La costa de tots, només per a uns pocs
Algunes zones del litoral mallorquí pateixen un ús privatiu, davant el silenci de Costes i dels ajuntaments
PalmaLa platja de la cova de la Grava, a la localitat calvianera d'Illetes, està completament envoltada pels jardins i les gandules de l'Hotel de Mar, del grup Melià. Això li dona una aparença de ser una platja privada d'ús exclusiu per als clients, malgrat ser pública com totes les de l'Estat. El camí més viable per arribar-hi implica resseguir la vorera de la mar des del caló de les Gerres, però cal caminar per una escullera o pujar a la plataforma on hi ha gandules. Aquest és només un exemple de molts dels que es poden trobar arreu de Mallorca sobre l'ús privatiu que es fa de la línia de costa des de fa dècades. Una situació que no canvia davant el silenci de la Demarcació de Costes, però també dels ajuntaments, segons critiquen diverses fonts consultades.
Un exemple semblant de l'ús privatiu que es fa de la platja de la cova de la Grava es troba a la Costa de la Calma, també a Calvià. Els residents dels apartaments Dragonera, ubicats a primera línia de mar, a prop de cala Blanca, ocupen amb gandules les roques que hi ha just davant de l'edifici, on també hi ha dues piscines arran de mar. El mateix es repeteix al llarg de la costa, entre el punt esmentat i la platja de Santa Ponça. Un cas semblant es dona entre la costa del Pins i cala Bona, a Son Servera. A més, cal recordar que l'Ajuntament de Calvià va avisar ara fa tres anys Costes que devora la caleta de Portals Nous hi havia una esplanada empedrada amb roques punxegudes que dificultaven l'accés als banyistes. Durant aquest temps el Consistori no ha rebut cap resposta i l'entitat estatal –que és la competent– no ha fet res per eliminar les pedres, que continuen impedint que la gent pugui jeure en un espai ubicat dins el domini públic maritimoterrestre.
El catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Macià Blázquez, adverteix que, a Calvià, Melià preveu fer una "reordenació" a la platja de Magaluf a través de l'hotel Niki Beach. "Tenen la platja per a ells", lamenta, però assenyala que aquests canvis són lents. "Els hotelers balears exportaren el seu model al Carib i ara en tornen amb un altre de diferent; pretenen fer-ne un ús privatiu com fan allà", segons el professor. En la mateixa línia, Blázquez recorda les queixes veïnals quan el Consistori calvianer va permetre el 2013 instal·lar gandules en platges petites, com són la de l'Oratori de Portals Nous i el caló d'en Pellicer, a Santa Ponça, on actualment ja no n'hi ha.
El problema de les gandules i els DJ
"Anam en direcció contrària de cap on hauríem d'anar", lamenta la portaveu del GOB, Margalida Ramis, que té constància que els caps de setmana a les platges i cales de Felanitx les concessionàries dupliquen les gandules autoritzades. "De vegades passa que per a un ciutadà suposa un risc denunciar-ho", afegeix. Ramis recorda que el 2018 varen caducar moltes concessions per explotar xibius, piscines i altres instal·lacions dins domini públic, però que tot i això la Demarcació a les Balears va prorrogar-ne moltes. És el cas de la piscina amb bar i restaurant Mar y Paz, a Can Picafort, però també del PuroBeach de Can Pastilla, la terrassa amb piscina de l'hotel Daina, al port de Pollença, i l'hotel Cala Vinyes, entre d'altres. "Els ajuntaments hi fan els ulls grossos, malgrat ser una privatització de facto", critica.
"No només envaeixen amb gandules, també ho fan amb el renou de la música", comenta la portaveu del GEN-GOB Eivissa, Neus Prats. En molts punts de la costa eivissenca hi ha DJ que t'"expulsen", segons l'activista, perquè suposen un "ús privatiu de gaudir el so de les ones". De fet, afirma que la música es pot sentir malgrat que siguis a dos o tres quilòmetres. Prats assegura que a Tailàndia ja hi ha llocs on els hotels donen auriculars als clients perquè escoltin els diferents DJ sense molestar la resta.
D'altra banda, Margalida Ramis també recorda les queixes d'una banyista que, segons va denunciar a les xarxes socials a final d'agost, no va poder estendre la tovallola devora d'unes gandules a la platja de Can Picafort. "Ara resulta que els banyistes que no pagam gandula no podem estar damunt l'arena de tota la zona que tenen en concessió. Segons el treballador de la concessionària, tenen llogada la platja", criticà en una piulada a Twitter. Això va provocar que altres usuaris comentassin exemples semblants en altres platges de l'illa.
El batle de Santa Margalida, Joan Monjo, considera que la polèmica que va generar la queixa per Twitter "no s'aguanta", perquè "mai hi havia hagut tan poques gandules com enguany a causa de la pandèmia". Afegeix que la intenció de la denunciant és "aparentar que hi ha desastres". La meitat de la platja està dedicada a les gandules, que gestiona una concessionària amb una sèrie de condicions, segons explica Monjo. A l'altra meitat s'hi pot posar qualsevol gratuïtament. "Aquesta persona es volia posar entre les gandules, aprofitant que enguany tenen tres metres de separació pel covid-19", comenta, i assegura que s'hi hagués rebut una denúncia oficial "hauria obert un expedient".