Proves PISA: els alumnes de les Balears aproven (per poc) en pensament creatiu
Aconsegueixen 32,1 punts de 60 i pràcticament empaten amb la resta d'Espanya, la UE i l'OCDE
Els alumnes de les Balears aproven, però justos, en pensament creatiu. Així ho constata el nou volum de l'informe PISA presentat aquest dimarts, en què els illencs treuen 32,1 punts sobre 60. Aquesta ha estat la primera ocasió que PISA ha estudiat en pensament creatiu de 15 països de l'OCDE. Val a dir que, malgrat superar el llistó de l'aprovat, els illencs estan lleugerament per sota de la mitjana estatal (32,8%), de l'OCDE (32,7) i literalment empaten amb la UE (32,1).
El país amb millor rendiment, però que també és ben lluny dels 60 punts, és Corea del Sud (38,1) i el pitjor Bulgària (20,7). Per la seva banda, Espanya és un dels estats que, juntament amb països com Dinamarca, Portugal o Israel, apareix dins de l'apartat de 'Països i economies amb un millor rendiment del que s'esperava en el pensament creatiu'.
Pel que fa a les comunitats autònomes, els alumnes de les Balears són els setens començant per la coa. Només se situen per darrere les Canàries (31,9), el País Basc (31,9), Andalusia (31,7), Castella i la Manxa (31,7) les ciutats autònomes de Ceuta (26,1) i Melilla (26,1). La millor puntuació l'obtenen els alumnes de Madrid (34,8%) i les pitjors el de les dues ciutats africanes (26,1). Per tant, l'estudi reflecteix que les diferències entre les diferents autonomies no són gaire grans. De fet, les Balears només se situen 2,6 punts per darrere de Madrid.
Una prova 'pilot'
Per determinar el nivell de pensament creatiu, els estudiants van respondre exercicis que, en el cas de l'expressió escrita, anaven des de pensar tres títols diferents per a un peu de foto fins a escriure dues històries que fossin la base per fer una pel·lícula amb un personatge anomenat Leo que dialoga amb un robot intel·ligent, el Rob, entre altres activitats.
En expressió visual es demanava als alumnes que ideassin un pòster per a una fira científica sobre la vida a l'espai, i en l'àmbit de resoldre problemes socials havien de trobar idees per fer accessible en cadira de rodes una llibreria que té una escala de caragol i pensar "idees originals" per conscienciar la gent sobre la importància de les abelles. Finalment, en la resolució de problemes científics es proposava que els estudiants pensassin dos motius pels quals un riu tenia menys granotes i que millorassin un experiment que s'havia creat per determinar si el motiu del decreixement d'amfibis és la contaminació.
Al primer tom de les proves PISA 2022, presentat el mes de desembre, els alumnes de les Balears varen baixar 12 punts en competència matemàtica (471), 7 en lectora (472) i 2 en científica (408), lleugerament per sobre de la mitjana espanyola. Ara bé, si es mira cap enrere, fins a la convocatòria de 2009, el nivell dels estudiants illencs ha millorat al llarg dels anys, mentre que el dels seus homòlegs espanyols i de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) s'ha ressentit. D'ençà d'aquell moment, els joves balears han pujat 7, 15 i 19 punts, respectivament, en les disciplines estudiades, mentre que els espanyols n'han baixat 10, 7 i 3 i els de l'OCDE (que agrupa 38 països), 24, 17 i 16, respectivament. Per tant, malgrat que les Balears partien de resultats baixos, s'han aconseguit situar en la mitjana dels participants.
Les diferències per gènere també són evidents. A les Balears ells varen treure 477 punts en matemàtiques, i elles, 465. En lectura, les alumnes s'imposaren amb diferència per 21 punts (482 a 461). En ciències, en canvi, ells varen agafar la capdavantera amb 484 punts, mentre que les estudiants n'aconseguiren 475. En les tres disciplines els resultats per gènere es varen situar en la línia dels de la mitjana estatal, de la UE i de l'OCDE.
L'informe també va mostrar diferències substancials entre els resultats dels alumnes nadius i dels immigrants. En matemàtiques, els primers treuen 481 punts i els segons, 444; en lectura, 481 i 453, i en ciències, 490 i 454, respectivament. En aquest cas, els resultats de les Illes i de l'Estat es varen situar en valors semblants.