Atents a la primera imatge d'un forat negre

BarcelonaDes que el 1915, a les trinxeres del front rus, Karl Schwarzschild va escriure la famosa carta a Einstein en què li anunciava que havia descobert una solució esfereïdora de les equacions de la relativitat general, els forats negres han captivat la imaginació humana. Com deu ser un objecte tan dens que ni la llum se'n pot escapar? Fins ara, la resposta a aquesta pregunta s'havia basat en simulacions a partir de les equacions d'Einstein i en la detecció d'ones gravitatòries. Aquest coneixement limitat canviarà, molt probablement, avui.

L'equip científic de l'Event Horizon Telescope (EHT) anunciarà a les 15 h (hora catalana) els resultats de les primeres observacions directes que s'han fet mai de forats negres. Les observacions es van fer l'abril del 2017 i fins ara se n'han estat processant les dades. Com que es tracta d'una observació tan precisa com ara detectar un rellotge a la superfície de la Lluna, ha calgut la construcció d'un telescopi virtual que integra les observacions de vuit radiotelescopis distribuïts per tot el món.

L'EHT va observar dos forats negres, el del centre de la nostra galàxia, anomenat Sagitari A*, i el que hi ha al centre de la galàxia M87, visible amb un telescopi senzill. Sagitari A* es troba a una distància de 26.000 anys llum de la Terra i es calcula que té una massa de més de quatre milions la del Sol. El forat negre de M87 és un dels anomenats forats negres supermassius, amb una massa estimada de sis mil milions la del Sol, i es troba a 50 milions d'anys llum.

Els resultats que es presentaran avui permetran confirmar si la teoria de la relativitat general d’Einstein, que fins ara és la millor explicació que hi ha de la gravetat, és correcta en entorns on la gravetat és tan intensa com al voltant d'un forat negre. Val a dir que aquesta teoria s'ha comprovat àmpliament i amb una precisió astronòmica.

L'any passat, per exemple, es va seguir el moviment de l'estrella S2 quan circulava a 20.000 milions de quilòmetres de Sagitari A* i tot el que es va observar concordava amb la teoria. El mateix ha passat amb les observacions d'ones gravitatòries. S'espera, doncs, que la teoria quedi confirmada un cop més. Si no fos així, s'obriria una època intensa per a la física.

A més, les observacions poden aportar informació sobre els anomenats dolls relativistes, uns raigs de plasma que emeten els centres d'algunes galàxies i que poden assolir extensions de centenars de milers d'anys llum. El mecanisme de formació d'aquests dolls encara és objecte de debat en la comunitat científica.

A banda d'això, els resultats poden aportar informació sobre regions on es concentra molta matèria en un espai molt petit, cosa que només s'ha produït en el Big Bang i en els forats negres. En aquestes circumstàncies en què les propietats quàntiques i gravitatòries de les partícules es manifesten amb intensitats semblants, les observacions poden contribuir a establir la pedra filosofal de la física: la teoria que unifiqui la física quàntica, que explica el món microscòpic, i la relativitat general, que descriu el macrocosmos.