El problema de l’aigua a Eivissa, més enllà de les promeses electorals

EivissaLa població eivissenca està acostumada a sentir parlar dels múltiples problemes relacionats amb la gestió i els usos de l’aigua cada vegada que s’apropen eleccions locals i autonòmiques. En cada nou programa electoral els partits enumeren un seguit de mesures per afrontar els reptes hidrològics de l’illa i al llarg de cada legislatura les notícies relacionades amb aquest assumpte ocupen una bona part de l’actualitat local. Perquè les promeses electorals no sempre es compleixen.

El 2015, a punt de finalitzar l’anterior legislatura, al Consell d’Eivissa, governat en aquell moment pel Partit Popular, l’equip de govern lamentava no haver avançat més en el tema de l’aigua, “però les circumstàncies són les que són”, segons va dir en el ple qui en aquell moment era el conseller d’Agricultura i Cooperació Municipal, Antoni Marí.

Quan es van acostar les eleccions, l’oposició socialista assegurà que si guanyaven els imminents comicis es traspassarien les competències de la gestió de l’aigua del Govern al Consell perquè aquest assumpte fos tractat directament per l’illa. Les eleccions van arribar i el Partit Socialista va aconseguir governar al Parlament i el Consell d’Eivissa; no obstant això, aquesta reclamació històrica encara no s’ha materialitzat. I no és l’única.

Els problemes de la gestió i els usos de l’aigua són molts i àmpliament coneguts per la població eivissenca, i per descomptat, també han estat objecte de retrets entre els diversos partits segons si en aquell moment governaven les institucions o no. Ara arriben noves eleccions i a Eivissa continua havent-hi dos grans problemes que necessàriament farà falta afrontar: la sobreexplotació i salinització d’aqüífers i els abocaments residuals deficientment depurats a la mar.

Pel que fa al primer assumpte, el Pla hidrològic de les Illes Balears assenyala el greu estat dels aqüífers d’Eivissa, amb 11 de les 16 masses d’aigua subterrània sobreexplotades o salinitzades. Aquest és un problema que és conseqüència de què qu l’elevat consum del proveïment urbà continua depenent majoritàriament dels pous. A aquesta situació s’hi suma la prealerta de sequera que es va mantenir constant el 2018 i que continua malgrat les dades de gener llançades per la Conselleria de Medi Ambient, les quals asseguren que les reserves hídriques a l’illa es van mantenir el mes de gener passat al 63%.

L’altre gran problema, segons denuncien diversos grups ecologistes d’Eivissa, és que el 40% de les aigües residuals de l’illa s’aboquen deficientment depurades a la mar. Les dades es van registrar l’agost després d’una immersió submarina en la qual es va observar una presència de plàstics tan elevada que evidenciava que la depuradora de Can Bossa havia pogut abocar aigües residuals sense els tractaments primari i secundari. Aquestes dades es van corroborar un mes més tard, quan voluntaris de l’Aliança per l’Aigua van tornar a fer una nova immersió per avaluar la qualitat dels abocaments de l’emissari submarí, aquesta vegada davant notari, i van constatar, a més, l’elevada càrrega d’aigües fecals abocades al medi marí.

Compromís

La bona notícia és que aquests i altres problemes poden solucionar-se, però per a això fa falta compromís. Per aquest motiu, amb les eleccions molt a la vora, l’Aliança per l’Aigua ja ha presentat la seva proposta de Pacte per l’Aigua la finalitat de la qual és promoure un compromís de tots els partits polítics per desenvolupar en la pròxima legislatura mesures bàsiques capaces de millorar la situació actual de l’aigua a Eivissa.

En total són 20 les mesures incloses en la proposta de pacte agrupades en quatre objectius bàsics: garantir la qualitat del proveïment de l’aigua i prevenir els riscos de sequera; assegurar una adequada depuració de les aigües residuals; promoure la reutilització d’aigua de les depuradores per a usos agrícoles, urbans i ambientals, i finalment, el pacte inclou mesures per a la recuperació dels aqüífers, les zones humides, els torrents i el riu de Santa Eulària.

Pel que fa a la millora del proveïment, l’Aliança opta per establir l’ús prioritari obligatori d’aigua dessalada per a proveïment urbà i reservar l’ús d’aigua subterrània per a períodes de demandes excepcionals. Segons indiquen, també és necessari aprovar ordenances d’estalvi d’aigua en tots els municipis per reduir la sobreexplotació. A més, l’Aliança per l’Aigua insta a finalitzar urgentment la xarxa de proveïment autonòmica i municipal per connectar completament les tres dessaladores d’Eivissa amb tots els nuclis urbans de l’illa.

D’altra banda, assegurar l’adequada depuració d’aigües residuals implicaria, entre altres mesures, finalitzar de manera urgent la depuradora de sa Coma i la seva connexió amb el nucli urbà d’Eivissa per evitar l’abocament actual del 40% d’aigües residuals sense depurar. I pel que fa a la reutilització de l’aigua i els llots de depuradores, l’Aliança proposa posar en marxa la bassa de sa Rota per a l’ús d’aigua regenerada de la depuradora de Santa Eulària. A més, consideren necessari que totes les depuradores d’Eivissa disposin de les infraestructures necessàries per a la reutilització de l’aigua depurada.

Concessions

Finalment, per a la recuperació dels aqüífers i els ecosistemes aquàtics de l’illa, entre altres mesures, l’Aliança per l’Aigua proposa actualitzar i revisar les concessions d’usos d’aigües subterrànies amb l’objectiu de frenar la sobreexplotació sobre els aqüífers.

Totes aquestes mesures formen part d’una proposta que l’Aliança espera que serveixi com a punt de partida per al diàleg amb les diferents formacions polítiques a l’espera d’aconseguir un consens, però, sobretot, un compromís que posi remei a tots aquests problemes. Ara són els partits els que hauran de fer el cap viu perquè les solucions a aquests assumptes transcendeixin més enllà de les promeses electorals. De moment, tan sols Podem Eivissa ha manifestat la voluntat d’adherir-se a la proposta.