El repte de distingir què és prostitució i què és delinqüència a Punta Balena

PalmaJa ho sabem. La nit té això, que gairebé tots els gats són negres i que mai no saps què duran a la boca. Llargues hores d’oci amb alcohol sense mesura i desenfrenament acaben generant negocis ‘alternatius’ al voltant d’altres negocis que no ho són tant.

'Balconing', fel·lacions per copes, la droga caníbal, festes salvatges, 'pubcrawling' i batibull és el que ofereixen diferents turoperadors com a imatge turística de Punta Balena o de la Platja de Palma. I ja fa més de 15 anys.

Policia, Guàrdia Civil, ONG, administracions públiques, òrgans de defensa de la dona i empresaris de l’oci nocturn són només una part de la societat que lluita contra aquesta xacra, que comença amb l’oferta, continua amb la demanda i torna a començar, passant per la degradació més absoluta de les persones.

Finalment, aquest mes, empresaris petits i mitjans de l’oci nocturn, veïns residents i també taxistes han decidit prendre mesures a Punta Balena, encalçant les prostitutes per fer-les fora de les seves zones d’actuació, més d’una nit.

D’altra banda, hi ha la Mesa d’Atenció a les Persones que Exerceixen la Prostitució a Calvià (Mapcal), la Xarxa d’Atenció a Palma (Xadpep), la Delegació del govern, IB -Dona, i la màxima implicació dels cossos i forces de seguretat, però fan falta més efectius.

Víctimes o culpables?

Nati Francés, presidenta de la Mapcal i tinent de batle de Cohesió Social i Igualtat de l’Ajuntament de Calvià, explica que “si no canvia el model d’oferta turística, el problema de Punta Balena continuarà. La casuística no és diferent d’altres anys, els turoperadors de sempre es resisteixen al canvi i “mai no tenen la culpa de res”, però continuen oferint alcohol a preus de rialla. Quatre hores de barra lliure per vuit euros, què volen que passi?”, exposa Francés.

“Per primera vegada hem cercat el costat social d’aquesta problemàtica, una coordinació entre entitats i agents socials i de l’ordre. És cert que una part d’aquestes dones que exerceixen la prostitució a Punta Balena actuen com a delinqüents, però el xantatge no es aquí, si no a l’origen. Aquí semblen dones lliures, però són presoneres al seu país, ja sigui sota amenaces directes o mitjançant familiars o religió. Moltes han estat venudes pels seus pares. És cert que si hi ha un delicte s’ha de pagar, però el problema és que les víctimes tampoc no denuncien. Avui dia només hi ha una denúncia registrada”, diu.

“Darrere d’aquestes accions hi ha una gran misèria humana: quan ja no tens res a perdre, t’embruteixes. A més, on hi ha demanda hi ha oferta, i moltes s’estimen més robar que exercir la prostitució. Ens hem de demanar perquè a Peguera, Palmanova o Santa Ponça no tenen aquest tipus de problema, i no és qüestió d’ordres d’allunyament, perquè l’endemà hi aniran altres dones d’altres llocs turístics, de qualsevol punt d’Espanya o de més enllà. T’hi has de posicionar a favor o en contra, però no pots passar-hi de costat. Feim petites passes, i sí que hi ha empresaris que aposten fort pel canvi de model turístic”, aclareix Nati Francés.

Tràfic de persones

Rosa Planas, directora de l’IB-Dona, explica la marxa del Pla autonòmic d’abordatge de la prostitució i lluita contra el tràfic de dones i nines per a l’explotació sexual a les Illes Balears.

“És imprescindible la coordinació de totes les administracions, fins i tot a escala estatal, amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat, d’acord amb un protocol únic d’actuació, la investigació de la realitat social i la seva evolució i la promoció de la formació i la sensibilització de persones, entitats i col·lectius”, explica Planas.

“Oferir prostitució associada al turisme de gatera no és el mateix que oferir turisme sexual, s’ha de distingir. I també és molt important l’atenció a les víctimes. Hi ha moltes entitats socials que, des de fa molts d’anys, es dediquen a això i en saben molt per la seva experiència: la Creu Roja, Metges del Món, Casal Petit, el Grup d’Estudis de la Prostitució a les Illes Balears (GEPIB), fins i tot la UIB ha fet congressos internacionals sobre el tema, que ha anat canviant a llarg del anys”, diu la directora.

Rosa Planas explica que les màfies estan molt organitzades i que són transnacionals, que controlen la dona des de l’origen fins al destí.

