El protocol que va 'enxampar' Dani Alves

BarcelonaDes de fa pocs anys l'oci nocturn de Catalunya s'ha posat al dia en la lluita contra la violència sexual en discoteques, sales de concerts o festes majors amb l'aplicació dels protocols d'actuació quan es detecta un cas. Els experts consultats assenyalen que l'actuació del personal de Sutton en l'atenció de la jove de 23 anys que acusa Dani Alves de violació és un bon exemple de l'eficàcia de tenir una guia clara per atendre una agressió sexual. Quan el porter del local barceloní va advertir que alguna cosa li passava a aquesta clienta, va cridar el cap de la sala i, un cop van escoltar el seu relat, la van portar fins a un espai reservat perquè pogués relaxar-se.

Són els passos que conformen el protocol No callem, impulsat com a prova pilot el 2018 per la quarta tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i regidora de Feminismes, Laura Pérez, amb què les sales es comprometen a informar dels casos més greus el consistori en un màxim de 36 hores perquè en pugui fer un seguiment i una millor atenció de les víctimes. En aquest cas, i seguint aquest full de ruta, es van revisar les càmeres de seguretat alhora que es va traslladar la incidència als Mossos d'Esquadra, que es van presentar a la discoteca i es van encarregar de portar la noia fins a l'Hospital Clínic.

El protocol no és obligatori per a les sales, però sí que des del sector es recomana aplicar-lo, sobretot per la importància de formar bé el personal, perquè sigui capaç de detectar eventuals agressions i disposi d'una guia per saber com actuar en cada moment. "Es forma tothom, des de la seguretat fins al cap de sala, el personal de barra o de guarda-roba", explica Ramon Mas, secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona i Província. Assenyala que els atacs i agressions es poden donar en qualsevol espai del local, des de reservats vip fins a les pistes de ball, els lavabos o la barra. Segons els seus càlculs, fins al 80% dels locals d'oci nocturn segueixen aquesta guia.

El protocol estableix que quan es detecta que s'ha produït una agressió, s'alerta el personal de seguretat i el cap de sala, i es trasllada la dona en una sala apartada, aïllada del soroll de la discoteca i en companyia del seu grup d'amistats, perquè pugui tranquil·litzar-se i "trobar calma", explica Mas. També afirma que en la mesura del possible s'intenta que aquesta primera atenció la doni personal femení. Aquesta és l'etapa de "l'acompanyament, escolta activa i suport a la dona agredida", apunta Jèssica Pérez, coordinadora del Punt Lila de la Plataforma de Comunicació.

Evitar la revictimització

Gairebé en paral·lel, el personal revisa les càmeres de seguretat del local i contacta amb els Mossos d'Esquadra. "Aquí acaba la nostra feina", conclou el responsable gremial. Els agents són els encarregats de traslladar l'eventual víctima a un centre mèdic si el seu estat o el tipus d'agressió ho requereix perquè se sotmeti a una revisió ginecològica. Aquesta revisió pot ser crucial en el procediment judicial, ja que l'informe seria una prova pericial per determinar si ha pogut haver-hi violència o hi ha restes biològiques de l'agressor.

"És aconsellable que el personal del local no faci preguntes amb molt de detall perquè la dona haurà de respondre a diversos interrogatoris i cada cop és una revictimització", és a dir, ha de reviure l'agressió, explica Pérez, de la Plataforma de Comunicació, que des de fa cinc anys treballa en la formació de professionals (psicòlegs, educadors o treballadors socials, per exemple) que atenguin aquests punts liles que han proliferat en ambients festius per informar, identificar i visibilitzar les agressions sexuals.

Instal·lar un punt lila, com tenir un protocol, no és sinònim de zero agressions, però sí que es crea un "espai segur" per a les dones que estan divertint-se i que saben que tenen una referència on acudir independentment de la gravetat de l'agressió, explica Pérez. Alhora, és un servei que actua de "prevenció" perquè la informació que reparteix entre els assistents a les festes fa que hi estiguin més atents, o almenys siguin més conscients de quines actituds o comportaments es passen de la ratlla i se surten de la diversió. "Potser no serveix per a l'agressor, però sí perquè els del seu voltant no mirin cap a una altra banda", explica.

Per a Ramon Mas, el cas Alves servirà per deixar clar la importància dels protocols. Assegura que és un missatge a clients i personal: "Tothom es pot queixar si hi ha alguna agressió i hi ha unes regles que tothom, sigui qui sigui, ha de seguir". Sovint, diu, les víctimes de les agressions són també les treballadores, que han d'aguantar usuaris que es creuen amb el dret de menystenir-les "pel sol fet de pagar una entrada".

Pregunta per l'Àngela

Importat dels bars i discoteques britàniques, que el van posar en marxa el 2016, a Catalunya s'està implantant també la contrasenya de seguretat Que hi ha l'Àngela?, una pregunta innocent amb què el personal de les sales d'oci poden detectar assetjament sexual sense alertar l'agressor. Si hi ha hagut una bona formació sobre aquest programa —Ask for Angela (Demana per l'Àngela)—, el cambrer o qualsevol treballador podrà conèixer sense més explicacions que hi ha una situació incòmoda o fins i tot delictiva que s'ha d'acabar. En funció de la gravetat, també s'activarà la policia, des de Mossos fins a Policies Locals.