10 propostes de fidelització i empatia lingüística

D'entrada, en català

Contribueix a eliminar aquest costum tan generalitzat d’adreçar-se en castellà als desconeguts. Per començar una conversa, parla en català. Recorda que, segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de les Illes Balears (GRESIB, 2014), un 96,8% de la població de les Illes l’entén i el 80,5% sap parlar-lo. Així, si d’entrada parles en català, no només tens moltes possibilitats que la conversa continuï en català, sinó que demostraràs que no ets una persona que discrimina els altres per la seva imatge –treu-te del cap això de ‘no sembla d’aquí’, que és excloent i frega el racisme. I encara que l’altra persona contesti en castellà, tu pots mantenir una conversa bilingüe. Tan educat és l’ús d’una llengua com l’altra.

Un ‘bon dia’, un ‘adeu’, un ‘gràcies’

El simple fet de saludar amb un ‘bon dia’, a més de ser un signe d’acollida cap a qualsevol persona –conegui o no conegui la llengua–, pot ser la manera de començar una conversa en català, si l’interlocutor és catalanoparlant. Nosaltres mateixos agraïm un ‘buon giorno’, un ‘ciao’ o un ‘grazie mille’ si som a Itàlia, i aprenem a dir-ho abans de viatjar-hi. Si dius ‘bon dia’, segurament et contestaran amb un ‘bon dia’.

No canviïs la llengua si no cal

Quan et demanin qualque cosa en castellà, pots contestar en català sense temor de semblar desconsiderat. De fet, et serveix per provar si aquesta persona és catalanoparlant amb els prejudicis lingüístics que són tan comuns. Són moltes les vegades que, en contestar en català, l’altra persona s’adona que parlau la mateixa llengua i la comunicació hi flueix. El consell que donen els experts és que no canviem la llengua, llevat que hi hagi un clar problema d’incomprensió. Llavors, potser l’hauràs de canviar a l’anglès o a la llengua que pugueu conèixer tots dos. A banda d’això, intenta parlar en català amb aquell amic amb qui us coneguéreu en castellà, però que t’entén i sap parlar el català com tu.

‘En acabar, te’n puc fer un resum’

Xerrar més a poc a poc, suggerir que qualcú del costat faci de traductor o dir “en acabar, te’n puc fer un resum en castellà” són recursos per respondre a qui, en una conferència o una conversa en públic, aixequi la mà per dir que parlis en castellà perquè hi ha qui no entén el català. Com afirma Bernat Joan en el treball Trenta prejudicis lingüístics, ”qui demana el canvi de llengua després se sol estalviar el resum”.

També ho fas per ells

L’InformeCAT2020, de la Plataforma per la Llengua, destaca que, el 2019, “un grup de nouvinguts va iniciar la campanya ‘No em canviïs la llengua’, una iniciativa per combatre la tendència que tenen molts catalanoparlants de passar al castellà quan sospiten que l’interlocutor pot no tenir el català de llengua primera”. Si el catalanoparlant, per convencions socials, creu que canviar la llengua és un signe de bona educació, segons l’esmentat informe, “molts immigrants ho perceben com una mostra de distanciament, com una actitud discriminatòria”. Obre les portes a la integració. Tingues clar que també ho fas per ells: amb el català poden sentir-se un dels nostres i se’ls obren oportunitats.

Catalanitza mòbil i ordinador

El teu mòbil, l’ordinador, el navegador digital, programes o aplicacions saben català i tenen l’opció d’expressar-s’hi. Catalanitza’ls. Configurant-los en la teva llengua, no només et donaran moltes facilitats perquè hi escriguis, sinó que trobaràs més espais d’informació o d’esbarjo que parlen en català. Aplicacions com WhatsApp, Telegram, Signal i Facebook Messenger tenen el català com a opció de configuració.

Millor consumir en la teva llengua

Sense cap necessitat de ser excloent, ni de tancar-te les portes a altres cultures, tothom tria el que vol consumir i on vol fer-ho. Si et ve de gust llegir un llibre que originalment té una llengua que no entens, cerca’n la traducció en català. També hi ha plataformes de cinema, com Filmin, que tenen un domini en català i subtitulacions en la nostra llengua. Igualment, Gaming.cat ofereix molts videojocs en català, així com enllaços a youtubers que s’hi comuniquen. La tria és teva; entre l’oferta comercial, pots prioritzar ser client d’aquelles botigues, bars, restaurants, entitats bancàries, etc. que promouen o respecten la llengua pròpia del territori. Fes consum de proximitat, també lingüística.

Demana la carta en català

Si els estrangers a les Balears demanen la carta d’un restaurant en la seva llengua o en la que puguin entendre millor de les majoritàries, tu tens més motius per demanar-la en català. És la llengua pròpia del territori, és oficial i, si som molts els que la sol·licitam, almanco pensaran si l’haurien de tenir. Així, si no en tenen, pots suggerir que la hi facin. Ells saben que tu tens opció de triar la carta en català d’un altre lloc.

Denuncia, si et trepitgen els drets

Tens uns drets lingüístics emparats per lleis autonòmiques, estatals i europees. Com a catalanoparlant de les Balears, tens el dret de ser atès en la que és una de les dues llengües oficials i l’única de pròpia. Tens dret a ser atès en català en qualsevol administració pública –sanitat i justícia incloses–, però també tens el dret que respectin la teva llengua en qualsevol àmbit. Si, com succeeix amb relativa freqüència, sents que trepitgen els teus drets o si t’ofenen o discriminen per parlar en català, faràs bé de denunciar-ho. L’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics ja és oberta a les Illes. Tramitaran les teves reclamacions perquè de cada pic siguin menys els que vulneren els drets dels catalanoparlants.

En general, evita esbroncar

L’esbroncament a les persones que, tot i expressar-se en català oral o escrit, cometen errors, els dona inseguretat i pot fer-les retrocedir en l’ús de la llengua. És una actitud freqüent en xarxes socials com Twitter. En canvi, s’hi agraeixen les iniciatives més didàctiques, en positiu. Ara bé, quan un no catalanoparlant t’ofèn perquè tu el parles, fas bé de manifestar-li el malestar i incomprensió de la seva actitud.