PalmaL’alimentació de més de 26.000 persones de Mallorca depèn de l’ajuda que reben de les entitats socials, segons dades del Banc d’Aliments, la fundació més gran de subministrament de menjar de l’illa. En total, 90 entitats mallorquines –entre petites i grans– treballen amb el Banc d’Aliments per abastir aquestes persones, 6.839 de les quals són menors d’edat: 1.161 són bebès lactants i 5.678 són infants de fins a 17 anys. Això significa que més d’un quart de les persones que depenen de l’ajuda humanitària per menjar són nins i nines, un 26%. A banda del suport que reben amb l’entrega d’aliments, hi ha entitats com la Creu Roja i Càritas que ofereixen tallers sobre nutrició a les famílies per assegurar que segueixen una dieta saludable.
No obstant això, el Banc d’Aliments només diferencia el menjar per franja d’edat quan va adreçat a infants lactants de zero a dos anys, per als quals entreguen “potets, llet en pols o cereals”, explica la treballadora social de la fundació, Ana Sánchez. “Després compta com a aliments per a persones adultes, de manera que els correspon igualment verdura, fruita, carn, peix...”, afegeix. Entre aquests aliments, a més, hi sol haver “menjar preparat, perquè hi ha famílies que tenen dificultats per cuinar per la pujada del llum, i així només han d’encalentir-ho un minut o dos al microones”, explica. A banda d’això, es troben amb casos de persones “de diferents cultures que no saben com cuinar els aliments que reben” i així també els ajuden, apunta la treballadora social.
Si bé el que predomina a les bosses que distribueixen entre els sol·licitants són els aliments no peribles –“pasta, arròs, oli, llet, farina...”, assenyala la treballadora del Banc d’Aliments–, també reben menjar fresc gràcies a les donacions d’empreses i a la col·laboració de la Conselleria d’Afers Socials . “La Conselleria té un conveni amb els agricultors de Mallorca, als quals compren fruita i verdura, i això ho hem tingut cobert enguany i l’any passat”, afirma Sánchez. Pel que fa a la carn i el peix, puntualitza que sobretot reben “donacions d’empreses i hotels, que quan acaben la temporada lliuren tot el que els ha quedat congelat, per exemple”. Quant als aliments processats i menys saludables, com ara brioixeria o begudes ensucrades, la treballadora social matisa que si en reben com a part de les donacions, els reparteixen igualment. “Però el primer a l’hora de preparar el lot és que tinguin una alimentació variada i, després, s’hi afegeixen coses extres”, detalla.
Mallorca Sense Fam és una de les 90 entitats que fan feina amb el Banc d’Aliments i ja ha donat uns 50 quilos de menjar per família enguany
El Banc d’Aliments no interactua amb les famílies, sinó que aquestes reben el menjar a través d’entitats, com Mallorca Sense Fam, que enguany ja ha entregat una mitjana de 50 quilos de menjar entre les més de 8.000 famílies que ha atès. En el seu cas, també reben el suport de l’entitat alemanya Lions Club, des de fa quasi una dècada. “Tenen un camió que recorre tots els Lidl de Mallorca perquè el supermercat faci donacions. Després, els voluntaris fan un triatge de tot el que ens arriba: per exemple, les taronges que nosaltres ens menjaríem, les donam a les famílies; i les que no, s’entreguen a un pagès que o les dona als animals per menjar o en fa compost. Feim economia circular i així vàrem salvar més de 90 tones de menjar l’any passat”, explica el responsable de Comunicació de Mallorca Sense Fam, Joan Martorell.
Tallers de nutrició
Per part seva, la Creu Roja cobreix de manera diferenciada les necessitats de dues franges d’edat: de 0 a 3 anys i de 3 a 6. En el primer cas, explica la coordinadora de la Creu Roja Joventut, Emelinda Guirao, faciliten a les famílies “des de llet de continuació, potets i cereals fins a menjar específic per als nins i nines amb dificultats alimentàries –com al·lèrgies o intoleràncies–, que és el més car i de difícil accés”. A partir dels tres anys, l’oferta no és tan gran, però sí que donen “productes com ‘el meu primer iogurt’ o galetes específiques per anar fent la passa cap a l’alimentació normalitzada”, matisa Guirao.
Abanda d’això, l’entitat té un projecte de Primera Infància de criança positiva en què s’ofereixen tallers d’alimentació –entre altres–, que solen ser demanats pels pares i mares. “Hi xerram de coses tan bàsiques com la piràmide alimentària i que tinguin clar quins són els aliments més nutritius per franja d’edat. També feim costat a les recomanacions de comares i pediatres quant als tempos per incorporar els aliments a la dieta dels infants”, explica Guirao.
La responsable de Joventut de la Creu Roja deixa clar que els pares que atenen no és que necessitin ajuda “per omissió, sinó perquè no poden o perquè no en saben”. La majoria d’aquestes famílies –moltes de les quals a càrrec de la mare– no tenen cap xarxa de suport social o familiar aquí. “De vegades són dones molt joves que estan totes soles. I quan una aprèn a ser mare, ho fa acompanyada de la pròpia mare, germana o tia, però elles no tenen ningú”, declara.
En la mateixa línia, Càritas pretén reprendre després de Nadal els tallers d’alimentació saludable que varen haver de suspendre per la pandèmia. “Són tallers de quatre sessions per a persones adultes, sobretot per a les que tenen infants a casa. S’hi xerra d’alimentació i es fan sessions de receptes amb productes de proximitat”, exposa la responsable d’Alimentació de Càritas a Mallorca, Laura Ríos. L’entitat també aprofita els grups de dones amb els quals treballen per tractar el tema, afegeix Ríos, de manera que “elles sàpiguen organitzar-se a partir dels productes de temporada”.
![Els aliments de Iria Buj (9 anys).](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
