EMERGÈNCIES
Societat24/12/2018

Treballar entre homes, els 36 anys de lluita de la primera bombera

Cecília Egea es jubila: “El cos ha canviat, però menys del que caldria”

Pau Esparch
i Pau Esparch

Cerdanyola del VallèsVenen dies de regals. Moltes joguines es compraran sota la influència del gènere, en funció de si el destinatari és un nen o una nena. “Quan les criatures són petites ja les eduquem enfocades. És un greu error. Els nens volen ser bombers i les nenes infermeres”. Qui ho explica ho ha viscut de primera mà. Si hagués sigut home, fa 36 anys ningú s’hauria sorprès pel seu interès per la professió de bomber. Però la seva família i els seus amics “es van quedar parats” quan als anys 80 va anunciar que deixava la feina d’arquitecta per treballar a la direcció general de Prevenció i Extinció d’Incendis de Catalunya. Era l’única dona. “Ja saps on et fiques? Això és un món d’homes”, és un dels comentaris que sentia la Cecília Egea, que diumenge farà 65 anys i que també serà la primera dona que es jubila als Bombers de la Generalitat.

Treballar en un gremi dominat pels homes -actualment menys del 2% dels funcionaris del cos són dones- ha suposat una lluita per a la Cecília, que ha passat per “moments durs i difícils”, tot i que no s’ha penedit mai d’aquella decisió: “Me’n vaig satisfeta, i ho tornaria a fer”. “La de bomber sempre s’ha considerat una professió masculina. Per això hi ha poques dones”, lamenta la Cecília. No es va enrolar en aquesta feina “per portar la contrària”, sinó perquè la va descobrir mentre treballava d’arquitecta. La passió va sorgir quan li van encarregar un pla de prevenció contra incendis d’un edifici de Barcelona. “Em va agradar i m’hi vaig especialitzar”, recorda. El 1982 “la Generalitat estava en plena expansió i hi havia places de bombers”, de manera que la Cecília va entrar a la direcció general. Encara no s’havia creat el cos de Bombers tal com existeix avui. Va accedir al cos el 1990 com a inspectora després de superar les oposicions embarassada.

Cargando
No hay anuncios

Abans de continuar, la Cecília fa una distinció: “Dic que soc la primera dona del cos perquè he sigut tècnica i inspectora, i no bombera de base. Hi haurà una altra dona que serà la primera bombera de base. Però evidentment soc bombera!”.

En els seus primers anys de tècnica, als 80, va afrontar situacions adverses: “No m’he sentit mai maltractada, tot i que he hagut de demostrar més que els homes”. Un exemple va ser quan els seus companys -homes- van començar a fer de cap de guàrdia en un foc; és a dir, manar els altres bombers. “A mi em van dir que no podia perquè el cos no estava preparat per tenir una dona de comandament”. “Em vaig veure absolutament relegada. Però com hi lluites, contra això? Tenia dues opcions: o estar emprenyada tota la vida o tirar endavant i solucionar-ho”. L’alternativa de la Cecília va ser fer la guàrdia de coordinació de la sala central dels Bombers, que començava aleshores. “Hi vaig demostrar la meva capacitat operativa i després vaig poder anar a un foc”.

Cargando
No hay anuncios

Avaluació hores abans del part

Un altre cas van ser les oposicions, el 1989. “Vaig fer les oposicions embarassada. No tenia cap més opció. En el primer examen estava de sis mesos i en l’últim havia sortit de comptes. 48 hores després va néixer el meu fill. Va ser molt angoixant i em trobava malament, però em van dir que si no feia l’examen perdia les oposicions. No comptaven amb una embarassada i m’hi jugava el futur”, recorda.

Cargando
No hay anuncios

Amb els anys, la Cecília considera que el cos ha canviat, tot i que “menys del que hauria d’haver-ho fet”. “Hi continua havent molt poques dones”, lamenta. Va estar prop d’una dècada sent l’única, i ara hi ha dues inspectores, cinc subinspectores, 29 bomberes de primera i 7 d’escala bàsica. “Abans als parcs només hi havia vestidors per a homes. Als nous ja n’hi ha de masculins i de femenins”, explica, malgrat que alguns parcs antics encara no estan adequats.

La Cecília voldria que d’aquí 10 anys el 50% del cos estigués format per dones. “Ho veig complicat, però m’agradaria molt”. També reivindica el relleu generacional: “Fa 36 anys que soc aquí i ara ha de venir gent més jove, que farà les coses diferents, amb idees noves”. Ho diu mentre porta la primera camisa de bomber que li van donar el 1990, i que recull les vivències “dels primers millors anys” de la seva vida. Ara, amb la jubilació, venen “els segons millors”.