Mariel Vilella, de Zero Waste Europe: "La quantitat de plàstic que posem al mercat és insostenible encara que millorem les tècniques de reciclatge"

LondresMariel Vilella és directora d'estratègia global de l'organització Zero Waste Europe (ZWE), la xarxa de comunitats, organitzacions i líders locals que demanen l'eliminació dels residus a la societat. ZWE es va fundar el 2014 com a branca europea de l'Aliança Global per a Alternatives d'Incineració (GAIA).

Què n'espera de la cimera de Glasgow?

— Que sigui un crit d’alerta. Tots els països intenten demostrar que han fet els deures. El sector privat també hi presenta plans sobre la manera d'arribar a la neutralitat de carboni. Però sabem, després de l’informe de l'IPCC [el Panel Internacional del Canvi Climàtic] sobre la bretxa d’emissions, que tots els plans presentats són insuficients. I ho veiem de manera molt evident en el sector dels residus.

Quins és el problema?

—  Que les solucions de residu zero no s’han tingut en compte quant a la gestió dels residus malgrat que, d'acord amb l'IPCC, és un dels tres sectors amb més potencial per reduir l’augment de la temperatura els pròxims deu o vint anys.

Per què cal tendir als residus zero?

— Perquè els residus contaminen molt. I perquè si només mesurem les emissions que surten de les incineradores i dels abocadors, la proporció dels gasos d'efecte hivernacle que produeixen és petita en relació amb la d’altres sectors. I així és com ho comptabilitzen a l'IPCC. Però si entenem que els residus són part d’un model de producció i de consum, les emissions implicades en el proveïment i l’abastiment de productes a tota la societat, el nivell és molt més gran, fins al 63%.

Reciclant no n'hi ha prou, doncs?

— No, perquè el reciclatge té limitacions. I també perquè el comerç de residus plàstics és molt problemàtic. Fins ara hem exportat residus, primer a la Xina i ara a Malàisia, Indonèsia, les Filipines i el Vietnam, i les infraestructures de reciclatge estan desbordades. Per tant, cal insistir en la idea que la quantitat de plàstic que posem al mercat és insostenible, encara que millorem les tècniques de reciclatge. No hi ha infraestructura possible que doni resposta a la quantitat de plàstic que es posa al mercat avui. I tot el que ja no es pot reciclar acaba en abocadors. I això ens porta a un altre problema, també d'emissions.

De quina mena?

— Les de metà. El metà té molt més impacte que el CO₂. En el sector dels residus, les emissions de metà venen dels abocadors, de les matèries orgàniques que hi ha. Si establim sistemes que facin una recollida selectiva de la matèria orgànica, podem evitar de manera molt fàcil totes aquestes emissions. Són oportunitats clau que no podem deixar perdre. I veiem en els 99 plans nacionals que fins ara hem analitzat que només la meitat inclouen mesures adequades de mitigació del metà. Però la meitat inclouen tecnologies que contribueixen al canvi climàtic com és la incineració de residus. Només onze països proposen prohibicions i restriccions en l’ús dels plàstics.

Dimarts gairebé un centenar de països es van comprometre a reduir les emissions de metà al 30% el 2030.

— Tot i que és un pas en la direcció correcta, no n'hi ha prou: les emissions de metà s'han de reduir almenys el 45% l'any 2030 per tenir una oportunitat de lluitar per mantenir-nos per sota d'1,5 graus d'escalfament global, segons l'avaluació feta pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, que es va publicar a principis d'any.

De Glasgow no n'espera res, doncs?

— El que esperem és que faci evident que les polítiques climàtiques sobre el sector dels residus i el plàstic són insuficients, i que els governs incrementin el compromís i l'ambició per reduir-les i aprofitin les oportunitats que tenim a l'abast. Hi som a temps d’aturar una part dels impactes del canvi climàtic, no hem de caure en el fatalisme i no ens podem relaxar. La cimera ha de ser, com a mínim, un crit d’alerta que faci òbvies les limitacions d’aquestes negociacions. No podem esperar, encara que sigui anual, que solucioni el problema del canvi climàtic. La cimera és útil per passar comptes, per veure com i fins a quin punt avancem. I, en aquest sentit, és obvi que el progrés és insuficient.

El que no fem nosaltres no ho faran els governs?

— Exactament. I encara que les respostes dels governs siguin insuficients, el moviment contra el canvi climàtic està calant entre les generacions més joves. I són els més joves els que estan educant els adults. Perquè s’adonen que estan heretant un planeta en flames si no reduïm les emissions.