Protestes i epidèmies: Un any dur per al sector primari

PalmaEl 2024, el sector primari de les Balears ha fet front a diversos reptes influenciats per les condicions climàtiques adverses i les mesures reguladores que s’han intentat implantar des de Brussel·les. De fet, el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, qualifica aquest any d’“intens”.

Si bé l’agricultura, la ramaderia i la pesca illenques continuen tenint un pes molt secundari en l’economia de la comunitat, que està dominada pel turisme, són considerades fonamentals perquè fan possible el proveïment de producte local, a més del manteniment del paisatge. Els diferents portaveus del sector primari de les Balears asseguren que es troben en una situació “límit” perquè són molts els factors que en dificulten la sostenibilitat, la viabilitat futura i la rendibilitat econòmica.

Tractors al carrer per protestar

Els pagesos de les Illes se sumaren a les mobilitzacions dels companys d’Europa

‘La nostra fi, la vostra fam’, ‘Menjareu xalets’, ‘Menjareu turistes’, ‘Pagesia o mort’ i ‘Els ases abans llauraven ara ens governen’ són alguns dels lemes que varen protagonitzar les tractorades que es varen dur a terme a diferents llocs de les Balears a principis d’any, les quals Simonet qualifica de “justes”.

Els pagesos de les Illes varen treure els tractors al carrer. A Palma en varen sortir més de 300 per protestar contra la situació del sector primari, en solidaritat amb els seus companys de la Península i Europa, i en general, per criticar la política agrària de la Unió Europea. Tot i que, Simonet apunta que les protestes es desencadenaren per l’“excessiva burocratització” que imposava la Política Agrària Comuna (PAC), el sector primari també reclamava posar fi a la competència deslleial, la modificació i l’ampliació de la Llei de la cadena agroalimentària, la necessitat de solucions immediates als problemes derivats de l’esclat de la guerra d’Ucraïna i la sequera, i la implantació de mesures per propiciar el relleu generacional.

Un panorama poc atractiu per als joves i no tan joves. Segons dades del 2024 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) dels 581.000 treballadors afiliats a la Seguretat Social, només n’hi ha 4.000 al sector agrícola.

La declaració de sequera

Les escasses precipitacions han obligat els pagesos a comprar menjar a fora

El passat 13 de febrer el Govern va publicar al BOIB la declaració de sequera agrària que encara continua vigent. El document assenyalava que aquesta situació va començar l’1 de setembre del 2023.

El dèficit hídric històric afecta greument diversos sectors agraris de les Balears, “especialment el sector de la ramaderia”, a més dels cultius més emprats en l’alimentació del bestiar com els cereals, els ferratges i les lleguminoses. Aquest fet (juntament amb les escasses precipitacions d’enguany) ha obligat els pagesos de les Illes a comprar menjar a la Península. Una solució que proposa el sector que, a causa de la poca rendibilitat del camp té dificultats per fer front a despeses addicionals, és que s’aprofitin les terres abandonades: arribar a un acord amb els propietaris i conrear-les amb l’objectiu de produir aliment i tenir més terrenys perquè els animals pasturin. Però els pagesos i els ramaders coincideixen que la burocràcia que s’ha de dur a terme per fer aquest tipus de trasllat juntament amb les condicions que estableix la Conselleria per al moviment d’animals “dificulten” que aquesta alternativa es converteixi en una solució real.

La llengua blava

L’epidèmia ha fet replantejar a molts de ramaders la continuïtat

El 26 de gener de 2024 el Govern va anunciar que el Comitè de Sanitat Animal de la Unió Europea declarava les Illes Balears zona lliure de llengua blava, després de confirmar que no s’havien detectat casos d’aquesta malaltia en els darrers dos anys. Vuit mesos després, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural declarava Mallorca com a zona afectada per llengua blava, “una vella coneguda del sector que s’hi afegeix a la problemàtica”, segons lamenta Simonet.

A diferència de l’epidèmia de llengua blava declarada a les Balears entre 2021 i 2023 i que va provocar 276 focus, el brot del 2024 corresponia al serotip vuit. A causa de la diferència entre serotips, la vacuna que s’havia fabricat per combatre el quatre no servia per immunitzar els animals contra la nova variant.

Mentre els ramaders estaven a l’espera de la vacuna –que es va començar a posar el 12 de novembre, gairebé dos mesos després que la Conselleria anunciàs la declaració de Mallorca com a zona afectada per aquesta epidèmia– havien d’assumir la despesa que suposava la mort de cada ovella que podia arribar fins als 200 euros. A això s’hi afegia l’impacte que la malaltia tindria en els recursos procedents de la PAC. La Conselleria d’Agricultura i Pesca va voler deixar clar que aplicarà l’excepcionalitat a tots els que hagin declarat focus de llengua blava perquè la puguin cobrar.

A aquesta preocupació s’hi afegia el que veterinaris i ramaders consideraven “un dels problemes més grans”: el protocol de moviments que imposava la Conselleria. L’Administració no deixava sortir els mens que estan sans a l’escorxador si hi havia alguna mare o algun exemplar amb simptomatologia a la guarda. Aquest fet comportava que els ramaders havien de continuar alimentant els mens que ja estaven preparats per anar a l’escorxador en un any de sequera, en el qual els pagesos no poden sembrar el seu propi menjar i l’han d’importar.

Malgrat tot, el conseller Joan Simonet celebra que actualment, “bona part del ramat oví i boví està vacunat”, i que, per tant, “de moment, l’aigua i el temps respecten” bastant el sector primari.

Els pescadors contra Brussel·les

La reducció dels dies de pesca va posar en perill la supervivència del sector

La Comissió Europea va proposar reduir un 79% els dies de pesca a la Mediterrània. Així doncs, la flota d’arrossegament passaria de treballar una mitjana de 130 dies a l’any a 27. També es pretenia reduir un 30% el total admissible de captures de gamba vermella. En saber-ho, els pescadors de les Balears es varen posar en vaga (que va durar un dia) i varen deixar els aparadors de les peixateries sense peix local. Però l’endemà, la Unió Europea va arribar a un acord perquè els pescadors que practiquen l’art d’arrossegament a la Mediterrània poguessin pescar els mateixos dies que enguany amb la condició d’implementar una sèrie de mesures de caràcter ambiental. Les condicions són compensatòries i acumulatives, de manera que si els pescadors n’apliquen dues, podran sortir a pescar durant 130 dies a l’any, segons va dir el ministre espanyol d’Agricultura i Pesca, Luis Planas.

Una de les més destacades és, per exemple, fer servir malles de forats més amples per descartar els peixos petits i només capturar els grossos. Una altra és la utilització d’unes portes de les xarxes d’arrossegament que siguin hidropropulsades i no toquin a terra per evitar fer malbé el fons marí. Tot i haver arribat a un acord amb Brussel·les, tant pescadors com peixaters consideren que la implementació d’aquestes mesures serà “molt costosa” i que “afavorirà la compra de peix de fora.