El mal negoci d’una administració amb manca de recursos

Palma“Malgrat l’esforç que s’està fent en la investigació de totes les ocupacions existents al litoral, tant les legals com les il·legals, segurament, per falta de mitjans personals i materials, no s’han realitzat totes les tasques d’investigació i inspecció necessàries”, va admetre la cap de la Demarcació de Costes, Adriana Pousa, el 16 d’abril del 2019. Ho va fer en una resposta al GOB, que havia sol·licitat la retirada d’algunes ocupacions del litoral que haurien continuat funcionant amb les llicències caducades. Pousa reconeixia, d’aquesta manera, la falta de recursos que tant els ecologistes del GOB com Alternativa per Artà i el Govern han constatat repetidament.

Aquest és un factor que, segons fonts properes a Pousa, hauria influït en la seva decisió de dimitir com a cap de la Demarcació de Costes a les Balears fa manco de dues setmanes, només set mesos després d’assumir el càrrec, per recuperar la seva antiga plaça de funcionària al Consell de Mallorca. Això no obstant, la Delegació del govern espanyol a les Balears i el Ministeri de Transició Ecològica asseguren que la seva dimissió no té res a veure amb el funcionament intern de l’administració pública, que ha quedat sense direcció en ple inici de la temporada alta.

Segons la relació dels llocs de feina del Ministeri, només hi ha 36 de les 43 places cobertes, sense comptar algunes baixes laborals. Però tot i la manca de mitjans, la Demarcació de Costes de Balears recapta més doblers de les concessions (amb llicència o sense) del que s’hi inverteix després en el litoral de l’Arxipèlag. Així, per exemple, segons les darreres xifres disponibles -que són del 2017-, l’Estat va recaptar en un any més de 9,4 milions d’euros de les concessions del litoral balear, segons consta en una resposta del govern espanyol al senador Francesc Antich. D’aquesta xifra, el Ministeri va invertir a les Balears poc més de sis milions d’euros, si bé inicialment només es preveia una inversió que no arribava ni tan sols als tres milions. Unes xifres que no són gaire diferents de les dels anys anteriors.

Espanya hi guanya, les Illes hi perden

El Ministeri de Transició Ecològica justifica aquesta diferència explicant que tots els ingressos de la Demarcació de Costes s’obtenen dels cànons d’ocupació i que després “es reparteixen entre les 23 demarcacions en funció de les necessitats de tota la costa espanyola, ja que no tenen pressupost propi”. O sigui: els beneficis obtinguts a les Balears es reparteixen per Espanya. Tant el Govern com els ecologistes consideren que l’Estat “fa negoci” amb el domini públic costaner d’“una comunitat envoltada de mar”, assenyala la regidora de Medi Ambient d’Artà, Aina Comas. El director general d’Espais Naturals, Miquel Mir, pensa que el govern espanyol vol mantenir la gestió de les Costes “pels ingressos que suposa, alhora que els guanys no reverteixen en el seu personal”, amb l’agreujant, segons Comas, que “pareix que es prioritzin determinats interessos particulars”. Fonts del GOB apunten que es tracta d’un “mal negoci” perquè la Demarcació de Costes no cobra els “cànons actualitzats” i assenyalen que els grans beneficiaris de moltes ocupacions del litoral són alguns ajuntaments. El del Consistori de Santanyí és un cas paradigmàtic: va admetre un benefici anual de mig milió d’euros a través de l’explotació del quiosquet de la platja protegida de Mondragó, sense que n'hagi acreditat la titularitat fa més de deu anys.

En resposta al GOB, Pousa donà la raó als ecologistes quan va admetre que “el nombre d’ocupacions amb obres fixes sense títol és molt elevat, sense que ni tan sols se’n pugui apuntar una xifra aproximada”. Comas i el GOB valoren positivament la seva feina perquè, a diferència de caps anteriors, “semblava que cercava solucions”.