Els boscos primaris tropicals (BPT) són boscos verges que no han estat alterats per l’acció humana. Es troben als tròpics, en concret a l’Amazones, la conca del Congo i el Sud-est Asiàtic. Representen el 16% de la cobertura forestal i contenen dos terços de la biodiversitat del planeta.
Els boscos tropicals primaris al món
Els boscos
tropicals primaris
representen el...
Però
acumulen el...
...de la cobertura
forestal global
...de l’estoc
global de carboni
Els boscos tropicals
primaris representen el...
Però acumulen el...
...de l’estoc
global de carboni
...de la cobertura
forestal global
Els boscos tropicals
primaris representen el...
Però acumulen el...
...de l’estoc
global de carboni
...de la cobertura
forestal global
Són de fulla frondosa, de sòl amb pocs nutrients, però molt humits i autosuficients, ja que els bacteris i fongs que viuen al sotabosc els proporcionen els nutrients necessaris per sobreviure. Són també reguladors climàtics a escala local, regional i global a través dels gasos i les partícules que emeten.
Quan aquests
boscos es
desforesten, la
pèrdua dels arbres
implica la pèrdua
de molts nutrients
Les selves tropicals actuen
com un càntir. Les fulles i
plantes evapotranspiren
tanta quantitat d’aigua pels
seus porus que es genera
un efecte refrigerant a
escala regional
Queda un sòl pobre
que en poc temps
farà improductives
les collites (que han
substituït el bosc) i
difícil la reforestació
El cicle hidrològic permet les pluges a escala global però també és capaç d’exportar-les a escala regional
Els vents alisis que provenen de l’Atlàntic permeten que els núvols que es formen sobre l’Amazones descarreguin a milers de kilòmetres cap al sud-est
El sòl dels boscos tropicals és pobre en nutrients
La fullaraca que cau
al terra es descompon
molt ràpid, els
nutrients tornen cap
a la vegetació i en
queden pocs al sòl
L’emergència climàtica fa emmalaltir els boscos tropicals
L’augment de les temperatures redueix la capacitat de les plantes de fer la fotosíntesi, accelerant així la caiguda de les fulles i la mort prematura
La falta de núvols
permet l’arribada de
més radiació solar,
que fa augmentar la
mortalitat dels
arbres
Les èpoques de pluja s’intensifiquen, i les fortes tempestes i inundacions fan augmentar la mortalitat dels boscos
Les selves tropicals actuen
com un càntir. Les fulles i
plantes evapotranspiren
tanta quantitat d’aigua pels
seus porus que es genera
un efecte refrigerant a
escala regional
El sòl dels boscos tropicals és pobre en nutrients
La fullaraca que cau
al terra es descompon
molt ràpid, els
nutrients tornen cap
a la vegetació i en
queden pocs al sòl
Quan aquests
boscos es
desforesten, la
pèrdua dels arbres
implica la pèrdua
de molts nutrients
El cicle hidrològic permet les pluges a escala global però
també és capaç d’exportar-les a escala regional
Els vents alisis que provenen de l’Atlàntic permeten que els núvols que es formen sobre l’Amazones descarreguin a milers de kilòmetres cap al sud-est
Queda un sòl pobre
que en poc temps
farà improductives
les collites (que han
substituït el bosc) i
difícil la reforestació
L’emergència climàtica fa emmalaltir els boscos tropicals
L’augment de les temperatures redueix la capacitat de les plantes de fer la fotosíntesi, accelerant així la caiguda de les fulles i la mort prematura
La falta de núvols
permet l’arribada de
més radiació solar,
que fa augmentar la
mortalitat dels
arbres
Les èpoques de pluja s’intensifiquen, i les fortes tempestes i inundacions fan augmentar la mortalitat dels boscos
Les selves tropicals actuen
com un càntir. Les fulles i
plantes evapotranspiren
tanta quantitat d’aigua pels
seus porus que es genera
un efecte refrigerant a
escala regional
Els vents alisis que provenen de l’Atlàntic permeten que els núvols que es formen sobre l’Amazones descarreguin a milers de kilòmetres cap al sud-est
El cicle hidrològic permet les pluges a escala global però
també és capaç d’exportar-les a escala regional
El sòl dels boscos tropicals és pobre en nutrients
La fullaraca que cau
al terra es descompon
molt ràpid, els
nutrients tornen cap
a la vegetació i en
queden pocs al sòl
Quan aquests
boscos es
desforesten, la
pèrdua dels arbres
implica la pèrdua
de molts nutrients
Queda un sòl pobre
que en poc temps
farà improductives
les collites (que han
substituït el bosc) i
difícil la reforestació
L’emergència climàtica fa emmalaltir els boscos tropicals
La falta de núvols
permet l’arribada de
més radiació solar,
que fa augmentar la
mortalitat dels
arbres
L’augment de les temperatures redueix la capacitat de les plantes de fer la fotosíntesi, accelerant així la caiguda de les fulles i la mort prematura