“El tràfic és molt difícil de detectar, i focalitzar l’abordatge de la prostitució en les dones prostituïdes només aconsegueix reproduir la violència que pateixen moltes. S’han de mirar els clients, ja que sense clients no hi ha negoci”, diu.

I afegeix que les màfies “són controlades per homes i, també, tristament, per altres dones. Això ho fa tot encara més masclista, perquè es lucren amb l’esclavisme. Per això hem d’anar alerta a usar les dones com a cap de turc. Les dones són victimitzades moltes vegades: per les màfies, per la societat i per les imatges que es publiquen, quan realment les persones que en fan ús es lucren amb els clients”, explica.

La realitat és que la prostitució ha anat canviat dins de la societat. Ha passat d’estar, podríem dir, ‘normalitzada’ i focalitzada (les cases de ‘senyores’ de tota la vida) a convertir-se en un complex esquema ple de moltíssims factors, actors i participants, directes o indirectes.

Qui ha d’actuar?

Per part dels petits i mitjans empresaris d’oci nocturn, Pepe Tirado, president d’Acotur, diu que “no es dona a conèixer la dura realitat, hi ha grups organitzats de dones dedicats a robar i agredir els turistes amb una violència fora de mida”.

“Una cosa són les dones amenaçades, coaccionades i extorquides per les màfies organitzades i els proxenetes, i una altra la situació que viuen aquestes altres dones que superen tots els límits. Elles s’estimen més confessar, si les detenen, que exerceixen la prostitució abans que reconèixer-se lladres”, diu.

“És lamentable, però algú no està agafant el bou per les banyes davant aquest gravíssim problema. Cert és que el batle de Calvià, Alfonso Rodríguez Badal, amb hotelers de renom, volen i proven de canviar el turisme d’excessos per un turisme familiar, però aquest tipus de turistes tenen por de venir. Tot i això, és cert que el moviment ciutadà d’aquests dies ha reduït les actuacions violentes. També és cert que hi ha un brou de cultiu amb un tipus d’oci molt ple d’alcohol i molt econòmic que és perfecte per a aquestes bandes, que es pensen que tenen la paella pel mànec”, apunta.

Per acabar, demana anar amb Metges del Món a peu de carrer “perquè vegin la crua realitat, i s’adonin de la diferència entre lladres i prostitutes, entre les dones sotmeses, que mereixen tot el suport i tota l’ajuda possible, i aquestes màfies organitzades tan violentes”, explica Tirado.

Canvi radical

La demanda no és nova, ni cap novetat. La demanda d’un turisme de major qualitat, amb famílies que no cerquin una tenda de campanya enmig d’un olivar sinó una estada agradable a l’illa, es remunta als primers excessos del boom turístic. Per a això és necessària també una oferta de qualitat que s’adigui amb l’oci acceptable per a tots, per a residents, visitants i negocis, de dia i de nit.

Ara el repte és esbrinar com es poden arreglar els greus problemes de tràfic de persones, de prostitució, de delinqüència, de màxima agressivitat, de gateres eternes i turistes que boten de les balconades intentant encertar una piscina que, moltes vegades, no hi és.

I dins la societat, com podem distingir la delinqüent professional de la dona sotmesa a una màfia que la té presonera? També és un tema pendent la conjugació de les ajudes i les sancions.

“Som na Carmeta: mallorquina, gitana i puta”

“Vols una mostra de perfum del car? És la voluntat. És un regal que em fan a la perfumeria del cap de cantó, saben que em fa falta, embarassada i tota sola com estic... Som na Carmeta, som mallorquina, gitana i puta, però no prenc drogues i vull deixar de ser puta, per això venc perfums i de vegades pintures. És la voluntat. En vols?” Fent un cafè en una terrassa del centre és fàcil veure Carmeta. Sempre explica que la varen casar als 15 anys i que ella guardava l’honra com toca, que la seva sogra va demanar tres roses al mocador i les hi va donar, que la seva mare va ser prostituta quan hi havia el barri xinès i també les seves germanes, i que cadascuna d’elles li comprà un pis a sa mare. “No era com ara, que les nigerianes roben i peguen, nosaltres érem putes honrades”, diu. “Després va arribar la droga i la cosa canviava cada dia, varen llevar el barri i ja no teníem pis. La plaça Major ja no era el mateix, no hi havia respecte, i ara les putes peguen fort, i també a nosaltres ens peguen, les de l’est i les de l’altre costat... Vols un perfum dels bons? És una mostra que em regalen perquè saben que em fa molta falta... És la voluntat, només la voluntat per ajudar na Carmeta, que és mallorquina i gitana i que ja no vol ser prostituta.”