Prostitució, empobriment i tristesa: així han viscut la pandèmia les dones migrants irregulars a les Illes

PalmaViure en la pobresa, la prostitució, la manca d'accés a la protecció social, la tristesa i pitjors condicions de salut. Aquest és un petit resum de com han viscut les dones migrants la pandèmia del covid-19 a les Balears. Una investigació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha reunit 20 dones migrants en situació irregular per denunciar que la crisi del coronavirus n'ha agreujat les condicions de vida, que ja eren precàries abans. El resultat: un mapa corporal de cada una d'elles amb les experiències i aprenentatges d'aquests dos anys.

"Són dones d'uns 45 anys, de països llatinoamericans i prop d'un 80% amb família al lloc d'origen i, per tant, amb deures econòmics i emocionals", va puntualitzar la investigadora principal de l'estudi, Margalida Miró, durant la presentació del projecte aquest dimarts a l'edifici de la Riera de la UIB. Veus de les Dones: projecte participatiu amb perspectiva de gènere per a l’anàlisi i priorització d’impactes generats per la crisi de la COVID-19 en dones en situació migratòria irregular a Mallorca és el títol que dona nom a aquesta investigació. En aquest sentit, Miró va advertir que, per a elles, "la pandèmia suposa un xoc de crisis –en l'àmbit de gènere, classe social o ètnia– i fa que la situació precària que vivien abans s'aguditzi i que encara els afecti avui dia".

Així, "podem trobar dones que han hagut de tornar als països d'origen, perquè no poden mantenir-se aquí", va exposar com a exemple la investigadora. Les principals conclusions de l'estudi n'evidencien la "vulnerabilitat social i econòmica, i com aquesta s'ha tornat estructural, és a dir, que no és temporal, sinó que les acompanyarà durant molt de temps", va lamentar Miró. Tot plegat fa palesa "la feminització de la supervivència", vinculada a totes aquestes dificultats que contenen un component de gènere, va afegir. El projecte es pot trobar a la pàgina web que les investigadores han creat amb tots els resultats, Mamigra.

Més barreres

Bona part d'aquesta situació prové de les ocupacions d'aquest grup de població, a les quals es veuen abocades per la seva situació irregular. L'estudi recorda que, tant a les Balears com al conjunt del territori espanyol i a altres països de rendes altes, aquestes dones es dediquen majoritàriament a treballs essencials, entre els quals es troben les tasques de cura i el treball domèstic, feines que formen part de l'economia informal i dels sectors no regulats. Això provoca que les dones migrants en situació irregular estiguin afectades per diversos sistemes d'opressió i que topin amb més barreres per satisfer les seves necessitats bàsiques.

Ara, l'estudi demostra que durant la pandèmia no se'ls van reconèixer drets laborals i que es va vulnerar el dret al descans de les dones que treballaven internes. D'altres van perdre la feina –a causa de la defunció de l'adult gran dependent que cuidaven, per exemple– i es van veure abocades a la prostitució o no van poder optar a cap prestació social, com els Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). A això s'hi va afegir el seu coneixement escàs dels recursos institucionals disponibles, com ara els albergs, l'atenció a la violència masclista i els sistemes per a la regularització de situació migratòria en condicions d'explotació sexual i violència masclista.

Capacitat de lluita

Ara bé, el que deixa més clar el projecte és "la capacitat de resistència, de lluita i de cooperació social d'aquestes dones", va subratllar la membre del Grup CuRes. "Són dones que mantenen els altres abans d'alimentar-se a si mateixes –segons frases textuals de les entrevistes– i que arrosseguen qüestions de salut cròniques i de dependència que no poden resoldre, perquè l'accés al sistema sanitari sempre els resulta més dificultós que a qualsevol altre ciutadà", alertà Miró.

Aquests fets "han suposat una pèrdua de confiança cap a les institucions públiques i més formals, incloent-hi els professionals", va assenyalar la investigadora, la qual cosa suposa un altre factor de risc per a aquest grup poblacional. Per tot això, les investigadores proposen millorar la visibilitat del col·lectiu de dones indocumentades, l'accés als recursos de protecció social en igualtat de condicions, més alternatives laborals i més difusió de l'oferta de serveis socials a través de les oficines d'atenció ciutadana, entre altres coses.