Prop de la meitat de la població d'Eivissa viu de lloguer, el doble de la mitjana estatal
L'alt preu del metre quadrat i la inestabilitat laboral, molt vinculada a la temporalitat turística, fan inassumible l'adquisició d'habitatges
PalmaProp de la meitat de la població de la ciutat d'Eivissa (el 47%) viu de lloguer. És més del doble de la xifra estatal, que no arriba al 20%, segons l'enquesta de pressupostos familiars de l'INE, que situa el percentatge estatal de persones que viuen a cases en propietat en un 76%. Pel que fa a l'illa Pitiüsa, una part de la gent que viu de lloguer comparteix habitatge, si bé la xifra no es pot determinar.
El fet que aproximadament la meitat de la població de la capital eivissenca no tingui un habitatge en propietat és "un símptoma clar del model de societat que es produeix a partir d'un increment brutal dels preus del metre quadrat. És cert que llogar també surt molt car, però la ciutadania, amb unes condicions laborals que no són estables en molts casos, no es pot aventurar a firmar hipoteques, i el que fa és malviure de lloguer, i per això el percentatge és tan elevat", assegura la geògrafa i investigadora de la UIB, Sònia Vives, que treballa en el camp de l'accés a l'habitatge.
En opinió de Vives, "a les Balears, especialment a les Pitiüses, comprar és impossible per a la classe treballadora". "I viure de lloguer, una tortura”, conclou. Aquesta realitat s'imposa a Eivissa a causa del gran rendiment de les propietats immobiliàries, que "han perdut la seva condició original, que és la de fer de llar dels ciutadans, i han passat a ser un actiu per fer negoci". "Si pots guanyar 3.000 euros mensuals llogant per setmanes, no estàs disposat a deixar de tenir aquests ingressos", confirma Vives.
L'ARA Balears ha parlat amb Mika, una treballadora que comparteix habitatge a Eivissa i que constata el moment difícil pel qual passa la ciutadania per accedir a un habitatge. "Som tres companyes de feina, que des de fa dues temporades hem trobat un pis, però en unes condicions sincerament bastant lamentables. És el que hi ha. Nosaltres a l'hivern no feim feina, i per tant no podem ni somniar viure soles. Això, a partir d'una edat, i jo ja en tenc 41, comença a ser un poc cansat", explica.
Un 10% cobra renda
Segons les dades de l'estudi elaborat per Sònia Vives, a l'altra banda es troba el 10% de la població d'Eivissa, que té la sort de poder cobrar una renda. "És un percentatge que no es pot considerar petit", afirma Vives, qui recorda que encara és més elevat a Formentera, on els rendistes s'acosten al 20% del conjunt de la població.
Per als experts, l'habitatge es converteix en un veritable factor de polarització social. "Ara mateix a les Balears, i sobretot a les Pitiüses, la gent es divideix entre qui té propietat i qui no, perquè el que ha de fer una persona que no té una casa per arribar a finals de mes és terrible i això ens duit a una situació límit", opina Vives, qui afegeix que Eivissa és un mirall on la resta d'illes s'han de mirar, "sobretot Mallorca". "D'aquí a cinc anys passarà a Mallorca el mateix que a Eivissa en matèria d'accés a l'habitatge, i que és literalment exagerat", conclou.