Les èpoques de pluja s’intensifiquen, i les fortes tempestes i inundacions fan augmentar la mortalitat dels boscos
Les selves tropicals actuen
com un càntir. Les fulles i
plantes evapotranspiren
tanta quantitat d’aigua pels
seus porus que es genera
un efecte refrigerant a
escala regional
Els vents alisis que provenen de l’Atlàntic permeten que els núvols que es formen sobre l’Amazones descarreguin a milers de kilòmetres cap al sud-est
El cicle hidrològic permet les pluges a escala global però també és capaç d’exportar-les a escala regional
El sòl dels boscos tropicals és pobre en nutrients
La fullaraca que cau
al terra es descompon
molt ràpid, els
nutrients tornen cap
a la vegetació i en
queden pocs al sòl
Quan aquests
boscos es
desforesten, la
pèrdua dels arbres
implica la pèrdua
de molts nutrients
Queda un sòl pobre
que en poc temps
farà improductives
les collites (que han
substituït el bosc) i
difícil la reforestació
L’emergència climàtica fa emmalaltir els boscos tropicals
La falta de núvols
permet l’arribada de
més radiació solar,
que fa augmentar la
mortalitat dels
arbres
L’augment de les temperatures redueix la capacitat de les plantes de fer la fotosíntesi, accelerant així la caiguda de les fulles i la mort prematura
Les èpoques de pluja s’intensifiquen, i les fortes tempestes i inundacions fan augmentar la mortalitat dels boscos
Tenen un paper clau per la seva capacitat d’emmagatzemar gairebé el 68% de l’estoc de carboni global. Però el canvi climàtic, la desforestació i la degradació estan alterant aquesta facultat dels BPT i els estan convertint en emissors de carboni. Això provoca un augment de les temperatures que retroalimenta el canvi climàtic.
Augment de les
temperatures i sequeres
Mortalitat dels arbres
Menys capacitat dels
boscos per capturar
CO₂ atmosfèric
Incendis
Desforestació
Emisions
de CO₂
Un bosc
desforestat emet
de tornada a
l’atmosfera tot el
carboni
emmagatzemat
als troncs, fulles,
arrels...
Augment de les
temperatures i sequeres
Mortalitat dels arbres
Menys
capacitat dels
boscos per
capturar
CO₂
atmosfèric
Incendis
Desforestació
Emisions
de CO₂
Un bosc
desforestat emet
de tornada a
l’atmosfera tot el
carboni
emmagatzemat
als troncs, fulles,
arrels...
Augment de les
temperatures i sequeres
Mortalitat
dels arbres
Menys
capacitat dels
boscos per
capturar
CO₂
atmosfèric
Incendis
Desforestació
Emisions
de CO₂
Un bosc
desforestat emet
de tornada a
l’atmosfera tot el
carboni
emmagatzemat
als troncs, fulles,
arrels...
El 2020 es va desforestar una extensió de BPT que equival al territori dels Països Baixos, un 19% més que el 2019. Al llarg de la història, el Sud-est Asiàtic ha perdut el 50% de la seva cobertura forestal de BPT; l’Àfrica el 22%, i l’Amazones el 20%.
Tala per a fusta
Àfrica
Plantacions de soja
Amazones
Plantacions d’oli de palma
Sud-est asiàtic
Desforestació
per crema
*Les àrees
adjacents a les
zones
desforestades
solen degradar-se
amb el temps
Percentatge de desforestació
Amazones
20%
20% (degradat)
Àfrica
22%
Sud-est Àsiatic
50%
Tala per a fusta
Àfrica
Plantacions de soja
Amazones
Plantacions
d’oli de palma
Sud-est
asiàtic
*Les àrees
adjacents a les
zones
desforestades
solen degradar-se
amb el temps
Desforestació
per crema
Percentatge de desforestació
Amazones
20%
20% (degradat)
Àfrica
22%
Sud-est Àsiatic
50%
Tala per a fusta
Àfrica
Plantacions de soja
Amazones
Plantacions d’oli de palma
Sud-est asiàtic
Desforestació
per crema
*Les àrees
adjacents a les
zones
desforestades
solen degradar-se
amb el temps
Percentatge de desforestació
Amazones
20%
20% (degradat)
Àfrica
22%
Sud-est Àsiatic
50%
La desforestació que alimenta el bestiar
Al contrari del que podríem pensar, la tala dels boscos per a l’aprofitament de la fusta no és la forma de desforestació més comuna. La crema dels boscos per a l’obtenció de terreny de cultiu i pastura és molt més habitual. Els motius que tenen els humans per desforestar els boscos varien segons la regió on ens trobem. A l’Amazones, el terreny desforestat està dedicat principalment al cultiu de soja, que serveix en gran part per a l’alimentació del bestiar.
Espanya, Catalunya i Barcelona tenen un paper clau en la desforestació dels boscos primaris tropicals (BPT) a través de la importació de soja de zones desforestades del Brasil. Espanya és el quart país del món que importa més soja del Brasil i el que té una empremta més alta de carboni per tona importada. El 87% de la soja es destina a la producció de pinso per alimentar un bestiar que converteix Espanya en una de les primeres indústries de carn de porc del món i Catalunya en la primera comunitat autònoma espanyola.
Font: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)