De professió: bloguer de viatges de luxe

Imagina’t una llacuna d’aigua termal d’un color blau turquesa increïble. Situa-la a Islàndia i automàticament la trobaràs plena de gent. Però ara torna-te-la a imaginar buida, només per a tu. Pessiga’t i veuràs que no és un somni. És una de les experiències més exclusives que es poden tenir a Islàndia de la mà de The Retreat Hotel, un allotjament d’ultraluxe al costat de la famosa Blue Lagoon. “Hi he estat aquest juliol i s’ha convertit en un dels meus hotels preferits del món”, explica Sònia Graupera, una bloguera de viatges de luxe que ha estat a més de 2.800 hotels de luxe d’arreu del món.

Ara transporta’t a Bhutan i imagina’t en una habitació amb una llar de foc que t’han encès abans d’arribar i una banyera d’aigua calenta acabada de preparar. Mentre t’hi banyes, admires per un gran finestral les immenses muntanyes d’aquest país asiàtic. Ets en un dels cinc lodges que té la cadena d’ultraluxe Aman Resorts al país i un dels millors hotels per quedar-s’hi segons Mar Pagès, una bloguera de viatges de luxe que fa més de 14 anys que s’allotja en hotels de 5 estrelles i busca les activitats més exclusives.

I, finalment, trasllada’t a Hong Kong i imagina’t a l’hotel més alt del món, concretament en una habitació a la planta 102, on hi ha un finestral enorme amb la ciutat als teus peus. Ets en un Ritz-Carlton, una de les cadenes d’hotels de luxe per excel·lència i un dels millors allotjaments que han provat l’Estel Mandri i en Marc Casas durant la seva volta al món, que, en part, han finançat amb col·laboracions amb hotels i restaurants de luxe.

Convertir-se en un bloguer que pugui viure dels viatges que fa és un somni que només pocs fan realitat, però arribar a ser un bloguer de viatges de luxe molts dirien que és una utopia. Doncs no. Existeixen, n’hi ha de catalans, i així són les seves vides.

Com ser bloguer de luxe?

Va ser el 2003 quan la Sònia Graupera, de Mataró, va obrir el seu blog de viatges. “Primer viatjava com a motxillera, per algun lloc es comença”, reconeix. Però a poc a poc i gràcies a assistir a totes les fires de l’International Luxury Travel Market (ILTM) com a periodista convidada, www.soniagraupera.com s’ha acabat convertint en un blog de viatges de luxe de referència.

Graupera, que es defineix com una “apassionada dels hotels de luxe, d’ultraluxe i dels hotels boutique ”, calcula que s’allotja en uns 15 hotels cada mes. Fa uns 24 viatges l’any i té dues destinacions preferides: Bangkok, on ja ha estat 21 vegades, i Singapur, amb 14 visites.

La Mar Pagès fa 14 anys que fa viatges de luxe, tot i el que seu blog Once in a lifetime journey va néixer l’any 2014. “Va començar com una reflexió per recordar les anècdotes de tots els meus viatges mentre treballava fent de consultora”, explica. Des del 2006 i fins al febrer de l’any passat va treballar en diferents multinacionals, els últims anys a Google. Ha viscut en ciutats com Dubai, Johannesburg i Singapur, on està establerta des de fa 8 anys. Aquestes feines l’han fet viatjar molt, “sempre en business class i hotels de 5 estrelles”. Considera que aquesta experiència, el fet d’haver visitat més de 100 països i un blog que ha aconseguit un tràfic de 400.000 usuaris al mes la validen com una bloguera de luxe reconeguda a escala internacional (escriu íntegrament en anglès).

Tot i que no es consideren bloguers de viatges de luxe, l’Estel Mandri i en Marc Casas han actuat com a tal els dos últims anys. L’agost del 2017 van començar la seva volta al món amb un pressupost de 1.000 euros al mes per persona. Pocs mesos després el seu Instagram tenia 5.000 seguidors, que van fer servir per aconseguir la seva primera col·laboració: un tour gratuït sobre Pablo Escobar a Colòmbia a canvi de promocionar-lo a Instagram i al seu blog, El món a la mà. “A partir d’aquí vam provar sort amb restaurants i hotels boutique que acabaven d’obrir”, explica en Marc. A poc a poc van anar sumant seguidors (ara en tenen 38.000) i amb això van començar a obrir-se les portes dels grans hotels de luxe com els Ritz-Carlton o els Marriott. “Hem estat en allotjaments que són molt cars, però no ens considerem bloguers de viatge de luxe perquè seguim viatjant com sempre ho hem fet, utilitzant el transport públic, carregant les motxilles i menjant al carrer”, explica l’Estel.

Com es guanyen la vida?

Però no tot és tan idíl·lic com sembla. “No ens passem el dia a la piscina fent-nos fotos”, explica la Mar. “Quan estem de viatge fem una feina intensa que implica un dia ple de visites i un vespre davant l’ordinador”, explica la Sònia. “Hi ha dies que els passem tancats a l’hotel planificant la ruta, escrivint al blog, editant fotos i enviant correus per tancar col·laboracions”, detallen l’Estel i en Marc.

Els bloguers d’ El món a la mà reconeixen que aquestes col·laboracions els han ajudat a augmentar la qualitat del viatge i a reduir el pressupost. “No hi guanyem res econòmicament, però sí que ens permet no gastar”, puntualitza en Marc. I és així com han pogut allargar el viatge dels 18 mesos inicials als 2 anys que els han permès visitar 35 països. De moment, tot i que els encantaria, no es plantegen dedicar-se als viatges de luxe professionalment, com sí que fan la Sònia i la Mar.

La Sònia, a part de fer crítiques de tots els hotels on s’allotja, també fa col·laboracions periòdiques amb revistes especialitzades i ajuda a organitzar viatges. “Ara també estic creant dos viatges molt exclusius a les meves ciutats preferides: Bangkok i Singapur”, detalla. A més, és jutge dels Wellness Experience Awards, uns guardons que premien els millors spas, i també promociona altres productes relacionats amb el luxe, com cosmètics d’alta gamma.

La Mar explica que viu, d’una banda, dels ingressos que genera el blog a través d’anuncis i campanyes de promoció amb marques i afiliacions, i, de l’altra, dels ingressos que produeix fent de consultora de marques.

Una feina exclusiva

“Que el teu blog generi 1.000 dòlars al mes és relativament fàcil, però que en generi 15.000 és molt difícil; per això hi ha pocs bloguers de viatges de luxe de veritat -afirma la Mar-. Em considero una persona amb una opinió honesta i que puc comparar perquè ja era clienta d’aquests hotels abans de ser bloguera”, afegeix, posant en dubte que els instagramers amb milions de seguidors puguin ser considerats viatgers de luxe. “Hi ha noies mones que, pel fet de tenir molts seguidors, les conviden a viatges, i només penjant una selfie ja n’hi ha prou. Són macroinfluencers que tenen molts likes, però no transformen la promoció en compres -creu la Sònia-. Els microinfluencers, en canvi, fan una feina molt més profunda de recerca d’informació i arriben a inspirar els seus followers i lectors”, afegeix. “A Catalunya som una minoria, però d’estrangers també n’hi ha pocs”, conclou la Mar.