El protocol antiavortament, "un disbarat" des del punt de vista clínic i legal

BarcelonaLluny del rebombori polític, els centres sanitaris de Castella i Lleó atenen amb les mateixes pràctiques que fins ara les dones que passen pel servei de ginecologia o de salut sexual. La Junta, governada pel PP i la ultradreta, no els ha fet arribar el nou protocol que recomanarà o obligarà –encara hi ha confusió perquè el text no s’ha publicat al diari oficial de la regió– els metges a fer escoltar el batec del fetus o a fer-se una ecografia 4D a totes les dones que vulguin avortar. Mentrestant, els professionals ja han deixat clar que els protocols clínics els han de fer els professionals sanitaris i no els polítics i, en declaracions a Efe, el president del Consell General de Col·legis Oficials de Metges, Tomás Cobo, ha advertit que no es pot obligar cap pacient a fer-se proves en contra del seu desig. També des del punt de vista ètic i legal el protocol es llegeix com una mesura arcaica que limita els drets i les llibertats de les dones, i dels metges a l'hora de fer la seva feina, i que va en contra de la nova llei de l'avortament.

Des del sector sanitari es denuncia que el protocol és una “violació al dret a l’autonomia del pacient”, sosté Oriol Porta, president de la Societat Catalana de Ginecologia i Obstetrícia, per a qui el sol fet que el metge pogués “recomanar” escoltar el batec “només faria que augmentar el dolor i el sentiment de culpa” de les dones. “Volen fer mal a les dones? Perquè així només augmentarien el trauma”, diu, i subratlla que la decisió d’interrompre un embaràs, en línies generals, es fa des de la reflexió i el convenciment. El mateix opina l'advocada Sílvia Catot Santiago, membre de la comissió de violència masclista del Consell de l'Advocacia Catalana, que considera que el protocol no només vulnera "la llibertat de les dones a poder decidir lliurement sobre el seu cos", sinó també "la llibertat professional dels metges" pel "dilema ètic" que els suposaria haver d'oferir unes proves no necessàries clínicament, tan sols per "fomentar la natalitat".

Per a Fernando García López, del Comitè de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, la proposta castellanolleonesa suposa un “retrocés”, perquè es tornaria a la pràctica de la medicina “paternalista”, on el metge “decidia i els pacients obeïen”, una situació que, afirma, tant la legislació com les associacions de pacients han aconseguit superar. En la línia del doctor Porta, García indica que malalts o dones que volen avortar “en la seva plena capacitat” són els que “regeixen les seves vides i no han d’estar sotmesos al fet que ningú els digui què és correcte o incorrecte".

"No es veuria res"

El ginecòleg també qüestiona que en embarassos de poques setmanes –entre vuit i deu, en la majoria d’avortaments voluntaris– es vulgui fer servir la tecnologia 4D i es forci a escoltar el batec del fetus. “És un disbarat que no té cap sentit des del punt de vista clínic”. En una d’aquestes ecografies assegura que “no es veuria res”. Però, a més, el sistema sanitari públic no acostuma a fer ecografies amb tant de detall i García es pregunta per què el govern castellanolleonès s’entossudeix en fer-les a les gestants que volen interrompre l’embaràs i no a les que volen arribar fins al final o destina aquests diners a altres necessitats d’un servei amb moltes mancances. “És ridícul i absurd. Les qüestions ideològiques es posen per sobre de les evidències científiques”, s’autorespon.

Una altra pregunta que planteja el protocol és fins a quin punt els metges poden declarar-se objectors, com ho fan en l’avortament o en l’eutanàsia. És a dir, que els professionals es neguessin a aplicar la norma. “Només un professional imbuït per aquesta ideologia pot compartir el protocol”, diu l’expert en bioètica, i afegeix que si finalment el protocol s’imposa amb “coaccions o represàlies” no hi ha dubte que els professionals podran acollir-se a l’objecció. En aquest punt, el ginecòleg Porta va més enllà i parla directament del fet que obligar les dones a sotmetre’s a aquestes pràctiques és “una mala praxi” professional que podria ser castigada, i apunta que les seccions de deontologia dels col·legis professionals haurien de pronunciar-se.

Des del punt de vista legal, també Catot Santiago assegura que el protocol pot acabar als tribunals. D'una banda, recorda que el fet d'induir les dones a passar per un circuit psicològic a l'hora de prendre una decisió com aquesta es pot interpretar com un delicte de coaccions. De l'altra, creu que moltes d'elles podrien demandar el sistema sanitari de la seva comunitat per la via civil per no oferir-los un procediment amb garanties com el que es fa en altres punts de l'Estat. Moltes dones poden patir un trauma per haver de passar per aquest circuit", diu, alhora que recorda que el protocol podria acabar al Constitucional perquè contradiu la llei de l'avortament del govern espanyol, que segons l'advocada ha de servir com a "patró" i "base" de les regulacions que es facin en aquesta matèria.