El PSOE afronta en minoria la tercera legislatura consecutiva a Cort
PalmaEls darrers anys de la dècada dels 80, la vida quotidiana dels ciutadans també va estar marcada pels conflictes i polèmiques del govern socialista. En les eleccions municipals de 1987 el PSOE va tornar a guanyar les eleccions, però va perdre quatre regidors i va quedar en minoria. El PP en va treure també 10; el CDS, 3, i UM, 2. Pareixia que el pacte de dretes estava cantat, però finalment Suárez, des de Madrid, va imposar la idea que governàs el partit més votat. Així, Ramon Aguiló seria batle per tercera vegada. Sobre aquella complicada situació, ell mateix va dir més tard: “Era batle per carambola i em mantindria com a batle per carambola”.
La vida política i ciutadana va patir les conseqüències dels conflictes i de la debilitat d’un govern municipal en minoria. La candidatura socialista no va tenir suficients vots per governar en solitari i el batle Ramon Aguiló va haver de fer successius pactes amb partits que es definien com “de centre” però que no garantiren en cap moment l’estabilitat del govern, sinó que, ben al contrari, es convertiren en instruments de pressió i de desgast d’un PSOE dèbil a l’Ajuntament i sense poder a les institucions insular i autonòmica.
A la vegada, poders econòmics i alguns mitjans de comunicació (que exercien una gran influència a una època en la qual no hi havia ni premsa ‘on-line’, ni televisions privades, ni xarxes socials) impulsaren i perseveraren en campanyes de descrèdit de la política municipal, personalitzades en la figura del batle Ramon Aguiló, qui, per principis ideològics i per temperament, no accedia a canviar els seus objectius de govern. Això, unit a errors d’imatge personals i del seu equip, va produir una enorme erosió del govern municipal socialista, que va ser fulminat a les següents eleccions municipals.
Els socialistes governarien Palma en minoria i encerclada per governs conservadors al Consell de Mallorca i a la Comunitat. L’estratègia de govern de Gabriel Cañellas i de Jeroni Albertí va ser potenciar la Part Forana i deixar de costat Palma. Enmig de tota aquesta història de la política local, la vinculació de Palma amb l’exterior continuava creixent i l’Aeroport de Palma rebia el mes d’octubre de 1987 el passatger deu milions.
Des de l’inici de la legislatura, el batle va establir una política d’escoltar l’oposició però decidir finalment el que ell creia convenient per als ciutadans. De seguida apareixerien les pressions per a una moció de censura del CDS amb la justificació que el batle no els hi deixava participar. Al cap d’un any, els socialistes varen pactar amb UM per donar més solidesa a la gestió municipal. Passat un temps, però, el batle va perdre la confiança en els dos regidors d’UM i els va cessar.
L’oposició municipal volia dur a la pràctica projectes urbanístics de calat, com era un nou Pryca a Son Gotleu i un Corte Inglés a les Avingudes, amb un procediment que es va encunyar com a “urbanisme a la carta”. Unes maneres que el batle no acceptava per principis. Entre algunes d’aquelles iniciatives que sortien de l’oposició i que es presentaven com de gran interès per als ciutadans, hi havia el projecte d’un aparcament de 1.300 places al cau de la Riera, sobre el qual es faria un passeig. Una altra vegada, la cultura de l’automòbil i la ciutat com a negoci volien destrossar un patrimoni urbanístic de més de 400 anys.
Sobre aquella dinàmica de pressió política permanent, Ramon Aguiló confessava: “Aquells anys el meu desencís era gran. Vaig comprovar que les més baixes passions també coven al món de la política. Les factures que es pretén cobrar a un govern municipal dèbil que necessita el suport d’altres partits són, en molts casos, absolutament impresentables”.
