La prosperitat toca a la porta
En els temps que vivim, és bo anar pel món amb l’oïda atenta. O les orelles espolsades. Un no sap mai on pot botar l’oportunitat
La paraula ‘kebab’ ve del persa, i es veu que significa carn rostida. Diuen que era menjar de reis, tot i que després es va convertir en una menja popular anomenada ‘sish kebab’, que consistia –consisteix– en trossos de carn adobats i travessats amb una punxa, que es prepara damunt la graella o a la planxa.
De tota manera, ‘kebab’ és una paraula que ja s’ha incorporat al català. També, diguem-ne, oficialment, d’ençà que el passat mes de novembre l’Institut d’Estudis Catalans, a través de la seva Secció Filològica, va anunciar que era una nova paraula inclosa al diccionari de la llengua, juntament amb altres mots com ‘pàdel’, ‘vibrador’ o ‘esnifar’. Fixem-nos que totes aquestes paraules fan al·lusió a activitats que es poden fer el mateix dia, algunes fins i tot de manera simultània. En la seva primera definició al DIEC, ‘kebab’ significa “carn marinada de xai o de pollastre que es cou en un ast vertical giratori i se serveix tallada a tires, típica dels països de la Mediterrània oriental”. La segona definició diu així: “Entrepà de kebab i altres ingredients”. I hi afegeix un exemple: “Sortint del concert, podem anar a menjar un kebab”. Sens dubte, aquesta és la imatge mental que tots tenim més o manco dins el cap sobre el kebab i com es consumeix.
El que no diuen els lingüistes és que hi ha qui, al concert d’abans del kebab, voldrà anar-hi en un Audi. ‘Audi’ no és una paraula que surti als diccionaris, perquè els repertoris lexicogràfics no inclouen marques comercials (no voldríem donar idees, ara, amb això). ‘Audi’, de tota manera, és una paraula del llatí, que en català es traduiria com un imperatiu: escolta. És un bon consell: en els temps que vivim, és bo anar pel món amb l’oïda atenta. O les orelles espolsades. Un no sap mai on pot botar l’oportunitat.
A la imatge de David Arquimbau veim un Audi A3 bastant vetust, aparcat davant d’un quiosc de kebab (la tercera definició de la paraula és “establiment on se serveixen kebabs i altres plats típics de la Mediterrània oriental”, i proposa un altre exemple: “A la cantonada han obert un kebab”). Aquest kebab no està situat a una cantonada, però sí en algun punt als afores de la noble ciutat de Maó.
El fet que l’Audi A3 estigui atrotinat no li lleva ni una mica del contingut aspiracional que va associat amb aquests cotxes. Podem imaginar que l’amo del kebab ha aconseguit firar-se aquest vestigi dels cotxes esportius d’alta gamma de finals del segle XX i començaments del XXI, amb què es movien els fills de casa bona pels pobles de Menorca –i de Mallorca, i d’Eivissa– intentant impressionar les al·lotes que poguessin estar interessades en la mercaderia (cotxe i conductor, tot inclòs). Les expectatives acaben de multiplicar-se exponencialment si ens fixam en l’anunci que apareix en segon pla, un gran cartell amb el text “Sòl en venda”, escrit en castellà amb lletres de format enorme, plantat enmig d’un solar o d’un sementer com si fos un arbre fruital. De fet, en certa manera ho és.
Vendre el nostre espai vital
“Sòl en venda” és la vertadera especialitat d’aquestes illes: més i tot que el turisme, allò que més sabem fer mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers és vendre el nostre espai vital a bocins, més petits o més grans, a gent que després en sol treure un preu més alt del que en paga, i així successivament. Se’n diu especulació, i és la propera passa si has aconseguit dur endavant un negociet de menjar dolent (el segell d’alta qualitat del turisme a les Balears) que t’ha permès adquirir un Audi de cinquena mà. En efecte, has arribat al punt òptim per adquirir un terreny i fer-hi alguna cosa: la que sigui, a condició que doni un benefici ràpid, immediat si pot ser. Si al moment de pagar-lo ja el tens venut a algú altre, serà un bon senyal. Si no, pots mirar de posar-hi un camp de plaques solars i una versió ampliada del kebab. Qualque cosa sortirà si tens audàcia i visió de futur.
No són tan sols els americans els que comencen una nova era de grandesa. Les Balears i Pitiüses també són la terra de les oportunitats, on la prosperitat toca a la porta i tu has de saber obrir-li. Tots els esperits emprenedors venen aquí a provar sort, i no és casualitat. Això sí, no volem ningú que arribi en pastera, perquè aquests són pobres i dels pobres no en farem res. Make Menorca –i Mallorca, Eivissa, Formentera– great again.
