Prohens signa el Pacte per la salut sense el suport de les infermeres ni de l'esquerra

PalmaLa presidenta del Govern, Marga Prohens, ha signat el Pacte per la salut de les Illes Balears, que estableix les línies estratègiques del Pla de salut. S’hi han adherit més de 70 entitats. A l’acte de signatura del document hi han participat 250 representants de diferents institucions, a més de la consellera de Salut, Manuela García. Ara bé, no hi ha assistit el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COIBA), ni representants del PSIB ni MÉS per Mallorca. Tots ells han rebutjat firmar el Pacte, de moment, per causes diverses.

“La importància d'aquest Pacte per la salut és donar continuïtat a les polítiques i a la gestió que es faci en matèria sanitària, perquè davant els reptes que tenim no ens podem permetre canviar contínuament el rumb”, ha afirmat la presidenta. El document recull les sis línies estratègiques definides pels professionals sanitaris, agents socials, associacions de pacients, col·legis professionals i societats científiques, que han participat redactant i fent les seves aportacions. El Pacte per la salut defineix estratègies per afrontar els reptes sanitaris i estableix les línies estratègiques a desenvolupar en el futur Pla de salut.

“Aquest pacte ha de ser la base sobre el futur Pla estratègic de salut que ens ha de permetre aprofundir i baixar al detall i la concreció dels acords i grans consensos als quals avui arribam”, ha dit la presidenta. “Hem avantposat la salut per davant absolutament tot. Per això, en dos anys hem augmentat fins en 200 milions els pressuposts de Salut: 115 milions més el 2024 i 86 milions més per aquest 2025”, ha afegit.

Obert a canvis

El Govern proposa mantenir viu el document del Pacte per la salut amb l’objectiu de madurar noves línies i continuar dialogant per integrar-hi més propostes consensuades. Així mateix, s’acorda establir un pla d’avaluació i seguiment de l’estat d’implantació i crear els grups de treball o de consulta necessaris per trobar les alternatives més viables i adaptades al context balear.

El document recull les sis línies estratègiques que els grups de treball han acordat en aquest document, "que està emmarcat en un pacte polític i social assolit per garantir una atenció sanitària de qualitat, eficient i moderna i que definirà el futur i el full de ruta de la sanitat balear durant la pròxima dècada”, explica Salut en un comunicat. Les línies estratègiques defineixen les prioritats en les quals la Conselleria de Salut haurà de posar el focus:

•  Línia 1: reconeixement, fidelització, estabilització i captació de sanitaris per afrontar el dèficit de professionals. Entre d’altres, s’hi ha destacat que cal establir mesures d’avaluació i retribució de l’acompliment i de conciliació i flexibilitat laboral, articular solucions al problema de l’habitatge i adaptar els llocs de feina.
•  Línia 2: modernització i enfortiment de l’Atenció Primària i de la capacitat de resolució assistencial i de prevenció. S’hi ha subratllat que cal garantir l’accessibilitat a la cartera de serveis, promoure la salut i fer prevenció de les malalties amb perspectiva comunitària, avançar en la integració i en la interoperabilitat, disposar de plantilles dimensionades, crear infraestructures adequades i millorar tecnològicament.
• Línia 3: abordatge de la cronicitat amb una atenció centrada en les persones i amb l’atenció social i sanitària integrades. En aquesta línia s’han identificat tres àmbits d’actuació: pacient, família i comunitat; el model assistencial, i la informació clínica i la presa de decisions. S’hi ha destacat l’atenció a la cronicitat al llarg del cicle vital, fent èmfasi en la infància.
•  Línia 4: promoció de la salut, prevenció de la malaltia i foment d’hàbits de vida saludables. Aquesta línia estratègica preveu la formació en matèria de promoció de la salut i prevenció de la malaltia, la planificació estratègica, la millora de la participació en els programes de prevenció i situar el ciutadà al centre del sistema.
•  Línia 5: atenció als problemes de salut mental, potenciant la prevenció i l’atenció comunitària. Cal enfocar-se a promoure la millora de la coordinació dels recursos, erradicar l’estigma per motius de salut mental, impartir formació en matèria de benestar emocional i salut mental i potenciar la humanització.
•  Línia 6: increment de l’activitat programada i reducció dels temps d’espera per a les consultes amb l’especialista i les intervencions quirúrgiques. Les propostes acordades proposen estratègies conjuntes per a la gestió de la demanda i l’augment de l’oferta, i també una coordinació centralitzada de les llistes d’espera.

Les infermeres i l'esquerra no s'hi sumen

El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de les Illes Balears (COIBA) no ha firmat el Pacte per la salut. Malgrat tot, ha mostrat la seva disposició per continuar-hi treballant perquè considera que “el procés per aconseguir un document final que sigui veritablement consensuat i eficaç, encara no es pot donar per acabat”, ha explicat la seva presidenta, Maria José Sastre. L’òrgan col·legial s’ha posat a disposició de la Conselleria per continuar realitzant aportacions i no firmarà fins a disposar d'un document que prevegi les accions que es duran a terme i la planificació per a la seva l'execució. El COIBA ha valorat “molt positivament” la iniciativa, però proposa no donar el procés per acabat i continuar treballant per “concretar les accions, cronograma i pressupost per poder assegurar una atenció sanitària de qualitat per a tota la ciutadania, que respongui també a la realitat de tots els col·lectius de professionals sanitaris”, ha exposat Sastre.

El PSIB i MÉS per Mallorca tampoc l’han firmat per la falta de compromisos concrets, per la falta de pressupost, seguiment, calendari i avaluació, han denunciat. La diputada del PSIB, Patrícia Gómez, ha assegurat que les intencions del document entren en contradicció amb les retallades que el Govern ja ha començat a dur a terme amb el projecte de pressupostos per a 2025. En aquest sentit, Gómez ha apuntat que les inversions sofreixen una retallada de més de 38 milions d'euros, i que les polítiques de salut mental, "una àrea que havia de ser estrella en les polítiques del PP", perden pressupost.

Per als socialistes, el pacte tampoc aposta clarament per les infraestructures sanitàries, ni per la construcció de nous centres, la modernització, la digitalització i la reposició de l'alta tecnologia, entre d'altres. "Seria desitjable un gran pacte per la salut, però mentre no es plantegi en uns termes realistes, els socialistes continuaran escoltant i defensant totes les aportacions i veus expertes, a pesar que el pacte per la salut no les hagi recollit", han argumentat.

Per part de MÉS per Mallorca, la diputada Marta Carrió ha assenyalat que el pacte no preveu compromisos concrets, ni pressupostaris, ni de cronograma, ni de seguiment i avaluació. L'ecosobiranista ha advertit, a més, que fins i tot aspectes bàsics com garantir la universalitat de la sanitat han quedat fora o no es preveuen mesures que veritablement interpel·lin al canvi de model en Atenció Primària i atenció de la cronicitat. "El contingut de les mesures que aquest pla preveu són mesures de bones pràctiques i que poden ser positives, però que són una declaració de bones intencions si no s'acompanyen d'un veritable compromís del Govern", ha assegurat Carrió.