La primera actuació a la fossa d'Inca se centra a trobar el soldat republicà Joan Mut Jaume

PalmaTrobar el soldat republicà Joan Mut Jaume –assassinat a 19 anys el 1936– és ara el principal objectiu de la primera actuació a la fossa comuna del cementeri d'Inca, que és al mateix temps la segona intervenció del tercer Pla de fosses del Govern. Segons la documentació consultada principalment pel cronista d'Inca Biel Payeras i Salom, Mut Jaume era un soldat de Llucmajor destinat a la caserna d'Inca que va ser afusellat a la capella del cementeri per oposar-se al cop d'estat contra el govern republicà.

El tècnic d'Aranzadi Nicolau Escanilla dirigeix l'excavació al cementeri d'Inca, on s'han localitzat dues ubicacions on podria estar Joan Mut Jaume. Per una banda, ha explicat Escanilla, faran "un sondatge de sis per dos metres a la ubicació que és més probable segons la informació disponible". Per altra banda, també tenen previst fer "un segon sondatge a una tercera parcel·la, que hi ha al costat", ha afegit. Un dels punts a favor d'aquesta intervenció, ha dit l'arqueòleg, és que "no hi ha hagut intervencions posteriors de remoció de terres".

Tot i que encara és prest per valorar les possibilitats de trobar el soldat, Escanilla es manté positiu. Per ara, ha indicat, "ja s'estan delimitant els esquelets dels enterraments que hi ha hagut", però s'ha de tenir en compte que "com que és una fossa comuna, concentra molts d'enterraments, que van des del 1820 fins al de Joan Mut Jaume, el 1936". De fet, fins i tot "hi ha possibilitats que hi hagi més persones represaliades en aquesta zona comuna, de les quals no es té constància", ha argumentat el tècnic.

Set dies de feina

De moment, els tècnics preveuen fer feina durant set dies a la fossa, encara que no està clar el que passarà una vegada s'esgoti el termini de temps. "En tot cas, ja veuríem", ha matisat Escanilla. La informació que tenen de la víctima i com va morir apunten que no serà complicat trobar-ne les restes. "És un afusellament, no una execució, com passa a Manacor", ha aclarit l'arqueòleg, qui ha detallat la diferència entre ambdós casos. "En una execució hi ha un forat al crani, i té entrada i sortida. En canvi, a l'afusellament disparen al cos, la qual cosa fa possible que els projectils encara siguin dins i que surtin amb l'excavació", ha apuntat.

A banda d'això, el fet que siguin les restes d'un jove de 19 anys fa que "l'esquelet sigui fàcil de veure", ha assenyalat Escanilla. "La posició que pugui tenir el cos i el fet que sigui el darrer enterrament ajuda des del punt de vista estratogràfic per veure les restes", ha detallat.

Més de 200 cossos trobats

En aquesta primera jornada d'excavacions també hi han estat presents algunes autoritats. El batle d'Inca, Virgilio Moreno, s'ha mostrat esperançat davant la possibilitat que "puguin sortir altres víctimes amb aquesta actuació". En aquest sentit, Moreno ha agraït la feina de Biel Payeras i Salom, perquè ha permès tenir "material molt directe de la fossa comuna que s'està obrint al cementeri municipal".

Per la seva banda, el vicepresident del Govern balear i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha lamentat que l'únic motiu pel qual va ser afusellat Joan Mut Jaume va ser "respectar i lluitar per la normalitat i l'ordre establert" de la República. Davant això, Yllanes ha demanat "perdó a les famílies" per arribar "40 anys tard" i perquè "amb el restabliment de la democràcia" haurien "d'haver fet aquesta feina molt abans". El conseller ha recordat que amb aquest III Pla de fosses ja se n'han obert 17 a les Illes Balears, en les quals s'han trobat 215 cossos. Entre aquests, s'han identificat les restes de 30 persones, que han estat entregades als seus familiars i s'ha "garantit el dret a la reparació de la dignitat, 80 anys després que fossin assassinades", ha manifestat el vicepresident del Govern.