Janet Mérida: "Que una puta com jo faci un pregó de festes és tota una provocació"

BarcelonaPoques hores abans de proclamar l’inici de la Festa Major del Raval, Janet Mérida ultima el pregó que llegirà davant de representants municipals a la seu del districte de Ciutat Vella. Acostumada a la lluita política, promet cantar les veritats a la classe política de Barcelona, a qui atribueix bona part de la responsabilitat de la deixadesa que hi ha al barri. A Mérida, portaveu de Putas Indignadas i Putas Libertarias, la van triar de pregonera en una votació entre entitats i comerciants. "És una provocació que jo faci el pregó", diu. 

Així que va acceptar ser la pregonera per provocar?

— Totalment, vaig acceptar el repte perquè em van votar els veïns que saben que ells no són el problema del barri, sinó que són les administracions, que no tenen capacitat per donar una resposta adequada. En aquella votació hi va haver una part de veïns que van dir que jo no era la persona adequada perquè no representava el Raval. Que una putarastaflauta, antifeixista i antisistema faci el pregó davant de les institucions és tot un èxit i una provocació.

Quin Raval vol representar?

— El d’un barri que és divers, on la pobresa és estructural, hi ha violència institucional a cada racó, i hi ha putes i ionquis perquè així és el món global. Però també vull dir que al Raval mantenim la mateixa estructura de barri de sempre, on les veïnes ens cuidem i posem el cos per cridar que així no podem viure. L’administració no inverteix prou, no tenim guarderies públiques, gairebé no hi ha parcs, tot és formigó, la majoria dels habitatges tenen més d’un segle, la gent gran no pot baixar al carrer sense l’ajuda de les veïnes perquè les escales no tenen ascensors. Tenim moltes criatures que han viscut desnonaments de casa seva, i veure la nevera buida cada dia és una experiència molt dura. I després, des del privilegi de classe i de barri, ens critiquen perquè hi ha famílies amb nens que s’estan fins molt tard al carrer buscant una mica de fresca que als seus pisos no troben.

Què ha portat el polèmic Pla Endreça al barri? 

— És un pla que deixa el missatge que les veïnes no volem ni saber com formar comunitat. I això no és veritat. Veuen el Raval com un femer i en realitat és un barri amb una dinàmica de poble. Però, vaja, nosaltres a la Festa Major volem celebrar tot el que som, un barri que ha sigut sempre d’immigració i on avui, com que viu en un món globalitzat, hi ha gent de tot arreu, que parla 130 llengües diferents.

Com es conviu amb un barri pres pels turistes i els expats? 

— Al Raval hi ha uns 50.000 veïns empadronats que han de conviure amb una població flotant de 100.000 persones més, i l’espai és el que és. Els comerços de proximitat estan desapareixent, la Boqueria ja no és el mercat del veïnat sinó un parc temàtic, i aquesta superpoblació de turistes i visitants deixa molts diners, potser sí. Però nosaltres, el barri, no ho notem. Això sí, el Pla Endreça, la Copa Amèrica o el Pacte per Ciutat Vella aprovat ahir són més elements perquè al Raval cada dia li costi respirar més. Però saps què? El Raval rebel sempre ha resistit, malgrat les envestides. Quan van aprovar l’Ordenança Cívica van pensar que canviarien les dinàmiques del barri, però el barri continua igual i els burgesos continuen fent-lo servir com a forma de desinhibir-se. Som una societat hipòcrita.

Com es pot combatre la delinqüència, la multireincidència?

—   Si realment fos un barri tan perillós no tindríem rècord de turisme. No hi vindrien els turistes. Hi ha lladres professionals que venen a fer l'agost, sí, és veritat. Però també l'administració ha de poder actuar més enllà de la policia. Arriben joves amb històries duríssimes, violències al darrere que repeteixen aquí. Les veïnes hem obert l'Àgora Juan Andrés Benítez, un espai autogestionat on els veïns poden dutxar-se per refrescar-se, menjar una mica, relaxar-se, però si veiem que es passen de la ratlla els expulsem uns dies. El que haurien de fer l'Ajuntament i la policia és deixar els missatges que creen alarma i estigmatitzen encara més, i invertir en justícia social, acceptant que tenim un problema.  

Creu que el seu pregó incomodarà les autoritats?

— Segur que es regiraran a la cadira, perquè hem plantejat el pregó com una estirada d'orelles al sistema: a l'alcalde Jaume Collboni, per la seva política d'aparador que deixa morir el barri, i també a Ada Colau, que està fent una oposició molt còmoda.