Jane Goodall: "Al principi deien que sortia a les revistes per les meves cames"

Carmel (Califòrnia)El 3 d’abril Jane Goodall va fer 90 anys i la primatòloga i activista sembla més ocupada que mai. Enguany estarà de gira durant 320 dies per recaptar diners per a les seves organitzacions sense afany de lucre, l’Institut Jane Goodall i Roots & Shoots. Però Goodall encara troba temps per divertir-se saludant 90 gossos en una platja. L’acte, organitzat per Wildlife Conservation Network, va comptar amb la presència de grans danesos, goldendoodles, chihuahues i altres races de gossos que van creuar la sorra en honor a la doctora, que admet que són els seus animals preferits (encara que és més coneguda pel seu treball amb ximpanzés a Tanzània). Quan ella va arribar, va començar a ploure.

Què opina del que acaba de passar? Confesso que no havia sentit a parlar mai d'una salutació de gossos.

— No estava planejat. De fet, res no ha sortit com els organitzadors ho havien preparat. La idea era que els gossos passessin pel meu costat i que ens féssim una foto. Però s'ha posat a ploure i ha sigut molt millor. No crec que s’hagi fet mai res igual.

És especial?

— És genial. Aquesta gira mundial és la del meu 90è aniversari i hi ha esdeveniments a tot arreu. Tenim 25 instituts Jane Goodall a diferents països i tots fan esdeveniments per guanyar diners i fer subhastes pel meu 90è aniversari. Aquest va ser l’únic esdeveniment que realment he esperat amb ànsies. I ha anat tan bé com m'hauria imaginat.

Com creu que hauria sigut una salutació de 90 ximpanzés?

— Un desastre. Jo no hauria vingut.

El món la coneix per la seva investigació sobre els ximpanzés, però parlem de gossos, sobretot del seu gos de la infància, el Rusty. Quan va arribar a l'Àfrica, quina relació tenia amb la mascota que la va ajudar a entendre els primats?

— Estava adscrita a Cambridge i estava molt nerviosa perquè primer em deien que ho feia tot malament; que als ximpanzés no se’ls ha de posar un nom, sinó numerar; que no es pot parlar de les seves personalitats ni dir que tinguin un cervell capaç de resoldre problemes. I certament no es pot dir que tinguin emocions. No pots ser científicament objectiu si tens empatia amb el teu tema. Bé, sabia que això últim era erroni. Quan era petita, el meu gos Rusty em va ensenyar que aquelles idees eren bestieses.

¿Com li va demostrar el Rusty que les antigues concepcions sobre els animals eren errònies?

— Probablement qualsevol gos m’ho hauria ensenyat. Tots sabem que poden estar contents, tristos, atemorits i que són molt intel·ligents. El Rusty... no he conegut mai un gos com ell. Ni tan sols era nostre, sinó d'un hotel de carretera. Venia a casa, bordava des de fora cap a les sis del matí i es quedava amb nosaltres tot el matí. Després anava a dinar a casa, però sempre tornava. Cap a les deu de la nit marxava de nou. Els de l'hotel ho sabien i no els feia res. Va ser com si me l’haguessin enviat.

Com la fa sentir ser una icona?

— Un dia passejava pel mercat de Santa Fe. Se'm va acostar una parella i la dona em va dir una cosa que ningú no m'ha tornat a dir des d’aleshores, gràcies a Déu. Em va dir “És la Jane Goodall?”. Vaig dir que sí. Ella em va dir “La puc tocar?”. Imagina’t. Li vaig dir "Bé, ens podríem donar la mà". Qui ha creat una icona han estat els mitjans de comunicació i l’única manera de poder fer-hi front –i vaig trigar un temps a saber-ho– era pensar que hi havia dues Jane. La que has vist a la platja amb els gossos i la icona. Em costa molt seguir el ritme de la segona. Al principi em posava ulleres de sol i em deixava anar els cabells, però em reconeixien. Llavors em vaig adonar que havia d'aprofitar-ho per al que volia fer.

¿Va fer-se activista per apoderar-se de la seva imatge i fer-la servir per al benefici mundial?

— Una cosa així. Al principi els mitjans no eren gaire amables. Quan va sortir la meva primera informació sobre el parc de Gombe, hi havia científics que deien “Per què ens l’hem de creure, si no ha anat a la universitat? Només és una noia”. Jo mai vaig voler ser científica. El cas és que els articles van començar a dir “A Jane Goodall només se la reconeix perquè surt a la portada de National Geographic, i només hi surt perquè té bones cames”. Jo només volia tornar amb els ximpanzés i continuar aprenent sobre ells. Així que, si era per les meves cames, gràcies, cames. Una de les poques persones que m'ha criticat recentment és Elon Musk perquè dic que hem de pensar en el creixement de la població humana si volem protegir el planeta per a les generacions futures. Vaig inventar el concepte d'"optimització voluntària de la població". Això és criticable si dic que és voluntari i una optimització?

Hi ha preocupacions, però a l'altre extrem de l'espectre, que la por a la superpoblació humana desemboqui en un control de la població.

— No s'ha d'utilitzar mai el control, és incorrecte. No pots controlar la gent, ha de ser voluntari. Ara bé, als voltants de Gombe vam presentar el programa Tacare per ajudar la gent a trobar maneres de viure sense destruir el medi ambient. El programa inclou la restauració de la fertilitat a les terres de conreu usades en excés sense productes químics, i després vam introduir beques per donar a les noies una oportunitat a l'educació secundària, així com planificació familiar.

Tinc curiositat per la seva gira mundial d'aniversari. Crec que jo no tindria l'energia que cal, i vostè fa dècades que viatja molt.

— Jo a la teva edat tampoc no hauria tingut l'energia que cal. Quan arribes als 90 no saps quan s'acabarà tot, però evidentment hi ets més a prop que quan en tenies 70 i molt més a prop que quan en tenies 60. Però, si creus que tens la missió d'intentar que més gent entengui que hem d'actuar i que la nostra acció individual marcarà la diferència, gran part del món no ha rebut aquest missatge i, en lloc de frenar, què puc fer sinó accelerar?

— Copyright The New York Times