Es publica el primer recull de legislació lingüística de les Illes Balears
L’Institut d’Estudis Autonòmics l'ha publicat en paper i en format pdf, al qual es pot accedir a través de la seva pàgina web
PalmaUna de les passes necessàries per arribar a una normalització lingüística a les Balears és saber fins a quin punt està inclosa la llengua dins la llei. Fins ara, per saber si una llei tenia aspectes lingüístics, s'havia d'anar una per una, però des de fa dues setmanes ja no és així, ja que l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA) ha publicat el primer recull de legislació lingüística de les Illes Balears.
Aquest document es troba tant en paper com en format pdf a la pàgina web de l'IEA i els encarregats de fer-lo han estat els professors Antoni Llabrés i Maria Ballester, del Departament de Dret Públic de la Universitat de les Illes Balears. Precisament, Llabrés ha remarcat la importància d'aquest recull, ja que és una manera de facilitar que qualsevol operador jurídic i els mateixos ciutadans tinguin a la seva disposició tota la matèria lingüística que hi ha en la legislació balear.
Amb una extensió de 142 pàgines, aquest primer volum recull la legislació lingüística relativa als usos institucionals i a la funció pública, amb un total de 25 textos legals, que s’editen íntegres o extractats. El segon recull, dedicat a la normativa sectorial, es publicarà a final del 2022. "Els resultats mostren que a les Illes disposam d'una normativa molt diversa i plural, amb un conjunt de disposicions que permeten publicar més d'un volum", assegura el professor.
Pel que fa a la importància d'aquesta tasca, Llabrés ha remarcat que una cosa fonamental del procés de normalització és conèixer el marc normatiu del català a les Balears i poder fer-ne una radiografia real. Aquesta radiografia, diu, mostra que es disposa d'un marc normatiu “constrenyit pel model lingüístic constitucional espanyol, que jerarquitza entre una llengua de primera, l’oficial de l'Estat, i la resta de llengües oficials, que tenen una oficialitat devaluada”. Això, segons el professor, provoca una asimetria entre les posicions de les diferents llengües, que genera una desigualtat en els drets i deures dels seus parlants.
Tot i això, encara que s'ha de fer molta més feina per arribar a la plena normalització, ha admès que es podria donar molt més de si amb el marc normatiu actual si els poders públics s'ho prenguessin seriosament i estiguessin disposats a esprémer-ne totes les possibilitats.