La Primària fa més de 200.000 visites a domicili anuals
L’envelliment de la població i l’augment dels malalts crònics fa créixer l’atenció a casa
PalmaSón les nou del matí, fa una hora que fa feina i la infermera Marina Alomar ja ha atès dos pacients a domicili. Ara, surt del centre de salut de sa Torre, a Manacor, per anar a dues cases més. Primer, pica la porta d’una usuària jove que està en cures pal·liatives, a qui ha de curar una ferida i hi va cada setmana, però com que no hi és, va cap a casa de na Francisca, una dona de 85 anys a qui fa el control rutinari i li posa la dosi contra el covid. Li obre la porta i parlen amb la confiança dels que es coneixen de fa estona. Alomar li pren la tensió i la vacuna mentre li fa preguntes per saber com està. “Tot és més fàcil quan ja coneixes la teva població. Tens una visió més àmplia de com estan i què és realment allò que necessiten”, diu la infermera.
Són aquestes professionals, les infermeres, les que duen el pes de l’atenció a domicili des dels centres de salut, que significa anar a la casa dels usuaris que per algun motiu no poden desplaçar-se a l’ambulatori. Aquesta és una de les tasques fonamentals que es fan des de l’Atenció Primària i que sovint no és tan visible. Segons el Servei de Salut, el 2022 es varen fer 208.513 visites a domicili a les Illes: de 167.418 se n’encarregaren els equips d’infermeria i per a les altres 41.095 es va desplaçar el metge de família. L’envelliment de la població i, en conseqüència, l’augment de les malalties cròniques –que requereixen un seguiment mèdic constant– han fet que aquest model d’atenció no aturi d’augmentar. Només entre el 2021 i el 2022 s’han fet 12.500 visites més. Actualment, el 15% de la població illenca té més de 65 anys i es preveu que s’ascendeixi fins al 22% el 2029.
“També atenem gent jove que no es pot desplaçar, però el gruix de la població és la gent gran, i cada vegada n’hi ha més”, afirma Alomar, que forma part de la Comissió tècnica d’atenció domiciliària de Mallorca. Perquè hi hagi suficient personal als centres de salut, tenen uns horaris programats d’atenció a domicili i un equip que s’encarrega de les urgències. Així i tot, la infermera apunta que les ràtios d’usuaris per professional són altes i per això esperen amb ganes la construcció d’un nou ambulatori. “En el meu cas, tinc una quota de devers 560 majors de 65 anys”, conta.
La part social
La tasca de la Primària en l’atenció domiciliària se centra fonamentalment en les cures, el control i la prevenció de la salut general de la població. És diferent de l’ingrés hospitalari a casa, en què els pacients més greus necessiten el seguiment mèdic d’un equip de l’hospital. Amb tot, el gruix de la medicina als domicilis l’assumeix la Primària: representa el 99% del total. Alomar subratlla que la tasca va més enllà del que és purament clínic: “No només ens centram en el pacient, també treballam amb l’entorn, amb la família i, sobretot, amb el cuidador principal”, precisa. Al mateix temps, valoren les condicions de vida de la persona: “Miram el domicili, vigilam què s’hi pot millorar, si hi ha algun problema i, si cal, ens coordinam amb els serveis socials”, afegeix.
