Punt final a les exploracions genitals per determinar l'edat dels menors no acompanyats

MADRIDPunt final a les exploracions genitals mèdiques per determinar l'edat dels menors no acompanyats. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat en primera volta l'avantprojecte de llei que regula el nou procediment d'avaluació de l'edat dels menors migrants no acompanyats i a través de la qual quedaran prohibides "les proves invasives amb nus integrals", que fins ara s'utilitzaven per determinar l'edat d'alguns joves. Ho ha anunciat la ministra de Justícia, Pilar Llop, en roda de premsa posterior al consell de ministres. Ara la norma surt a consulta pública i, per tant, encara pot rebre modificacions.

Espanya fa anys que utilitza aquestes proves controvertides per determinar l'edat quan el jove no acompanyat està indocumentat, tot i que a vegades també les ha realitzat malgrat l'aportació de documentació, com han denunciat en reiterades ocasions organitzacions com Noves Vies i la Fundación Raíces. Són unes proves que inicialment consisteixen en una radiografia de la mà i el canell esquerre i que les Nacions Unides han qualificat "d'imprecises i amb ampli marge d'error, d'uns dos anys", però que es combinen amb altres procediments com una radiografia de la mandíbula i de la clavícula, així com l'observació de la maduració dels òrgans sexuals. Eren aquestes últimes proves les que obligaven molts nois i noies a quedar-se despullats i davant de situacions "intrusives". A partir d'ara, queden prohibides del procediment. "Les Nacions Unides feia temps que ho demanaven", recorda el president de Noves Vies, Albert Parés, en una conversa amb l'ARA.

L'encarregada d'engegar la maquinària de tot aquest procediment era la Fiscalia que, un cop obtingudes les conclusions de les proves –realitzades per metges forenses–, decretava si el jove és major o menor d'edat. Quan s'identifica com una persona major d'edat, queda fora del sistema de protecció a la infància. "S'han deixat molts joves abandonats al carrer", denuncia la Fundación Raíces, que ha documentat i denunciat diferents casos de joves no acompanyats als quals s'ha sotmès a una exploració d'òrgans sexuals. L'últim cas encara no fa quatre anys a Madrid, quan el ministeri fiscal va demanar les proves d'edat a una noia que havia estat identificada prèviament per la policia com a menor d'edat, explica la presidenta de l'organització, Lourdes Reyzábal. En el cas de Catalunya, Parés assenyala que "no hi ha constància" que en els últims deu anys s'hagin fet exploracions genitals. Tant Parés com Reyzábal valoren que la normativa és "un pas endavant", però adverteixen que "hi ha aspectes que encara els preocupen". Per això, les dues organitzacions presentaran propostes al llarg del procés de consulta pública.

En concret, encara cal definir com serà el protocol quan s'exhaureixin les vies perquè un jove no acompanyat pugui acreditar a través de documentació quina edat té. "Serà un procediment més àgil, garantista i escoltant els menors", ha subratllat Llop en roda de premsa, que ha detallat que l'últim any es van obrir 5.000 diligències per determinar l'edat de nois i noies migrants que havien arribat sols a Espanya. La normativa preveu que els metges realitzin un informe que ajudi a determinar-ne l'edat. Però el protocol encara "no està tancat", expliquen fonts del ministeri de Justícia. I això és el que preocupa a les organitzacions: si seran proves d'ADN, psicològiques o quines estadístiques s'utilitzaran. Des de Justícia anticipen que la radiografia del carpi, la mà i el canell, "no es considera invasiva, però potser la clavícula sí", comenten. L'ONU va determinar que aquestes proves eren "imprecises" i tenien un marge d'error de fins a 2 anys, perquè parteixen de l'atles de Greulich i Pyle, un llibre publicat els anys 50 i elaborat a partir de 990 infants d'Ohio, als Estats Units.

Assistència lletrada

La normativa també preveu blindar l'assistència lletrada per a aquests menors i que en el cas dels joves que sí que tenen documentació no se'ls facin les proves. "El Tribunal Suprem ja va deixar clar l'any 2011 que el menor que té documents no ha de passar per proves mèdiques. No entenc per quin motiu la Generalitat no ho ha deixat de fer fins ara", diu Parés.

Els últims anys, pràctiques així han estat denunciades per les organitzacions al Tribunal Suprem, que ha emès fins a setze sentències a favor dels drets dels menors que arriben sols. A més, Espanya acumula fins a nou dictàmens de les Nacions Unides per "vulneració dels drets de la infància", en casos en què s'ha fet un ús intrusiu de les proves.

La Fundación Raíces recorda que la sentència del 21 de març del Tribunal Suprem recollia que "un menor no acompanyat és, per davant de tot, un infant exposat a un perill potencial" i que "el criteri prioritari en aquesta matèria és el de la protecció del menor que es troba al país sense família". Per tot això, el procediment d'avaluació de l'edat s'ha de regular establint totes les cauteles necessàries, reivindiquen les organitzacions.