Quantes hectàrees es podran construir a Mallorca, poble a poble

PalmaEl Pla Territorial de Mallorca (PTI) va preveure un enorme creixement urbanístic en la seva primera versió, que data del 2004, xifrant en prop de 1.500 hectàrees el consum de nou territori. D'aquestes, la meitat varen ser desclassificades i l'altra meitat encara queda "viva", això després de dues revisions de la norma que marca l'urbanisme a la major de les Balears. En concret, a Mallorca encara es podran consumir 637 hectàrees per desenvolupar nous sòls urbanitzables amb els quals acollir el gran increment de pressió humana que es preveu i que confirma l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En les seves prediccions, l'organisme estatal calcula que les Illes s'acostaran al milió i mig d'habitants el 2040.

El fet és que el document territorial aprovat en primera instància pel Consell de Mallorca que liderava Maria Antònia Munar va fer una aposta pel desenvolupisme, amb les esmentades 1.500 hectàrees de territori apte per qualificar de sòl urbanitzable i, per tant, per acollir cases i pisos. Vint anys després, quan es va fer la tercera revisió per part del pacte d'esquerres, es va comprovar que tot i que la població de les Illes havia crescut més del previst, amb un increment de més de 155.000 habitants entre 2004 i 2021, aquests nous habitants havien ocupat en bona part territori ja urbanitzat.

"És la clau, es tracta de fer bona gestió urbanística i veure on es pot anar col·locant el creixement a partir de sòls urbans i urbanitzables ja desenvolupats, en comptes de sacrificar nou territori", explicava a l'ARA Balears fa uns dies el director insular de Territori i Paisatge, Jaume Fanals. "Durant els primers 20 anys de vigència del Pla Territorial s'ha consumit molt menys sòl del previst per al creixement, gràcies a aquesta manera de gestionar, que és la que té sentit. Això sí, és cert que la pressió humana s'ha incrementat notablement", confirmava.

Les dades són clares: les 1.500 hectàrees previstes suposaven un creixement del 8% del conjunt del territori, però el consum final durant 20 anys va ser de menys d'una tercera part. Per aquest motiu, quan l'esquerra va revisar el PTI, va decidir que 'només' es deixassin 637 hectàrees, que és la superfície equivalent a 637 camps de futbol, per poder consumir-los en cas de necessitat.

"Cal recordar que aquests desenvolupaments territorials no són immediats. Un sòl, per molt que estigui previst al PTI, no passa a urbanitzable de cop. Els ajuntaments mitjançant la revisió del seu planejament han de dibuixar on situen els creixements, s'han d'acreditar els recursos disponibles i, per tant, estam davant un procés d'anys", explica Fanals.

Ara bé, l'increment de població no serà un fenomen que s'aturi els pròxims mesos ni anys. Segons un estudi d'una consultora fet per a l'Associació de Promotors de les Illes Balears, la demanda de pisos pot arribar als 58.000 d'aquí a 15 anys.

El creixement futur, poble a poble

El PTI en vigor habilita 637 hectàrees on poder desenvolupar el creixement urbanístic de tots els municipis de Mallorca, i ho especifica amb el nombre d'hectàrees poble a poble. Per descomptat, Palma s'endú la part més grossa per la seva condició de més població i més pressió humana, amb 187 hectàrees de creixement urbanístic previstes. La segueixen a molta distància Calvià i Inca (31 hectàrees de creixement potencial), Manacor (29 hectàrees), sa Pobla (25) i Alcúdia (23). A un altre nivell, més o menys proporcional a la seva població actual, s'hi situen municipis com Felanitx, Santanyí i Llucmajor, que encara podrien dibuixar nous urbanitzables en més de 10 hectàrees.

A l'altre extrem de la taula aprovada per la majoria d'esquerres del Consell de Mallorca, destaca el terme municipal d'Andratx, amb menys d'una hectàrea. Cal dir que el municipi de Ponent disposa d'importants àrees de sòl ja classificades, i també amb un llarg recorregut de consum de territori per fer-hi xalets, alguns dels quals acabaren als tribunals en el cas de corrupció urbanística que va dur l'exbatle Eugenio Hidalgo a la presó. També Estellencs, Fornalutx i Banyalbufar, tots ells integrats dins la serra de Tramuntana, podran habilitar menys d'una hectàrea si necessiten fer nous urbanitzables.