Les proves d’admissió a Magisteri, un tallafoc contra la manca de vocació

Palma“Abans teníem prop de 1.200 sol·licituds per accedir als graus d’Educació Infantil i Primària; i ara, entre 600 i 650”. Així explica Miquel Oliver, degà de la Facultat d’Educació de la UIB, una de les conseqüències que han tingut les proves d’admissió a aquests estudis, instaurades el 2021. Durant dècades, l’accés a aquestes titulacions ha tingut certs condicionants. Hi havia gent que hi volia entrar pel fet que les considerava accessibles. D’altres decidien estudiar-les quan no tenien realment clar cap on orientar el seu futur acadèmic. Ara, aquest perfil d’estudiants s’ha reduït significativament. “Amb les proves selectives, aconseguim que la gent estigui més motivada i, amb això, podem fer feina perquè surtin més preparats i siguin bons professionals. Ara bé, per poder entrar a la carrera també han de superar les PBAU i arribar a la nota de tall ”, exposa Oliver. “S’ha d’evitar que Magisteri sigui un refugi per als que no aconsegueixen entrar a altres titulacions. Precisament, els exàmens d’accés tenen un efecte dissuasiu”, afegeix Bernat Sureda, catedràtic en Història de l’Educació de la UIB.

La decisió d’instaurar les proves sorgeix arran de la creació del Programa de Transformació de la Formació Inicial. “A partir d’investigacions i enquestes vàrem determinar quines eren les prioritats que s’havien d’executar per millorar l’educació, a través de la posada en comú d’idees entre els professors de la universitat i els tutors de pràctiques de les escoles”, relata Oliver. D’aquí, en va sortir un document amb 78 propostes, en les quals s’està fent feina.

Un examen de competència comunicativa, raonament crític i comprensió lectora obre el procés d’avaluació. La lògica matemàtica, en la qual els estudiants han de demostrar els seus coneixements de geometria, àlgebra, estadística i mesura, completa la primera fase del procés. Els que resulten aptes, se sotmeten a dues proves més: han de presentar-se amb un vídeo, oferir la seva percepció del món actual i descriure les competències que tenen com a docents. Aquesta prova va seguida d’un debat entre sis alumnes sobre un tema d’actualitat, mentre dos examinadors avaluen competències com la capacitat de lideratge o d’aportar un punt de vista diferent.

Alumnes motivats i imaginatius

Després de tres anys d’execució dels exàmens, i sense que cap promoció que els ha fet s’hagi graduat, és difícil treure conclusions, però sí que es tenen percepcions. “Quan parlam entre els professors veim que ara l’alumnat que entra està més focalitzat en la importància de l’educació i té més sentit de la responsabilitat sobre el que significa anar a una escola i els deures que suposa”, explica Begoña De la Iglesia, coordinadora de les proves d’admissió. Amb aquestes idees hi coincideix Maria del Mar Gayà, alumna de segon de Magisteri d’Educació Primària. “La gent que entra nova té molta imaginació a l’hora de fer activitats, fa presentacions més dinàmiques i té ganes de fer pràctiques.”, exposa. I ho contrasta: “Es nota diferència entre els nous i els que et trobes a classe perquè repeteixen una assignatura, alguns dels quals són els típics que fan la carrera per fer”, opina.

Per la seva banda, Auba Fuster, alumna del mateix grau i curs, celebra la implantació de les proves d’admissió. “Eren molt necessàries per prestigiar la professió docent i deixar enrere la idea que és una carrera maria”, assenyala. Ara bé, també posa sobre la taula un fet habitual a tots els graus, i que no escapa a Magisteri, malgrat les proves. “De la meva classe, han deixat la carrera entre 10 i 14 persones, d’un grup de 60”, diu. I vol desfer el tòpic que Magisteri és una carrera fàcil. “No és així. Em vaig pegar una bona castanya, perquè pensava que si les matemàtiques de la carrera eren tan fàcils com les de les proves d’accés, aniria bé. Però no. Venia del Batxillerat humanístic i vaig quedar a quadres”, recorda.

Daniel Ruiz és, precisament, professor de matemàtiques al grau d’Educació Primària, i reflexiona sobre el sentit de les proves. “No es fan només per millorar el nivell, perquè la percepció del nivell sempre neix d’una posició estàtica del professor, que veu passar alumnes promoció rere promoció”, diu . Els estudiants, opina, no saben el mateix ara que fa cinc anys, “evidentment”, però “saben un altre tipus de matemàtiques i fan feina d’una altra manera”. 

De la Iglesia, per la seva banda, explica que les proves pretenen identificar les “banderes vermelles”, que són aquelles competències que l’alumne de Magisteri ha de tenir de base i que, si no es tenen, és difícil aconseguir amb el grau. Ara bé, deixa clar que no s’exigeix als aspirants res que no puguin saber segons els seus estudis de procedència. “Som conscients que no han de tenir cap competència pedagògica d’origen. Nosaltres els avaluam unes característiques que ja els han avaluat prèviament”, diu. “Un professor és el referent de l’alumne, i si ell sap escriure, en sabran els estudiants. De fet, si un docent escriu malament una paraula, l’alumne la fixa, i això és el que s’ha de lluitar per evitar”, sentencia.