Maria Giner i Toni Tur: “La proposta agroecològica té una visió sociopolítica clara”

PalmaAl capdavant de La Kosturica, Maria Giner (Barcelona, 1976) és una de les veus més reivindicatives, veteranes i determinades de la pagesia agroecològica al Vallès, des d’on ha impulsat Apacat (Associació de Productores Agroecològiques de Catalunya). Pel seu costat, Toni Tur (Eivissa, 1988) va ser president de la cooperativa Ecofeixes i des de fa quasi deu anys es dedica al cultiu ecològic en una illa on cada pam de terra atreu mil interessos, cap dels quals relacionat a cultivar res.

Cap dels dos no veníeu de famílies pageses. Com vàreu iniciar-vos en l’agricultura ecològica?

— T.T. Els meus güelos sí que eren agricultors, però varen abandonar la pagesia pel turisme: ma mare era funcionària i mon pare, mecànic. Jo vaig anar a Barcelona a estudiar Dret i després vaig fer un màster en Dret Ambiental. D’allà vaig veure l’oportunitat de donar-me d’alta com a jove agricultor. La idea era fer-ho a temps parcial i combinar-ho amb una altra feina, però ens vàrem tirar a la piscina i ho vàrem fer a temps complet, tant jo com la meva companya, Irina, que també és agricultora.

— M.G. Jo també som urbanita. Un dia vaig anar a la xerrada d’un ramader ecològic que va explicar que els agricultors eren un 2% de la població activa i que estaven desapareixent. Això em va tocar la fibra. Em vaig posar a prova amb aquest ramader i vaig veure que aquest era el meu camí. Després d’estudiar Enginyeria Agrònoma a Barcelona, vaig fer pràctiques amb un pagès que feia horta i vaig fer-ne el relleu quan va plegar.

Va ser aquí que va néixer La Kosturica?

— M.G. Ja fa 24 anys d’això. Volíem demostrar que era viable tirar endavant un projecte agroecològic a petita escala. En aquells moments el sistema encara no havia fagocitat l’alternativa de l’agricultura ecològica i no es produïa per a les grans superfícies.

A Eivissa teniu Ecofeixes…

— T.T. Sí, jo vaig entrar a la cooperativa perquè llavors no sabia ni produir ni vendre, i vaig intentar desfer-me del 50% de la feina. Allí vàrem aconseguir, a través dels tècnics, planificar les produccions i els pagesos, en lloc de fer un poc de tot, feim tres o quatre cultius més grossos i després ho distribuïm de manera conjunta.

Us ha posat les coses més fàcils el canvi de sensibilitat respecte del producte ecològic?

— M.G. Ha augmentat la consciència i el consum, però no prou. S’ha donat més importància a fer un producte més saludable i més respectuós amb el medi per omplir un nínxol de mercat. En aquest sentit, no s’ha treballat des de la perspectiva agroecològica, on cuidem també aspectes socials com fer viables les petites produccions, treballar per la sobirania alimentària, la cooperació entre pagesos…

— T.T. Continua sent molt complicat. A Eivissa devem ser uns cinquanta pagesos professionals, no crec que arribem a més. I fent ecològic, professionals, no arribarem a deu, segurament. Hi ha una pressió molt forta, tant pel que fa a l’accés a la terra com pel que fa a l’accés a l’aigua, en temporades de sequera.

Molts pagesos es queixen també del problema de la burocràcia.

— M.G. Una de les reivindicacions clau d’Apacat és que s’adapti la burocràcia a la realitat de les petites produccions, perquè ens tracten com a grans empreses amb administratius que poden anar omplint papers. Cap altre sector no ha d’entregar tantes dades. Això ens lleva molt de temps i ens en dificulta molt la viabilitat.

— T.T. És el problema principal. Sobretot en ramaderia, on a les petites explotacions els demanen les mateixes anàlisis que a una de gran. A l’hora de legislar no es té en compte el model a petita escala, sinó que es fa pensant en un model industrial.

Tenint en compte les dificultats, què us fa mantenir la fe en la pagesia i la pagesia agroecològica?

— T.T. Creim que és l’única manera de produir de manera sostenible a llarg termini. Sostenible socialment, ambientalment i econòmicament. A la gran indústria li interessa produir barat, però aquest preu no té en compte els efectes a mitjà i llarg termini. Jo ho veig des del punt tècnic: el model agroecològic dona una solució més global i és l’única manera de garantir la sobirania alimentària.

— M.G. Som gent molt vocacional, molt convençuts, i pensem que aportem a un món millor des d’aquest sector. Però és que a més aquest tipus d’agricultura és viable i productiva. La nostra proposta té una visió sociopolítica clara i busca un model més just i més sostenible a escala social. Però també tenim reptes importants, com intentar fer arribar el nostre producte a diferents nivells adquisitius.

Recomanen

Consells per fer més viable l’agroecologia