les Balears són un 65% més cars que a la Península; els fertilitzants, un 17,5% més cars, i el gasoli agrícola, un 8,8 % més car. Si es traspassen els majors costos a unitats de bestiar, es veu que una vaca lletera té a les Balears un cost de 1.133 euros anuals més que a la Península. Tant a les Balears com a la Península el ramader no cobreix costos de cap de les maneres, però els costos són molt majors a les Illes.
Les demandes dels pagesos
La llet de marca blanca es ven a un preu que no cobreix els costos de producció
La mobilització dels ramaders ha explicat la situació agònica del sector. El problema és en els preus de reclam que té la distribució a la venda al públic de la llet. La llet de marca blanca es ven sovint a un preu que no cobreix al ramader els costos de producció, incomplint la llei de la cadena alimentària. Els costos de producció d’un litre de llet estan entorn de 0,34 cèntims el litre, però el preu mitjà que ha cobrat el ramader els darreres tres anys està sobre els 0,32 cèntims. A les Illes Balears, segons el FEGA, el mes de febrer de 2021 el preu cobrat pels pagesos va ser de 0,31, el més baix de tot l’Estat. Més del 50% de la llet produïda a l’estat espanyol es ven per davall dels costos i això ha fet que en el període 2018-2020 hagin tancat 2.270 vaqueries. Si continuam així, en 10 anys no quedarà cap productor de llet.
Preus i dignitat
El sector està pressionat per una realitat de la distribució que el força a preus de ruïna
Com escrivia fa uns dies Fernando Fernández, director general d’Agricultura, el tema de la llet no va de més ajudes, va de preus i va de dignitat. Cal pensar que si avançam cap a una recuperació de la comercialització de la llet i el formatge, amb la reactivació de la restauració i el turisme, això tindrà efectes beneficiosos. Tanmateix, no resoldrà la situació dramàtica del sector lacti balear, pressionat per una realitat de la distribució que el força a preus de ruïna, sobretot pel que fa a la llet líquida, però també moltes vegades pel que fa al formatge. La situació no es pot resoldre sense un canvi d’actitud de la distribució, sobretot de les cadenes de supermercats que mantenen una quota de mercat majoritària. I aquest canvi ha de partir de dos punts: incorporar les produccions làcties locals als punts de venda i assegurar uns preus de venda que garanteixin als ramaders poder sostenir la seva activitat d’una manera digna.