Els preus de lloguer a les Balears dupliquen els que recomana el Ministeri d'Habitatge
El Govern confirma que no demanarà que les Illes siguin zona tensionada i, per tant, no es podrà posar topall als preus
PalmaEls preus dels lloguers a les Balears dupliquen els que recomana el Ministeri d’Habitatge i d’Agenda Urbana a l’índex de referència que acaba de publicar en compliment de la Llei d’habitatge aprovada el maig de 2023. Aquests índexs, que ofereixen sempre una forquilla, són un indicador només orientatiu per a la negociació de nous contractes de lloguer, llevat per aquelles comunitats autònomes que reuneixin les condicions de zona tensionada i que decideixin sol·licitar la declaració com a tal.
En aquest cas, les Balears, tot i el problema que hi ha amb l'habitatge, no sol·licitarà la declaració de zona tensionada, com ha confirmat una vegada més la titular d’Habitatge, la consellera Marta Vidal. Per tant, els llogaters de les Illes que vulguin reclamar als seus propietaris fer servir el preu de referència del Ministeri només ho podran argumentar de manera referencial i, vista la gran demanda, sembla poc probable que es puguin donar baixades de preu.
I és que el sistema que acaba de posar en marxa el Ministeri d’Habitatge (serpavi.mivau.gob.es ) ofereix la possibilitat d’afinar la recerca incloent la referència cadastral d’un habitatge i d'aconseguir un preu recomanat.
Uns lloguers desbocats
Si es fa l’exercici de cercar el preu de lloguer per a un immoble que es troba al mercat, per exemple un pis al carrer de Pere Escanelles de Sant Josep de Sa Talaia, de 140 metres quadrats, s’obté una proposta de preu d’entre 982 fins a 1.381 euros mensuals. En canvi, aquest pis s’està oferint en aquests moments a les plataformes digitals per 2.500 euros al mes.
En el cas d’Eivissa, cal afegir que moltes propietats que el Ministeri taxa a un preu similar, d’uns 1.000 euros mensuals, cobren aquesta quantitat per un únic dia durant els mesos d’estiu en el mercat del lloguer turístic, amb o sense llicència.
Pel que fa a Palma, la realitat també és molt diferent dels preus referenciats del Ministeri. Un primer pis al carrer de Balmes, de prop de 150 metres quadrats, que els operadors immobiliaris han situat en els 2.400 euros mensuals, no hauria de passar dels 1.336, segons la plataforma de l’Estat.
A Formentera, els preus superen el fet de 'només' duplicar el preu que proposa el Ministeri. Dels 711 fins als 959 euros que considera justos l’Estat per a una planta baixa al carrer de Jaume I de Sant Francesc Xavier, el mercat real en demana més de 2.400.
Menorca té un mercat immobiliari lleugerament més moderat en aquest sentit. Un pis de 120 m2 al carrer de Santa Caterina costa 1.200 euros a les plataformes de lloguer, mentre que el Ministeri recomana no superar els 750 euros.
En tot cas, la Llei d’habitatge aprovada el maig del 2023 té límits en la seva aplicació. Aquests índexs de preu màxim només es poden aplicar en determinats casos una vegada la comunitat autònoma ha demanat, i se li ha concedit, ser zona tensionada: han de ser nous contractes d’habitatges que, o bé siguin de grans tenidors, o bé no hagin estat arrendades els darrers cinc anys.