Els primers turistes espirituals

Entre 1970 i 1972 una legió d’estrangers, entre ells John Lennon i Yoko Ono, es desplaçà al Llevant de Mallorca per assistir als cursos de meditació transcendental que organitzà el iogui hindú Maharishi Mahesh, el guia espiritual dels Beatles

El Maharishi a l’hotel Castell de Mar l’abril de 1971
6 min

PalmaDurant el boom turístic Mallorca també tingué ocasió de convertir-se en la meca de la meditació transcendental. La història dels nostres primers turistes espirituals està connectada amb els Beatles i indirectament amb el margalidà Joan Mascaró Fornés. A la dècada dels seixanta el mallorquí s’havia convertit en tota una eminència en llengües orientals a Anglaterra, on havia aterrat als anys vint per fer de mentor del fill d’un paisà seu, el banquer Joan March.

El 29 de setembre de 1967, en ple auge del moviment hippy, Mascaró fou convidat a un programa de televisió de la BBC per parlar sobre misticisme oriental. Hi coincidí amb George Harrison i John Lennon, els representants de la banda de música pop-rock del moment, els Beatles, nascuda el 1960. Harrison, conegut com el “beatle místic”, quedà del tot abduït per l’aura del margalidà, que li donà a conèixer textos sagrats de l’Índia traduïts per ell mateix. El febrer del 1968 el quatre de Liverpool ja feien la seva primera immersió al país del nirvana. Acompanyats per amics i les seves respectives dones, s’instal·laren en un monestir de Rishikesh, al sud, que dirigia el iogui Maharishi Mahesh, convertit ja en el gran guru de la meditació transcendental. Compartint aquella experiència a la vorera del riu Ganges, també es trobaren amb altres famosos com Mike Love, dels Beach Boys, el cantant Donovan o les germanes Farrow (Mia i Prudence).

La investigadora manacorina Bàrbara Duran Bordoy ha estudiat el viatge místic dels Beatles i la seva influència a Mallorca. Ho ha fet a l’assaig Vaig veure John Lennon. Històries del Maharishi Mahesh Iogui, música i músics a la Mallorca dels anys 70 (Lleonard Muntaner, 2019). “Harrison i Lennon –assegura Duran– completaren el curs de tres mesos a l’Índia. Els altres dos beatles, en canvi, l’acabaren abandonant. Ringo Starr partí al cap de deus dies i Paul McCartney, un mes després. Fou, però, una estada ben productiva ja que compongueren més de quaranta cançons, pràcticament tot el contingut de White Album”.

Un iogui en helicòpter

Sexy Sadie, una de les cançons de White Album, faria molt de mal a la reputació mundial del iogui. “Parlava –apunta la investigadora– del rumor d’una suposada agressió sexual que havia patit Mia Farrow en mans del carismàtic líder espiritual. Harrison va convèncer Lennon perquè canviàs la paraula ‘Maharishi’ per ‘Sexy Sadie’ amb la finalitat d’evitar litigis”. Mentrestant, el destinatari de la cançó cada cop estava més preocupat per comercialitzar els seus coneixements espirituals, sobretot als Estats Units, on ja havia desembarcat a principi dels seixanta. Ho feia a través d’una espècie d’organització empresarial muntada al seu voltant. “No era ben bé una secta –diu Duran–, però en tenia l’estructura. L’episodi a Rishikesh, que tingué un ampli ressò gràcies a la cançó dels Beatles, li dificultà acabar d’introduir les seves tècniques als EUA. Llavors l’organització mirà d’establir-se en altres llocs lluny de la pressió de la premsa internacional. I el lloc elegit fou el Llevant de Mallorca. Amb l’aeroport de Son Sant Joan inaugurat el 1960, era un entorn natural ben comunicat. Llavors encara no estava tan construït”.

El 1970, l’any en què se separaren els Beatles, l’organització del Maharishi decidí aprofitar, durant la temporada baixa, les instal·lacions buides d’alguns hotels de Cales de Mallorca (Manacor) i Cala Millor (Sant Llorenç i Son Servera). “Hi dugueren –recorda l’estudiosa– els seus propis serveis com el de cuina. Hi havia sessions de diferents nivells. Un d’ells es deia ‘intel·ligència creativa’. Els impartien altres professors, no només el mestre hindú. Eren cursos cars, adreçats a estrangers que, a l’hivern, es podien permetre el luxe de deixar de fer feina uns dies. Durant una temporada sencera es calcula que hi podia haver prop de 2.000 inscrits”.

