Palma“A 300 metres de la platja dels Estanys i la del Trenc”. Aquest és un dels principals reclams d’una promoció residencial que es prepara a la Colònia de Sant Jordi (ses Salines) i que s’anuncia a diferents immobiliàries amb els habitatges amb preus de fins a 1,2 milions d’euros. Fins aquí, un episodi més de la transformació territorial del litoral illenc. Però aquesta promoció que té previst construir l’empresa TM inclou una novetat entre els condicionants:les immobiliàries que ho comercialitzen només han de voler ciutadans estrangers. I ho tenen prohibit per contracte, vendre aquestes propietats de luxe a ciutadans de les Illes, com també de la resta d’Espanya.
Així figura al contracte que l’empresa promotora ha remès a les comercialitzadores, amb un epígraf on s’especifica que el ‘territori’ de venda són “ciutadans del món, llevat dels residents fiscals a Espanya”. En un altre apartat del mateix contracte s’explica que “les vendes a residents fiscals no seran permeses en l’àmbit del present contracte”.
L’ARA Balears ha confirmat la vigència d’aquest contracte amb algunes comercialitzadores, que han demanat no ser identificades en cap cas, ja que es tracta d’un acord privat entre les dues parts. Per tant, aquestes empreses només poden signar vendes amb ciutadans no residents, i si un resident s’interessa pel producte immobiliari, l’han d’excloure per complir el contracte.
“No ho havia sentit mai, i evidentment no ens agrada gens”, explica el president de l’Associació Balear d’Immobiliàries Nacional i Internacional ABINI, Hans Lenz, per a qui es tracta d’una pràctica que no s’hauria de dur a terme. Joan, un agent immobiliari independent consultat per l’ARA Balears i que també reclama no ser identificat amb el seu llinatge, assegura que “és una barbaritat que crec que no s’hauria de consentir de cap de les maneres, perquè és una discriminació claríssima”.
Aquest diari ha intentat aconseguir una explicació per part de la promotora, però no ha estat possible. En tot cas, mitjançant una telefonada directa a la promotora, sense passar per les immobiliàries i mostrant interès pels apartaments en concret, l’interlocutor ofereix la informació i no explicita que sigui només per a estrangers. Tot i això, sí que admet que “la major part del que venem és per a públic no resident”.
TM té dues promocions ‘germanes’ a la Colònia de Sant Jordi, i preveu inaugurar la primera a finals del 2026. Ara mateix, als dos solars adquirits per la promotora hi figuren cartells i una oficina d’atenció als clients, però encara no s’hi han iniciat les tasques de construcció. El residencial oferirà diferents tipologies, segons la publicitat que figura al seu lloc web, des d’apartaments amb jardí i tres dormitoris, fins a àtics amb solàrium, també amb tres dormitoris i banys.
No és per motius fiscals
No resulta senzill d’entrada entendre els motius pels quals una promoció litoral vulgui només clients estrangers, més enllà que resulta evident que hi ha una aspiració a aconseguir clients del nord, amb alt poder adquisitiu. “No crec que sigui per cap motivació fiscal, i molt menys una empresa que tributa a Espanya, no li veig un avantatge i dubt molt que sigui aquesta una explicació”, afirma l’advocat Miquel Àngel Mas.
L’agent immobiliari independent consultat per l’ARABalears, Joan, explica que “en tot cas podria tenir una motivació més relacionada amb l’explotació en forma de lloguer. No és el primer cas de promocions que s’orienten a gent que no viu a les Illes, i així el temps que no hi són, les mateixes empreses comercialitzen els habitatges, i comparteixen ingressos. Això ja està passant, i d’alguna manera és una fórmula en la qual el promotor cerca petits inversors que volen recuperar part del que paguen. I si és gent d’aquí, mai et posaran a les mans l’explotació dels pisos o apartaments”, conclou.
Curiosament, mentre algunes comercialitzadores d’aquestes dues promocions tenen prohibit per contracte vendre a residents a l’estat espanyol, algunes immobiliàries estrangeres deixen papers i targetes per davall les portes de les cases, a diferents pobles i ciutats de les Illes, on poden llegir noms locals. Es presenten com a professionals o fins i tot particulars i s’ofereixen per vendre la propietat. “Són normalment immobiliàries pensades per a alemanys, però et deixen una tarja amb un nom mallorquí perquè et faci més ganes telefonar-hi, supòs. A mi me’n passen per davall la porta”, diu Cristina Gómez, que viu molt a prop de la plaça del Progrés de Palma, un lloc que avui dia interessa molt a inversors i particulars estrangers que cerquen propietats a les Illes.
