Promouen dos parcs eòlics marins amb molins de fins a 300 metres al nord de Menorca

CiutadellaAmb el parc solar més gran de les Balears ja en funcionament, el de Son Salomó (50 MW), i amb un altre de més gran de camí, Menorca Renovables III (60 MW), l’illa mira a la mar per augmentar la generació d’energia renovable. I no per iniciativa pròpia.

Dues promotores han aprofitat la zona d’alt potencial eòlic que el Ministeri per a la Transició Ecològica ha marcat al nord-est de Menorca, una de les quatre a tot l’Estat, per tal de presentar els primers projectes de parc eòlic marí a l’Arxipèlag.

Qair, una promotora francesa amb un encàrrec semblant al Llenguadoc, pretén instal·lar deu aerogeneradors de 290 metres d’altura i 262 de diàmetre a 4,2 quilòmetres de na Macaret, a la costa nord del Mercadal.

Els molins, de 18 MW de potència cadascun, es veuran fins a 62 quilòmetres de distància, a la costa de Sant Lluís, al sud. La canalització es connectarà a la subestació elèctrica del Mercadal, des d’on es farà arribar a Ciutadella per enllaçar amb el segon cable submarí amb Mallorca, que Red Eléctrica no té previst construir fins després de 2026. Segons les previsions de la promotora, el parc, de 180 MW, es començarà a construir a la segona meitat de 2028 i no podrà començar a comercialitzar l'energia fins al 2032.

Una altra promotora, aquesta espanyola, WTF Energías Renovables, ha projectat des del despatx de Madrid un parc també al nord-est de Menorca, amb 12 aerogeneradors encara més grans que aportaran 240 MW de potència a la xarxa. A diferència de l’anterior, pretén connectar-se a la xarxa a través de l’estació elèctrica de la Dragonera, a Maó.

Tot i que només el primer dels projectes ha passat ja la consulta preliminar d’impacte ambiental del Ministeri, el fort rebuig social que ha tingut inicialment la proposta, amb imatges virtuals que s’han viralitzat a les xarxes socials, ha empès el Consell Insular a prendre la iniciativa i a citar la setmana que ve representants de les dues promotores i del Govern de l’Estat a una reunió conjunta a Menorca. Pretén que puguin exposar els seus plans als consells social i científic de la Reserva de la Biosfera per tal que experts i entitats de l’illa puguin estar assabentats de primera mà.

El Consell i el GOB, per l’energia eòlica marina

El conseller de Medi Ambient, Simón Gornès, pretén vèncer així la resistència inicial de la societat menorquina a aquest tipus de projectes. Gornés, qui ha dit que prefereix posar molins a la mar que omplir més l’illa de plaques solars, disposa d'un aliat estratègic. El GOB també aposta per l’energia eòlica marina, però sempre que es faci de manera dimensionada a la realitat i les necessitats de l’illa i no serveixi per abastar la Península.

De moment, tots dos han fet arribar la disconformitat tècnica amb la proposta de Qair. El GOB assumeix l’impacte paisatgístic com un mal menor i es mostra més preocupat per altres afectes, sobretot aquells que puguin ser irreversibles. En concret, tem que les estructures flotants que aguanten els molins es desplacin a causa dels temporals i que l’ancoratge al llit marí acabi arrasant les praderies de posidònia. Igualment, tem que les vibracions que ocasioni el moviment de les aspes dels molins facin fugir moltes espècies fins al punt de crear una zona d’exclusió marina.

El Consell també ha alertat el Ministeri que el projecte afecta la zona de més presència de catxalots i on migren i s’alimenten aus com la pardela balear i altres espècies. Igualment, li ha fet saber que el parc se situa a la zona nucli de la Reserva de la Biosfera i que, per tant, s’haurà d’ajustar a la llei al·lusiva. També demana que es consulti el Consell Social de la Reserva i, de manera preferent, els pescadors de Maó, que podrien veure afectada la seva activitat.

Rebuig frontal dels pescadors

Precisament, la Federació de Confraries de Pescadors de les Balears és una de les 48 entitats consultades pel Ministeri que més crítica s’ha mostrat amb el projecte. El secretari, Carles Ros, diu que el parc afectarà greument els caladors que amb més freqüència empren els pescadors de Maó i Fornells, deixant les barques d’arts menors sense poder dedicar-se a la captura de la llagosta.

També els parcs marins flotants projectats a altres indrets de la costa espanyola són rebutjats per la societat civil. Més de 20.000 persones s’oposaren en poc temps al promogut golf de Roses, a la costa gironina. La solució que es proposa per aquell indret, i que el GOB també suggereix en el cas de Menorca, és fer-ne una prova pilot. Instal·lar només un dels aerogeneradors previstos i, “en un termini d’un o dos anys”, veure’n els efectes. El tema és damunt la taula del Consell.