També hi hagué locals que es colaren en aquell oasi de pau interior. Ho feren oferint alguna mena de contraprestació, ja fos localitzant un taxi o actuant de mitjancer per a qualsevol altra necessitat. Un d’aquests ‘infiltrats’ fou Cosme Oliver Pila, molt vinculat a la medicina natural, que aleshores treballava en un restaurant familiar a Cales. “Em digué –assegura Duran– que el Maharishi feia xerrades al matí a hotels de Cales de Mallorca i l’horabaixa a altres de Cala Millor”. D’acord amb el relat d’Oliver, el líder espiritual es desplaçava en helicòpter: “No hi ha, però –apunta la manacorina–, referències clares sobre aquest tema. Per ventura era d’algun dels seus clients adinerats”.

El Maharishi i Rafel Ferrer Massanet.

El negoci de les flors

Un altre dels pocs mallorquins ‘infiltrats’ en aquells cursos va ser Pep Alba, de la banda Los 5 del Este. Al seu parer, “s’organització”, tal com era coneguda entre els veïns, fins i tot tenia previst construir un heliport a la punta de n’Amer, avui espai protegit. El veterà músic palmesà parla del Maharishi al seu llibre de memòries Los 5 del Este. Història d’un grup i d’una època (2017). Assegura que a les sessions que presidia hi havia prop de 200 persones: “Era baixet i vestia a la moda hindú, amb uns cabells i una barba llarga i platejada que contrastava amb el color obscur de la seva pell [...]. La seva trona –muntada a la tarima on Los 5 solíem actuar– era un sofà amb coixins i tauletes petites, tot tapat amb llençols blancs i gran quantitat de flors... moltes flors”. Segons ha confirmat Oliver a Duran, “a Manacor, entraven molt més doblers amb les flors que amb els souvenirs amb els turistes”.

En el seu llibre, Alba assegura que el Maharishi tenia un gran poder de seducció: “Era agradós sentir com parlava i, encara que el meu anglès no fos gaire bo, l’entenia perfectament. El seu accent hindú era molt dolç i parlava com si assaborís cada paraula. En una ocasió li demanaren si la meditació tenia a veure amb el relax i el Maharishi repetia ‘relax, relax’ molt pausadament i a mi em va semblar que la paraula dins la seva boca s’havia transformat en un caramel”.

El guitarrista de Los 5 del Este també té un bon record de Linda, una altra professora d’aquells cursos: “No bevia alcohol i assegurava que els que feien meditació transcendental no necessitaven l’ajut de les drogues per col·locar-se”. Alba destaca la simbiosi que va suposar la presència d’uns turistes tan especials: “Per primera vegada, a Cala Millor, es varen sentir anomenar ingredients com ara arròs integral, farina integral, porridge o corn flakes. D’altra banda, el gran descobriment per als assistents als cursos foren, a més de les ametles, les figues seques mallorquines”.

Lennon i Ono, detinguts

Durant la seva investigació, Duran s’ha enduit una bona sorpresa: “Es donava per fet que Lennon i el Maharishi s’havien barallat arran de la polèmica cançó Sexy Sadie. Però no degué ser així perquè està documentat que el de Liverpool assistí en tres ocasions a les seves sessions a Mallorca. Sembla que en totes elles ho feu en companyia de la seva segona dona, Yoko Ono, amb qui es casà el març de 1969, un any abans de la dissolució dels Beatles”. L’estudiosa descarta qualsevol relació de la presència de Lennon a Mallorca amb Joan Mascaró, que no arribà a conèixer el guru hindú.

En un principi, la mediàtica parella passà desapercebuda en una illa ja avesada als turistes. Segons recull Duran, Oliver té una opinió bastant diferent dels dos: “John era una persona ‘superextraordinària’ [...], llavors et trobaves haver de viure amb aquella dona tan tancada, tan negativa, tan dolenta, que tot el que feia ell estava malament. Sempre remugava”. Altres assistents d’aquells hotels mallorquins convertits en centres de meditació foren antics companys de Lennon durant la seva estada a l’Índia: Mike Love, de Beach Boys, i el cantant Donovan, que acabà per comprar-se una casa a l’illa.

