Els psicòlegs celebren la seva entrada a les aules, però demanen al Govern concreció

PalmaA partir del curs 2024-2025, els centres educatius de les Illes Balears tindran psicòlegs, en el marc del Pla interinstitucional de salut mental de les Balears. Inicialment, es començarà pels centres de Secundària (instituts) i per la mateixa etapa dels centres concertats, i amb el temps s'arribarà a les escoles d'Infantil i Primària. La Conselleria d'Educació no ha concretat, per ara, quants efectius s'hi incorporaran i si, per exemple, n'hi haurà un per centre, o un per cada parell. En conèixer l'anunci del conseller Vera, el Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears l'ha qualificat de "gran notícia", però ha lamentat que no tingués constància de quan es faria pública i també la manca de concreció del pla: "Ens hauria agradat saber quan s'anunciaria, per poder assistir-hi i tenir informació de primera mà", assegura el president, Javier Torres.

Ara per ara, l'atenció mental de l'alumnat de les Balears es fa a través d'un acord amb el col·legi professional, pel qual l'òrgan presta servei en aquells casos d'estudiants amb risc autolític, d'autolestions o amb ideació suïcida. Durant el curs 2022-2023 es varen atendre 52 casos derivats a tractament psicològic a causa de la gravetat que presentaven, vinculats a aquests tres factors.

El plantejament del Govern també ha estat ben rebut pel col·lectiu de Secundària. El president de l'Associació de Directors d'Educació Secundària de Mallorca, Joan Ramon Xamena, ho explica: "És un tema que hem demanat darrerament; per tant, seria una bona notícia". Aquest 'seria' condicional es deu al fet, segons confessa, que no té clar que finalment s'acabi de concretar i que els psicòlegs arribin d'una manera adequada als centres educatius. Xamena també confirma que els instituts es troben amb un nombre important de situacions en què la salut mental dels alumnes està en risc. Així mateix, diu témer que l'anunci fet "sigui una bomba de fum per treure el focus d'altres temes i de les reivindicacions dels docents en matèries com la llengua".

A l'expectatitva, però amb bona disposició

Per la seva banda, Torres considera que l'entrada dels psicòlegs a les aules és un pas "necessari que serà positiu". "Ara caldrà veure com es coordina la proposta, com es fa, quins criteris se segueixen per determinar els professionals adequats i, i entre d'altres, si primer s'incorporaran als centres on es detecti una major problemàtica psicològica o a tots", assenyala. "Hi ha molts psicòlegs que fan feina amb infants i adolescents, que coneixen la problemàtica que hi ha als centres, però queda pendent saber quantes places s'oferiran", afegeix.

Vera ha explicat que els psicòlegs que s'hi incorporin seran professionals que formaran part de l'equip del centre educatiu. Es tractarà, per tant, "d'una figura que no només funcionarà com una consulta psicològica, sinó que instaurarà mesures de prevenció i anirà coordinada amb orientadors, tutors i equips directius". "El pla incidirà en la prevenció i detecció en els centres, reforçant programes existents, però també incorporant nous professionals", ha dit. Per la seva banda, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha recordat que els problemes de salut mental en la infància i adolescència s'han incrementat un 60% els darrers anys.

El Col·legi celebra que el Govern hagi vist que cal "prendre mesures immediates, però és clar que ara toca polir-ho". En aquest sentit, el president assenyala que caldrà veure a quina població diana es dirigeix la intervenció i a quin tipus de problemàtiques, "perquè s'haurà de prioritzar", diu: "Nosaltres, com a Col·legi, estarem encantats de col·laborar perquè tot es faci de la millor manera possible". Actualment, les situacions que més es veuen en adolescents són autolesions, ideació suïcida, malestar psicològic derivat dels canvis propis de l'etapa vital, problemes d'autoestima, assetjament sexual i problemàtiques familiars diverses, enumera el president.