La producció de vi de Menorca es doblarà en cinc anys
El conreu de vinya incorporarà més de 16 hectàrees totd’una que ho autoritzi l’Administració
MaóLes empreses del sector vinícola de Menorca han venut fins a l’agost del 2023 un total de 200.000 botelles, que representen una facturació d’1,5 milions d’euros. En termes numèrics, han estat les mateixes que el mateix període de 2022, tot i que des de l’associació Vi de Menorca recorden que la temporada passada va ser la millor de la història. En canvi, enguany la facturació ha pujat perquè els preus han estat més alts per donar resposta a l’augment de la inflació i dels costos de producció. A més, les perspectives són que el conreu de la vinya incorpori altres 16 hectàrees tot d’una que ho autoritzi l’Administració, de manera que la producció de vi es doblarà o fins i tot triplicarà en cinc anys, gràcies als nous projectes i a la consolidació dels ja existents.
El president de l’associació que agrupa els deu cellers de l’illa, César Palo-mino, ha destacat “la bona salut i la quantitat de la verema d’enguany”. Pel que fa a l’augment de la producció de vi, explica que “els projectes ja consolidats de vinyes joves cada vegada produeixen més, i els nous que estan en tràmits administratius contribuiran a un creixement substancial en els següents cinc anys”. Els projectes que s’autoritzaran també elevaran el nombre de cellers, de 10 a 14.
El Consell de Menorca quantifica en 153 les hectàrees de vinyes plantades a l’illa, el 0,7% de la superfície agrícola útil. En els últims vuit anys, les plantacions han triplicat la superfície. D’altra banda, cal remarcar que, a més de les 153 hectàrees existents, ja s’han de tenir en compte les 16 que estan pendents de rebre les corresponents autoritzacions. Així, la previsió és que en uns dos anys hi hagi 169 hectàrees, 115 de les quals estarien protegides amb la Identificació Geogràfica de Vi de la Terra. La Unió Europea estableix uns mecanismes de control, i és aquí on trobam la diferenciació entre el Vi de la Terra (estatal), la Identificació Geogràfica Vi de la Terra (autonòmica) i la Denominació d’Origen controlada a través d’un consell regulador.
El punt d’inflexió arribarà quan tota la vinya que ja està plantada entri en plena producció. En aquest sentit, perquè una planta arribi a la seva màxima producció és necessari esperar un temps d’entre quatre i cinc anys. La mitjana de producció d’una hectàrea està en 6.000 quilos de raïm, xifra que durant els primers anys no es pot assolir.
Pel que fa a l’evolució de la qualitat del vi, César Palomino compara la situació amb Mallorca: “Tenim menys extensió i bagatge que ells, però Menorca se situarà al capdavant de l’estat espanyol els pròxims anys”. El fet de produir el vi a l’illa suposa un cost afegit que repercuteix en el preu de l’ampolla. Assegura que “al principi va ser complicat, però ara el vi menorquí és valorat pel resident i també pel turista”.
El bon moment que viu el sector vinícola menorquí s’ha confirmat amb la incorporació a la Federació Espanyola del Vi del celler Torralba de Ciutadella, el primer productor vitivinícola de les Balears que s’incorpora a l’organització. Aquest celler, que té 40 hectàrees i està situat a prop de Macarella, és un projecte dels francesos Cyril Paillard i Jean Moueix.
En tot cas, hi ha un aspecte que preocupa relativament el sector: la presència de vi menorquí a les grans superfícies. Cada empresa negocia directament amb la cadena de supermercats, tot i que des de l’associació no en són gaire partidaris. Per a Palomino, “es tracta d’acords puntuals de cellers amb supermercats, i el més normal és que aquestes t’obliguin a ser molt competitius en el preu. També hi ha consumidors que si troben vi en un supermercat es creuen que és de baixa qualitat”.
Val a dir que el sector de la restauració és el que més aposta pel vi de Menorca, pel que fa a la varietat i presència a les cartes. “El canal de venda principal de la majoria dels cellers són els restaurants, perquè qui ven el vi té un minut per explicar-t’ho, complementa plats de qualitat i és una imatge més gastronòmica que de volum i venda”, diu Palomino.
Així i tot, la incertesa que han viscut alguns grups empresarials que prete-nien implantar projectes de cellers a Menorca ha acabat per fer perdre importants inversions. Palomino lamenta la “incertesa” que genera la lentitud administrativa. “La burocràcia cada vegada és més complicada i s’arriben a veure situacions dantesques. En el cas de Menorca, per la seva protecció, hi ha més dificultats que a altres indrets”, comenta.
Segons fonts consultades per l’ARA Balears d’empreses interessades a dur a terme projectes a l’illa, hi ha expedients que acumulen més de set anys de demora. Palomino considera que el sector vinícola és una “alternativa a la transició dels nous temps i a la preservació del medi ambient”. Per aquest motiu exigeix a les administracions públiques més suport, encaminat a l’agilitat burocràtica. Per la seva banda, els empresaris afectats fan silenci “perquè hi ha interessos que poden veure’s influïts”.
La tramitació per a les llicències de nova planta de cellers de vi en sòl rústic és complexa perquè abans de l’autorització municipal es necessita la declaració d’interès general del Consell de Menorca, i prèviament la màxima institució de l’illa ha de menester el vistiplau de la comissió balear de Medi Ambient. La consellera insular d’Ordenació del Territori, Núria Torrent, explica el procediment: “La llicència final per a un promotor es demora en el temps, és llarga. La intenció del PP és agilitzar qualsevol tràmit administratiu i estudiam com accelerar el camí”.
Una de les entitats assenyalades per la seva insistència a presentar al·legacions, el GOB Menorca, explica que el problema no és la producció de vi, sinó la projecció d’edificis. Els ecologistes apunten als casos concrets de dues finques a Ciutadella que “han destinat tots els edificis a ús turístic i després demanen construir-ne més per a usos agraris”, detalla el responsable d’Ordenació del Territori, Miquel Camps. En un dels casos se’ls van autoritzar dues naus noves per a usos agraris i el projecte presentat són vuit naus industrials per a producció de vi: “Estan ubicats en una zona d’alt risc d’incendi, i les nostres al·legacions han anat en aquest sentit”, diu. Des del GOB creuen que els propietaris estan “mal assessorats” pels tècnics, i ignoren les normatives existents.