Martí Sureda viu actualment a Palma, però té una propietat a la Colònia de Sant Jordi des de fa 25 anys. Ha vist la transformació d’aquest nucli i assegura que “s’hi ha construït massa, com a molts llocs de Mallorca i de les Balears. No té res a veure amb el que hi havia fins fa vint anys. S’ha desbaratat. Jo som el primer que no som d’aquí i vaig comprar per venir-hi a estiuejar, però ara s’està saturant”, lamenta. Amés, aquest estiuejant assegura que “és cert que, en els darrers temps, els estrangers estan comprant de manera massiva. Abans era un espai on trobaves principalment gent local, i per aquest motiu m’hi vaig decidir. Avui tot ha canviat, si bé encara no hi ha gaires hotels i això és l’únic bo respecte d’altres zones de costa”, diu.
Només luxe
Les xifres de visats del 2024 confirmen l’orientació clara del sector de la promoció i construcció cap al luxe. A la darrera actualització de dades del Col·legi d’Aparelladors (Coaat) de Mallorca es confirmava que dels 986 nous projectes visats a Mallorca durant el primer semestre del 2024, “pràcticament la totalitat són projectes pensats per a clients d’alt poder adquisitiu”, com van explicar els seus responsables fa unes setmanes. La tendència dels habitatges de luxe fins ara s’havia observat a xalets i habitatges unifamiliars en general, però “ara també s’està traslladant als blocs de pisos”. Aquesta conclusió arriba una vegada analitzats els pressupostos i les memòries de qualitats de cadascun dels projectes que es tramiten.
Segons les estadístiques registrades al Coaat Mallorca, d’aquests nous habitatges visats, 434 van ser plurifamiliars i 552, unifamiliars (aïllats o adossats). Això suposa un augment de l’1,4% als plurifamiliars i un descens del 7,2% als unifamiliars. El gran problema, segons coincideixen tots els experts, és que “els habitatges que es fan no tenen absolutament res a veure amb el que necessiten els illencs. Cal habitatge assequible, i tots els sectors s’han orientat al que els dona més rendiment”, conclou la geògrafa i investigadora de la UIB Sònia Vives.
Vives ja ha identificat que en diferents zones de les Balears on s’inicia el procés anomenat “d’atracció d’inversors”, al final “s’acaba desfigurant completament la funció de l’habitatge, i fins i tot de la segona residència. Ja no té com a objecte principal fer una llar o el gaudi de les famílies, sinó que l’objectiu prioritari és fer-hi negoci. Per tant, se cerquen perfils de persones que vulguin adquirir una propietat per rellogar-la, per revendre-la, i sempre amb la mentalitat de guanyar doblers. Això ha provocat una pujada de preus insostenible”, etziba l’experta.
Un acord excloent i “reprovable”
El contracte que signen els operadors comercials per vendre les dues promocions de l’empresa TMinclouen un epígraf on clarament es prohibeix vendre els habitatges a residents fiscals a Espanya, un fet que no agrada gens a l’especialista en dret internacional de la UIB Joan David Janer, per a qui això “té mala pinta”. “No m’atreviria a qualificar-lo d’il·legal”, diu l’expert, “caldria veure amb molt de detall tot el document. És un tema complex”. En tot cas, considera que “és clara la intenció i, com a mínim, és reprovable”.
Segons altres fonts consultades per l’ARABalears, en el sector immobiliari no es tenia coneixement de cap contracte que inclogués una clàusula semblant. En una primera valoració, el president del grup d’empreses immobiliàries ABINI, Hans Lenz, ho confirma: “No en tenim cap coneixement, i evidentment és una clàusula que no entenc de cap manera”, assegura.
Cal insistir que mentre l’empresa posa aquesta condició innegociable a les immobiliàries, en rebre una telefonada directa d’algun possible client fiscalment resident a Espanya, li fa arribar la informació sobre la promoció i no li fa saber que hi hagi cap restricció per qüestions de nacionalitat.
