Les primeres hores de vida de l'Aisha: "Vivia sense respirar"

BarcelonaL’Aisha dorm plàcidament als braços de la seva mare. No hi ha res que faci pensar que amb només 12 hores de vida ja lluitava per sobreviure: vivia connectada a una màquina d’oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO per les seves sigles en anglès), un dispositiu extremadament sofisticat que substitueix la funció dels seus petits pulmons. Fa només dos mesos i mig va néixer a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, a Tarragona, i, en el moment del part, la nena va fer la primera femta, el meconi, quan encara era dins la bossa amniòtica i va empassar-se la substància nociva. Va patir una greu insuficiència respiratòria per la qual la van haver de reanimar, i els pediatres temien que pogués patir seqüeles neurològiques. Tot i que de seguida va ser traslladada al Joan XXIII, necessitava unes cures especialitzades que tampoc no li podien proporcionar allà. I el trasllat a un dels dos únics hospitals infantils de referència, el de la Vall d’Hebron i el Sant Joan de Déu, era arriscat. Era massa petita i el seu cos, de poc més de 3 kg, no aguantaria el viatge. L'única solució era invertir el protocol: que fossin dotze especialistes d'aquests dos centres els que es traslladessin a Tarragona per salvar-li la vida.

La història de l'Aisha no té precedents –és la criatura més petita que s'ha connectat a l'ECMO a Catalunya– i ara la seva mare, Radya Bakkari, respira alleujada, però sense treure-li l’ull de sobre. "Gràcies als doctors i a les infermeres, ara puc tenir la meva filla als braços", ha aconseguit dir, molt emocionada, al recordar el dur periple de la seva filla. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va activar al març un programa que, fins ara, només s'havia fet servir una desena de vegades en coordinació amb altres comunitats autònomes. A partir del juny, però, es consolidarà com una instrucció que garantirà una atenció equitativa a qualsevol menor del país, independentment de l'hospital on neixi o sigui ingressat. És a dir, que un pacient pediàtric serà atès amb una tècnica tan complexa i especialitzada com l'ECMO in situ quan el trasllat sigui inviable.

El cas de l'Aisha ha estat el detonant d'aquest nou protocol. La nena va ser atesa al Joan XXIII com si hagués nascut en un hospital terciari, els més grans i amb més serveis especialitzats, i després va ser traslladada a la Vall d'Hebron. Tot i que l'hospital tarragoní també és de referència i estan capacitats tecnològicament per atendre pacients crítics, no disposen d'una eina tan especialitzada com l'ECMO. "L'Aisha necessitava un hospital terciari, però ens preocupava molt el seu sistema nerviós central després d'haver-la reanimat. L'havíem de cuidar molt", explica la cap de secció de crítics pediàtrics neonatals de l'Hospital Universitari Joan XXIII, Mar Albújar.

Descartat el trasllat, l'única opció per mantenir amb vida la petita era muntar un dispositiu amb professionals especialitzats en el maneig de la màquina d'ECMO de la Vall d'Hebron i Sant Joan de Déu i que fossin ells qui es traslladessin a Tarragona per estabilitzar-la i connectar-la. Ho havien fet en altres ocasions, però era un circuit excepcional que únicament s'activava quan calia portar un pacient des d'una altra comunitat autònoma, com el cas de la Saray, una nena d'11 anys de Tudela (Navarra) que va ser atesa amb ECMO a la Vall d'Hebron. En només tres hores, el SEM ja havia activat i enviat aquest equip d'experts a més de 100 quilòmetres dels seus centres.

"Allà on passi, les 24 hores"

Era la una de la matinada i l'Aisha només tenia 15 hores de vida quan van connectar-la a l'ECMO, una tècnica que consisteix en fer circular la sang com ho farien els pulmons. L’aparell succiona la sang, que extreu d’una vena, la passa a través d’una membrana que l’oxigena i la retorna al cos. És a dir, permet viure sense que el cos del pacient faci esforços. "Connectada a la màquina, va viure sense respirar", resumeix el pediatre especialitzat en cures intensives pediàtriques de la Vall d'Hebron Joan Balcells. En l’assistència i trasllat de l’Aisha hi van participar 12 professionals i es van activar tres unitats del SEM, entre les quals l’ambulància pediàtrica. Un cop estabilitzada, va ser traslladada a la Vall d'Hebron per continuar amb les cures.

"Com a centre de referència en pediatria de la demarcació de Tarragona és molt important per a nosaltres poder comptar amb aquest dispositiu, que permet que els pacients que atenem tinguin les mateixes oportunitats que els dels hospitals de referència, mantenint l’equitat en l’atenció sanitària i permetent un inici precoç de la teràpia", ha valorat Albújar. El conseller de Salut, Manel Balcells, ha afirmat aquest divendres que el fet que el Joan XXIII s'adonés ràpidament de les complicacions i alertés el SEM, així com que els dos grans hospitals de referència en patologia pediàtrica i l'equip especialitzat del SEM es coordinessin, "li ha salvat la vida a l’Aisha". "És un sistema integrat i d’alta capacitat que ens garanteix que on hi hagi demanda, es pugui actuar", ha assegurat.

Després de gairebé deu dies amb ECMO i prop de dos mesos d'ingrés, l'Aisha ja està completament recuperada i és a casa amb els pares. Aquesta nena és un dels deu infants que, els últims tres anys, han hagut de ser traslladats connectats al dispositiu d'oxigenació per membrana extracorpòria per poder sobreviure. Tot i que ha admès que l'ús de l'ECMO pediàtric no és nou (de fet, es feia servir abans en infants que en adults), Balcells ha subratllat que aquest cas d'èxit permetrà consolidar un programa estable perquè "allà on passi" del territori català, qualsevol infant tingui garantida l'atenció i el trasllat amb ECMO. Ara es protocol·litza aquest programa i podrà ser activat les 24 hores del dia, ha afegit.