Les principals causes de les baixes mèdiques dels docents balears són la depressió i l'ansietat, segons CCOO
El sindicat alerta de la manca d'un protocol a les Illes per a casos d'agressions
PalmaLa depressió i l'ansietat són les causes principals de baixes mèdiques dels docents balears, segons ha explicat aquest dimarts el sindicat CCOO. De fet, l'augment de problemes de salut mental entre els professionals de l'educació no és un problema únicament a les Illes, sinó que també preocupa el sindicat a escala estatal. "L'administració ha plantejat posar orientadors als centres educatius per atendre l'alumnat, però el professorat queda desprotegit", ha lamentat el secretari general de la Federació d'Ensenyament de CCOO a les Balears, Mario Devis. En la mateixa línia, Devis ha recalcat que uns dels principals problemes dels docents illencs és la falta d'un protocol en casos d'agressió al professorat –que es troba actualment en elaboració.
El sindicat ha presentat aquest dimarts l'informe La salut mental en l'educació, on s'analitza la situació d'11 països europeus a partir d'una enquesta en la qual van participar més de 26.000 professionals de l'ensenyament de tot Espanya. Per la seva banda, la responsable de política internacional de FE-CCOO, Cuqui Vera, apuntat que una de cada dues persones té problemes de salut mental a Espanya i que "el personal educatiu no és aliè a això". Amb la intenció de revertir aquesta situació, Vera ha assenyalat que els quatre eixos principals de la investigació són les condicions de treball, la salud física i mental, la conciliació i l'impacte de les eines digitals.
Vera ha explicat que un 40% dels enquestats pateix ansietat, mentre que un 65% sofreix estrès. Pel que fa a la manera de conciliar dels docents, ha remarcat que un 50% "parla d'insatisfacció". Per altra banda, ha explicat que un 25% dels participants ha sofert violència a l'escola, mentre que un 44% ha estat testimoni d'aquests actes. "Parlam d'amenaces, assetjament laboral, verbal, humiliacions o agressions físiques quan l'agressor és l'alumnat", ha advertit Vera, que ha xifrat que un 14% dels enquestats ha estat agredit per estudiants.
L'estudi fet per la Xarxa Educació i Solidaritat i la Fundació per a la Salut Pública demostra que un 84% del professorat va a treballar tot i estar malalt, una situació que, segons Vera, "no deixa de ser un problema". Cal remarcar que, segons ha subratllat el sindicat, totes aquestes xifres són extrapolables a les Balears.
Per la seva banda, el director de l'Institut d'Estudis Educatius i Sindicals de la Fundació Primer de Maig, Pablo García de Vicuña, ha explicat que el Ministeri d'Educació i Formació Professional destina cinc milions d'euros a totes les conselleries d'Educació de les diferents comunitats autònomes perquè implementin programes de salut mental "sense mirar ni a qui es dirigeixen ni la tasca que s'està fent".
En paral·lel, el secretari de Salut Laboral i Medi Ambient de FE-CCOO, Rafael Páez, ha proposat més mesures, com l'augment de les plantilles de professors i la reducció dels ràtios d'estudiants, així com implementar polítiques per a la prevenció en matèria de salut mental, assetjament i violència de gènere, a més de garantir als estudiants l'accés a recursos psicològics amb l'increment del nombre d'especialistes en els centres.
