La proclama feminista d'Aitana després d'anys de silenci

BarcelonaEstar set anys sota l'escarni de la gent no és senzill. Aitana, que va sortir del programa Operación Triunfo el 2017 amb 18 anys, s'ha convertit en una cantant d'èxit a escala mundial, amb nombrosos premis en un temps rècord. Però el reconeixement també implica patir la valoració, la crítica i l'assenyalament públic, com la polèmica generada fa uns mesos per haver fet un ball sensual en un dels seus concerts, entre altres comentaris. Aquest dilluns va aprofitar el discurs d'agraïment del premi Elle Style Awards per respondre a les crítiques dels últims temps en una clara proclama feminista.

"El masclisme no tolera que la idea femenina, innocent i juvenil que molts van veure en mi es transformi o, més ben dit, es tiri per la borda, per convertir-se en una dona. Viatgem juntes al futur sense oblidar el passat", va ser una de les frases més aplaudides i republicades a les xarxes del discurs que va fer la cantant de Sant Climent de Llobregat dilluns al palau de Cibeles, a Madrid. De fet, el missatge que va pronunciar durant gairebé quatre minuts no només va sorprendre pel seu contingut, sinó també per la transparència i la claredat de la seva opinió, que mai havia mostrat, tal com reconeix Aitana. "Vull començar demanant disculpes perquè mai a la vida he llegit cap discurs gaire llarg. Quan surto sempre faig declaracions curtes i espontànies."

Com és de suposar en tot artista que aconsegueix mantenir la seva presència en la indústria musical al llarg dels anys, l'estil de les cançons, les lletres, les actuacions i els videoclips d'Aitana ha evolucionat. Però, durant aquest temps de canvi, la catalana no s'havia decidit a parlar-ne públicament i a confrontar les crítiques, especialment les que són masclistes i la redueixen a un cos o un producte. "¿Què més podem demanar si ja tenim els mateixos drets que els homes? Aquesta pregunta té sentit per als que encara no han après que la llei i la realitat no són el mateix", va puntualitzar amb contundència.

El discurs, amb una clara perspectiva feminista, va seguir amb el relat d'unes vivències fins ara desconegudes pel públic: "No sé què passa pel cap d'un home que s'atreveix a tocar el timbre de casa meva de matinada i despertar-me. És possible que s'imagini que estic sola. [...] Aquestes actituds t'obliguen a preguntar-te què veuen quan et miren que es permeten comentaris que mai farien a un home i que a ells els ofendrien. El més denigrant i més comú en el meu cas és que em diguin que soc un producte d'una discogràfica".