Una quarta part de la fauna d'aigua dolça està en un alt perill d'extinció

BarcelonaEl salmó europeu, la libèl·lula Chlorocypha i l'escamarlà Procambarus orcinus tenen dues coses en comú: habiten en diferents indrets d'aigua dolça del món i tots estan en perill de desaparèixer. Són alguns exemples d'animals amenaçats pels efectes de la contaminació per pesticides, les preses, l'agricultura i la introducció d'espècies invasores a la natura, segons ha constatat l'anàlisi més gran feta fins ara al món de la fauna de les aigües continentals.

L'informe fet per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) –un organisme ecològic de referència mundial– s'ha publicat aquest dimecres a la revista Nature i es basa en més de 23.000 espècies incloses a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades. Les seves conclusions s'han d'entendre com un toc d'atenció: rius, llacs i aiguamolls d'arreu del món estan perdent vida. Un de cada quatre animals està en un alt risc d'extinció i els decàpodes –crancs o carideus com les gambes– són els més amenaçats (30%), seguits d'alguns peixos com els esturions (26%) i dels odonats (16%), com els espiadimonis.

Els ecosistemes continentals, tot i que només representen l'1% de la superfície de la Terra, acullen més del 10% de totes les espècies de vertebrats (33%) i la meitat dels peixos i proporcionen serveis essencials com ara garantir el cicle de nutrients. Amb tot, fa temps que la comunitat científica alerta que la biodiversitat està en declivi, sobretot d'aus, amfibis i mamífers (i més recentment de rèptils), però els ecosistemes d'aigua dolça són uns dels més afectats i fins ara no s'havien fet avaluacions exhaustives dels riscos que pateixen. "Fins ara, la generació de dades i avaluacions globals per a peixos i invertebrats d'aigua dolça havia rebut relativament poca inversió, voluntat política o atenció", asseguren els investigadors.

Tot plegat ha fet que la pèrdua de biodiversitat a les aigües dolces sigui molt greu. A tall d'exemple: des del 1970 s'ha perdut el 35% de la superfície mundial d'aiguamolls i l'aigua en dos de cada cinc rius de més de 1.000 quilòmetres ja no flueix lliurement al llarg de la seva longitud, cosa que aïlla i fa retrocedir la presència de diverses espècies. A l'estudi, la península Ibèrica apareix com una de les zones amb més riquesa d'espècies aquàtiques amenaçades a escala mundial. "És urgent actuar ràpidament per fer front a les amenaces per evitar noves disminucions i pèrdues d'espècies", adverteix l'anàlisi.

Clima mediterrani

Entre les espècies amenaçades, l'estudi subratlla que el 54% estan afectades per la contaminació, el 39% per les preses i l'extracció d'aigua, el 37% pel canvi d'ús del sòl i els efectes associats de l'agricultura, i el 28% per l'arribada d'espècies invasores i noves malalties. A més, els hàbitats d'aigua dolça sovint estan fragmentats per la sobreexplotació humana i això impedeix que moltes espècies viatgin i visquin en àrees restringides. "És urgent abordar les amenaces per evitar noves disminucions i pèrdues d'espècies", afirma la investigadora de l'UICN Catherine Sayer.

Miguel Clavero, científic titular del CSIC a l'Estació Biològica de Doñana, subratlla en declaracions a SMC que aquest estudi posa xifres al "pobre estat de conservació" de la fauna als rius, llacs i aiguamolls, però puntualitza que el percentatge d'alt risc d'extinció encara seria més elevat si s'haguessin inclòs altres espècies amenaçades, com els bivalves i els mol·luscs.

L'anàlisi demostra com la pèrdua de biodiversitat no es distribueix homogèniament i afecta molt més els ecosistemes de clima mediterrani. A l'Estat, per exemple, la fauna de peixos d'aigua dolça és única i considerada la més antiga i endèmica d'Europa, però també té un elevat nombre d'espècies amenaçades, assegura a SMC Ignacio Doadrio, professor de recerca al departament de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC). "Això es deu a l'aïllament geogràfic que representen els Pirineus i els processos interns de reordenament de conques, que han afavorit una diversificació notable d'espècies al llarg del temps", diu.

En aquest sentit, per a Clavero és molt preocupant que la península Ibèrica, sent un territori pobre pel que fa al nombre total d'espècies, en tingui tantes d'amenaçades. "Situacions que es donen a la gestió de la fauna aquàtica són impensables amb aus o mamífers. Per exemple, l'anguila europea (Anguilla anguilla) es continua explotant comercialment en tota la seva àrea de distribució, inclosa Espanya, tot i ser una espècie en perill crític d'extinció; un escenari inconcebible per al visó europeu", alerta.