Problemes en el llenguatge i en la socialització: l'efecte de la pandèmia en els més petits

PalmaCom ha afectat la pandèmia del coronavirus els nins de la casa? Pediatres i logopedes de les Balears han observat un retard en la interacció, socialització i adquisició del llenguatge dels més petits arran de l'ús de la mascareta i les restriccions que s'han hagut de prendre aquests dos darrers anys. Així ho ha explicat en declaracions a Europa Press la presidenta de l'Associació de Pediatria d'Atenció Primària de les Balears, Marianna Mambie, que ha insistit que "els nins estan començant a xerrar més tard del que és habitual".

"Allò usual és que quan tenen un any diguin alguna paraula i als 18 mesos ja n'ajuntin dues i a partir dels dos anys comencin a elaborar frases curtes, però ara estan començant molt més tard", ha assenyalat. A més, la pediatra ha alertat de l'increment de la detecció de problemes de desenvolupament neurològic. "Els nins presenten dificultats per relacionar-se amb la resta i fins i tot presenten característiques de trastorn de l'espectre autista".

Per la seva banda, el membre de la junta directiva del Col·legi de Logopedes de Balears, Miquela Sastre, ha puntualitzat que, "a escala pràctica, s'ha apreciat un augment en el retard a l'hora de començar a parlar, tot i que en l'àmbit científic encara no s'ha especificat". "Aprenem a parlar quan estam en contacte amb altres entorns socials, però ara s'han vist restringides les experiències i com més en tinguis més capacitat tindràs per adquirir vocabulari", ha remarcat.

Més problemes en els menors de tres anys

La pediatra ha detallat que aquests problemes de neurodesenvolupament i de retard a l'hora d'aprendre a parlar s'observen especialment en els menors de tres anys, que són els nascuts pràcticament durant la pandèmia. "El fet de dur mascareta limita que reconeguin expressions facials o com es pronuncien les paraules, factors molt importants a l'hora de desenvolupar el llenguatge", ha indicat, comparant aquest fet amb el primer somriure d'un nadó.

"Els nadons neixen sense capacitat de somriure i és a partir del mes, quan tenen una visió més nítida i són capaços de reconèixer les cares, quan apareix el que s'anomena el somriure social, que és el primer pas de la seva interacció", ha exemplificat.

Ara, tenint en compte "que han estat en una societat on la majoria ha portat mascareta, es dificulta el reconeixement facial, i si a això s'hi suma que el nin sent paraules però no aprecia el moviment de la boca, és un altre obstacle perquè aprengui a pronunciar segons quins fonemes", ha afegit.

A més, Mambie ha advertit que aquests factors no només afecten el llenguatge, sinó el seu desenvolupament psicomotor en general, perquè "el reconeixement de les expressions facials és una condició importantíssima en l'ésser humà, ja que el nin acompanya allò que sent de tot un missatge corporal".

Tornar als jocs tradicionals

Per evitar aquests possibles retards, Mambie ha recomanat a les famílies que tornin als jocs tradicionals amb els seus fills, és a dir, "l'estimulació de tota la vida". Aquests jocs poden ser, per exemple, pintar, activitats amb plastilina o sobretot llegir, ja que la lectura “és una de les activitats que més desenvolupa la capacitat del llenguatge perquè el nin pot relacionar allò que veu amb allò que sent”.

Per contra, ha desaconsellat l'ús de dispositius mòbils en nins de zero a tres anys, fet que ha augmentat arran de la pandèmia i les restriccions, perquè "s'està veient que produeixen problemes de llenguatge i desenvolupament". De la mateixa manera ho ha fet la logopeda, que ha afegit altres consells com "parlar més fort i lentament" per contrarestar la pèrdua de so a causa de la mascareta, així com explicar als nins el que passa i per què.

També cal llançar "missatges clars i senzills, exagerant la gesticulació i acompanyant amb gestos la parla, o ajudar-se amb el cos per transmetre la informació". Finalment, ha ressaltat la importància de treballar amb els més petits en el reconeixement de les emocions, com l'alegria o l'enuig, "perquè hi ha missatges difícils d'identificar perquè són subtils visualment i s'han d'explicar amb paraules", ha puntualitzat .