El PSIB: dos intents de rebaixar el pes de la llengua pròpia i dos fracassos

PalmaEl pes del català a la que serà la primera llei d’educació de les Balears ha estat un dels motius de conflicte més importants entre els socis del Pacte aquesta legislatura. Una de les exigències de MÉS per Mallorca ha estat que es blindàs el Decret de mínims, el qual estableix que la llengua pròpia s’ha d’utilitzar com a mínim durant el 50% de l’horari escolar. Però el PSIB ha fet intents de donar més pes al castellà, amb Podem de perfil i amb ultimàtums dels ecosobiranistes. 

El conseller d’Educació, Martí March, ha fet crides constants a assolir un consens màxim, però el català és precisament una de les fonts de divergències al Parlament, amb Ciutadans al rescat del castellà i el PP fent equilibris entre el sector regionalista i el més espanyolista del partit. March vol que la llei perduri i que no la tombi un futur Govern d’un altre color polític. A més, el conseller també té ben present en el seu argumentari la sentència del Tribunal Superior de Catalunya de desembre del 2020, la qual estableix l’obligació d’impartir un 25% de les assignatures en català.

Els problemes ja varen sorgir amb l’avantprojecte de la llei, el qual no assegurava una presència mínima del català i assenyalava també el castellà com una de les llengües vehiculars de l’ensenyament.

Fonts del Pacte assenyalen que en aquest moment es va produir un enfrontament fort entre el PSIB i MÉS, que va anunciar que no donaria suport a la norma si no es blindava el Decret de mínims. La negociació va ser molt dura i els socialistes varen acabar cedint. I la cosa va acabar millor del que s’esperava perquè, a més d’assegurar un 50% de les hores lectives en català, la llei també donava opció per fer immersió lingüística en els centres educatius que considerassin oportú fer-ho.

Les esmenes de la polèmica

El darrer enfrontament, just fa dues setmanes, va ser provocat gairebé pels mateixos motius. Però en aquesta ocasió el moment va ser molt poc oportú mediàticament parlant, perquè el Govern havia hagut de fer front a diversos casos i denúncies per discriminació lingüística en l’àmbit sanitari i els intents de reforçar el castellà a les aules varen tenir molt més ressò. De fet, va bastar que es fes públic que el PSIB havia proposat unes esmenes perquè el castellà fos llengua vehicular de l’ensenyament juntament amb el català i perquè tingués una presència “suficient” als centres educatius perquè els socialistes haguessin de fer marxa enrere. Però Martí March va negar que hi hagués hagut cap negociació al respecte i va deixar clar que “no es tocarà l’estructura fonamental” del model lingüístic de les Balears. 

Així i tot, que no hi hagi hagut cap negociació no vol dir que el conseller no estigués diposat a intentar-ho, encara que ni tan sols el grup parlamentari socialista estava informat de les seves intencions. Martí March va remarcar després que no hi hauria cap esmena que no es consensuàs amb els socis de Govern i les rebaixes del model lingüístic no entren en l’àmbit dels acords. A hores d’ara l’oposició ja ha presentat les seves esmenes a la llei i, com era d’esperar, el PP ha demanat “equilibri” entre les llengües cooficials i Ciutadans ha carregat contra una immersió lingüística que mai no s’ha fet.El consens que desitja el conseller serà quelcom complicat.

Dossier L'ús social de la llengua

Següent

Es dupliquen les matrícules a Filologia Catalana, però encara no són suficients

Anterior

Docents i directors alerten que el català retrocedeix a l’escola

Vés a l’ÍNDEX