Puigdemont reivindica la tecnologia com a eina democratitzadora al XXXIII Seminari Blanquerna

PalmaL'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l'actual conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de Catalunya, Jordi Puigneró han donat el tret de sortida al XXXIII Seminari Blanquerna aquest divendres amb una xerrada titulada La lluita digital de Catalunya. Puigdemont ha defensat que la tecnologia digital "ens proporciona unes eines als ciutadans que poden garantir un salt de gegant amb relació als drets i deures".

Aina Vidal, del Grup Blanquerna, i Josep de Luís i Ferrer, el president de l'Obra Cultural Balear (OCB) han presentat el seminari a les 18.30 hores per donar pas a la xerrada entre Puigdemont i Puigneró de les 19 hores. Aquest acte, i tot els de les jornades, es poden seguir des de Can Alcover amb inscripció prèvia i pel canal de Youtube de l'OCB.

En la línia de la temàtica del col·loqui, Carles Puigdemont ha defensat que "Catalunya ha de ser la primera república nativa digital" i ha argumentat a favor que "segons estudis de les nacions unides, els països més petits tenen més facilitats" per aconseguir aquesta fita. Així, ha animat a "no deixar-se acomplexar per la ridiculització", com ocorre en el cas de l'anomenada "NASA catalana". "Els països s'han d'anticipar. Normalment, els que ho fan, se'n surten amb més rapidesa", ha afegit.

Per la seva banda, el conseller ha defensat que "la tecnologia és neutra" i que "es pot utilitzar per fer el mal i el bé". En qualsevol cas, "la concepció de l'ús de les tecnologies a Catalunya és apoderar la gent, donant el poder amb l'ús de les seves dades tecnològiques". Puigneró s'ha desmarcat de les polítiques tecnològiques tant dels Estats Units, "controlades per les corporacions", com les de la Xina, "controlades pel govern", i ha advertit que el govern espanyol va en una altra direcció.

"Amb l'anomenat decretazo digital l'Estat espanyol pot intervenir les nostres comunicacions, les dades, les xarxes socials... sense ordre judicial. Això a Espanya és llei", ha recordat. En canvi, el seu govern defensa "que qui tengui les dades i governi la tecnologia no siguin les corporacions ni l'estat, sinó els ciutadans, un model que els nòrdics ja estan impulsant".

També en defensa de la tecnologia, el conseller ha assenyalat que tant Catalunya com el govern espanyol "ha estat governant amb aquestes tecnologies". No obstant això, els van "impedir una investidura telemàtica, que era la voluntat exercida a les urnes", ha denunciat. Poc després, però, han investit un conseller telemàticament "i no ha passat res, no s'ha hagut de canviar cap llei orgànica per poder-ho fer", ha apuntat Puigneró.

Presa de decisions telemàtiques

En suport a aquesta mateixa idea, Puigdemont ha explicat l'episodi que va patir aquest estiu arran de la demanda que va presentar contra l'Estat espanyol arran de la destitució com a president de Catalunya i el fet que se li impedís ser investit. Segons ha explicat l'eurodiputat, la resposta que va donar l'Estat per justificar la negativa va ser que com a "òrgan deliberatiu, s'entén que la presència és essencial".

Juntament amb això, ha afirmat, es demanaven al comunicat oficial el següent: "Ens podem imaginar una reunió de l'Assemblea General del Consell de Seguretat sense assistència presencial dels membres?". No obstant això, ha dit Puigdemont, "mentre ho escrivien el Consell Europeu i el Parlament Europeu s'havia fet un fart de prendre decisions telemàtiques".