Els problemes amb l'alcohol no han remès després de l'increment del confinament

PalmaEl confinament va dur angoixa i ansietat, sensacions que varen esdevenir el detonant per a nous casos d’addicció a la beguda a les Balears, que ara van camí de fer-se crònics. El coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau, xifra en prop d’un 15% l’augment de pacients adults que varen arribar a les Unitats de Conductes Addictives (UCA) per problemes amb l’alcohol arran del primer estat d’alarma, el març del 2020. “Es varen disparar perquè va augmentar l’ansietat i sobretot els homes el que fan és pal·liar-la amb l’alcohol. Però a partir d’aquí, s’ha mantingut”, assenyala Lafau. Aquest increment s’ha detectat “tant a les urgències com a les consultes”, afegeix el psiquiatre, que adverteix que “d’ençà del confinament han arribat més intoxicacions alcohòliques i més descompensacions de la salut mental per la ingesta d’alcohol”.

En general, l’augment de consum s’ha vist reflectit en totes “les substàncies tòxiques que tenen un ús ansiolític”, com ara el cànnabis, detalla Lafau. De fet, “el símptoma pel qual més persones han acudit a consulta ha estat l’insomni, i a molta gent el cànnabis l’ajuda a dormir perquè el fa servir com a hipnòtic”, afegeix. En el cas de la beguda, la demanda per tractar l’addicció també s’ha vist reflectida en la Unitat de Problemes Relacionats amb l’Alcohol (UPRA). Amb la meitat de les places disponibles –sis en total–, manté una ocupació de prop d’un 80%, segons Lafau. “La UPRA permet ingressos ràpids de 12 dies, durant els quals els pacients fan una desintoxicació”, puntualitza.

Cal recordar, però, que alhora que les vendes d’alcohol es disparaven a les Balears, la UPRA tancava. Salut va decidir deixar inoperativa aquesta unitat el març del 2020 per fer-la servir com a planta per a covid. Per tant, deixà desatesos durant més de set mesos els pacients que necessitaven sotmetre’s a una desintoxicació física. Al mateix temps, com ja va informar l’ARA Balears l’abril del 2020 a partir de dades de dues grans superfícies de les Illes, les vendes de cervesa es varen incrementar un 60% en el cas de l’empresa amb major presència a Palma i un 20% en el cas de la més estesa a la Part Forana. Quant a les begudes d’alta graduació, la pujada va ser d’un 38% a la primera gran superfície i d’un 2% pel que fa a la segona.

Més d’un any després d’aquest esclat, les entitats que atenen les addiccions se’n ressenten. Las Ovejas de Mica, associació mallorquina centrada en el tractament de l’alcoholisme, ha experimentat un creixement d’un 300% aquest 2021, en comparació amb el 2020, del nombre de persones que accedeixen al seu programa: l’any passat varen ser unes 50 i aquest han estat prop de 200. El fundador, Mica Cañellas, matisa que l’any passat no va ser del tot representatiu perquè, “davant la incertesa, hi va haver molt poca demanda”. 

Aquesta pujada ha fet que comencin a “tenir saturats els grups programats per a aquesta tardor”, explica el fundador. “A partir del maig d’enguany, la demanda va començar a créixer, tant presencial com a través de les xarxes socials, de manera exponencial”, afegeix. Ara, a més, Las Ovejas de Mica ha ampliat les seves teràpies arran de detectar alguns trastorns emergents derivats de la pandèmia. Actualment ofereixen teràpies en grup d’alcoholisme i cànnabis, teràpies psicològiques individuals i teràpies complementàries, com ara el mindfulness i l’artteràpia.

Més dones que homes

Per la seva banda, Projecte Home ha experimentat una crescuda de gairebé 200 usuaris entre el 2020 i el 2021, tot i que s’ha de tenir en compte que ha ampliat el seu servei a Inca i Manacor, on no tenia presència l’any passat. Mentre que la mitjana de persones que atenien per tot el conjunt d’addiccions el 2020 va ser de 580, el 2021 la xifra ha ascendit a 717. Ara bé, el director de comunicació i projectes de Projecte Home, Antoni Parets, puntualitza que aquestes dades reflecteixen una demanda superior d’aquests serveis, però que no impliquen necessàriament “un augment del consum”, i adverteix que “encara és un poc prest per veure els efectes reals de la pandèmia”. El que sí que ha estat molt real és el canvi de paradigma en qüestió de gènere: enguany la xifra de dones que acudeixen a Projecte Home per combatre l’addicció a l’alcohol supera la dels homes.

La directora del programa Ítaca de Projecte Home –que s’encarrega dels tractaments relacionats amb l’alcohol–, Carmen Jiménez, assenyala que en aquests moments hi ha entre sis i vuit dones més ateses que no homes. “Sempre hi ha hagut bastanta presència de dones, però aquest darrer any ja estam per damunt del 50% –del total de 65 persones que hi ha a Ítaca–, mentre que l’anterior era de prop del 48%”, puntualitza la terapeuta. Jiménez relaciona aquest canvi de tendència amb el fet que als serveis socials hi predomina la figura de la dona. Per a la terapeuta això provoca “un efecte crida”, atès que sensibilitza tant les pacients com les treballadores socials. A banda d’això, recorda que “les dones tendeixen menys a transgredir les normes”, per la qual cosa “és més fàcil que consumeixin alcohol que segons quines altres substàncies, com ara cocaïna”.

Pel que fa a l’edat de les persones que arriben a Ítaca, Jiménez diu que la mitjana és de 40 anys, encara que treballen amb usuaris de fins a 70. Però la tònica dels darrers anys és que l’edat augmenti: “Els més joves en tenen vint i busques i són els menys nombrosos”, diu la psicòloga. En qualsevol cas, el nombre d’usuaris ha crecut des del 2015, quan es va decidir unificar els dos programes d’atenció a l’alcoholisme –el residencial i l’ambulatori– en un. Ara hi ha 65 persones en tractament i 15 en seguiment que ja han acabat el programa. A l’itinerari de comunitat –en què les persones resideixen al centre durant set mesos– hi ha una vintena de pacients, mentre que a l’itinerari ambulatori hi ha tres grups, amb unes 45 persones.