Quants de llongos faràs per pair els llonguets que t’has menjat?

PalmaPrimer digueren que eren 10.000, llavors es passà a 8.000 i darrerament una macroinvestigació internacional ha revelat que amb 4.000 passes que una persona faci cada dia ja n’hi ha a bastament perquè obtingui beneficis per a la salut. Tanmateix, els investigadors asseguren que com més se’n facin, de passes, millor serà el resultat. Ara bé, allò que no especifiquen és si han de ser passes curtes o passes llargues. És a dir, llongos.

A qui no li han dit mai “au, ves-hi tu, que ets jove i amb quatre llongos hi seràs”? En aquest context és bo d’entendre que un llongo, com diuen els diccionaris normatius i també el DCVB, és “una passa molt llarga o salt llarg”. No debades, ‘llongo’ és un substantiu format a partir de l’adjectiu ‘llong’, que no s’usa, però que és sinònim de ‘llarg’. Si aquest adjectiu és un arcaisme en català, també s’hi considera el seu equivalent en castellà, que seria dir luengo en lloc de largo.

Hi ha una actriu mallorquina que nom Victoria Luengo i que es fa dir Vicky Luengo. Probablement hi ha moltes altres persones que tenen aquest llinatge, com també n’hi ha moltes altres que s’anomen Capllonch, i la majoria deuen tenir l’origen a Pollença. Com que abans que el català fos una llengua amb normativa, els escrivents solien escriure Lluch en lloc de Lluc, Bosch en lloc de Bosc. També escrivien ‘llonch’ en lloc de ‘llong’. El resultat és que avui dia el llinatge Capllonch s’escriu amb una ‘ch’ final. I sembla que Capllonch és una deformació del topònim Campllong, poble d’uns 500 habitants a prop de la ciutat de Girona. És probable també que els mallorquins que duen aquest llinatge és perquè la seva avior prové d’aquest poble antic.

L’adjectiu ‘llong’ és encara present en altres llinatges balears, d’una manera més subtil o amagada. Vilallonga del Camp és un poble entre Valls i Tarragona. Hi ha qui sosté que en un moment determinat, els repobladors –ja se sap que lluny del cor, lluny del pensament– començaren a dir Villalonga en lloc de Vilallonga, i així ha quedat la cosa. Allò que no ha canviat amb el pas del temps és dir cala Llonga a dos indrets del litoral balear que tenen aquest topònim. Mentre que Cala Llonga és un nucli de població del terme de Santa Eulària des Riu, cala Llonga (escrit així, en minúscula, perquè no és cap nucli) just és un tros de costa, abans d’entrar al port nàutic de Cala d’Or.

Si de ‘llong’ en feim el diminutiu, tenim un ‘llonguet’. Tothom sap que és un panet més allargat que no rodó. Si sentir a dir ‘llongo’ ve de nou a alguns parlants, és segur que el mot ‘llonguet’ no els fa estranyar gaire. No se n’havia sentit a parlar tant mai com ara. Al poble del Pil·larí en tenen una fira especialitzada, del llonguet; als bars i restaurants, n’han fet campanyes perquè la gent en mengi per berenar, i alguns forns que n’havien deixat de fer, ara en tornen a enfornar a les totes. Tot i això, però, a alguns pobles encara ara no els diuen ‘llonguets’, sinó que, en contraposició al que passa a Palma, els anomenen de la manera que ho han fet sempre: panet francès, en el cas de Llucmajor, Campos o Pollença, per dir-ne alguns.