L’exbeatle i la seva musa sortiren de l’anonimat el 23 d’abril de 1971. Quatre dies abans havien aterrat a Mallorca no per assistir als cursos del Maharishi, sinó per retrobar-se amb Kyoko, la filla que la japonesa havia tingut el 1963 amb el seu segon marit, el productor nord-americà Anthony Cox, que llavors participava en una de les sessions espirituals a Cales. El matrimoni anà a cercar la menor a la guarderia. Tot d’una Cox els posà una denúncia per segrest. Així, Lennon i Ono foren detinguts i conduïts a la comissaria de Palma per declarar. Quedaren en llibertat al cap de set hores i Kyoko tornà amb el seu pare.

El jutge decretà que cada dues setmanes el de Liverpool i la seva dona havien de presentar-se als jutjats de Manacor, que era on s’havia comès el suposat delicte. En una d’aquestes compareixences, Duran, aleshores de vuit anys, els pogué veure al claustre del Convent, en sortir de l’escola. “Hi havia –recorda– una gran esvalot al seu voltant”. Finalment, les parts implicades arribaren a un acord i el 1972, pocs mesos després, l’organització del Maharishi abandonà Mallorca sense motiu aparent. Traslladà els seus cursos de meditació a Itàlia i després a Holanda, on el gran mestre del màrqueting de l’espiritualitat morí el 2008, a 91 anys.

Lennon i Yoko Ono al claustre de Manacor el dia que acudiren a declarar.
La nova espiritualitat capitalista

Avui alguns agroturismes de les Balears ja s’han apuntat al negoci de l’espiritualitat. A Menorca, per exemple, n’hi ha que ofereixen “banys al bosc”. Es tracta d’un viatge sensorial, d’origen japonès, que convida a relaxar la ment i alliberar l’estrès acumulat. Aquest servei, que ronda els 200 euros per parella, s’encabeix dins el que es coneix com a nova espiritualitat capitalista. En l’actual societat del ‘progrés’, l’individu viu en ciutats, en blocs de ciment, del tot alienat del seu hàbitat natural. Així, en tenir vacances, està disposat a pagar per tenir una ‘experiència única’ que li permeti retrobar-se amb el seu lloc primigeni.

Un altre exemple de la nova espiritualitat capitalista és la pràctica de relaxació del mindfulness, considerat per alguns com la nova religió del ‘jo’. Ara resulta que el patiment social no és fruit de pràctiques empresarials inhumanes, sinó de la nostra manca d’adaptació. Hem arribat a aquesta situació per culpa de la trampa del pensament positiu, que considera que tot el que passa al nostre voltant només és culpa nostra. És el triomf del capitalisme, que s’exonera així de qualsevol tipus de responsabilitat en les conseqüències psicològiques que provoca la seva explotació laboral. Els únics culpables, doncs, són els esclaus d’un sistema que continuarà sent productiu a costa del seu dolor.

Els apòstols del mindfulness i d’altres noves formes de relaxació de pagament són fills de l’actual happycràcia, la tirania de la felicitat. Es conformen a acceptar que la pandèmia de l’estrès és simplement una fatalitat de l’era moderna. I, en lloc d’assenyalar-ne els culpables, fomenten el negoci de l’autoconeixement per enganar la ciutadania. El seu “tot anirà bé” està en sintonia amb postulats clàssics que se solen reivindicar de manera interessada i que avui, en ple capitalisme, fan molt de mal. És el cas d’Animum debes mutare, non caelum (‘has de canviar el teu ànim, no el cel’), de l’estoic Sèneca (segle I dC), o Sustine et abstine (‘pateix i domina’t’), d’Epictet, coetani del filòsof de Còrdova.

El nou misticisme al servei de l’economia sovint es ven com una manera de millorar la nostra productivitat. Es tracta de tenir l’aptitud mental necessària per oferir la millor versió de nosaltres mateixos i així poder rendir més. Mentrestant, el Carpe diem d’aquesta filosofia tan tova l’única cosa que fa és alimentar l’amnèsia social i anul·lar qualsevol lluita col·lectiva utòpica per rebel·lar-se contra l’statu quo, el causant de tant de patiment. No debades, el canvi personal que pregonen els actuals gurus de l’espiritualitat capitalista no suposa cap qüestionament crític d’un sistema del tot tòxic. 

stats