El nou port de Fornells tindrà 77 amarraments més però 30 veïns es queden sense
S’han de crear 77 fondejos ecològics per compensar els 77 amarraments nous i l’afectació a la posidònia
MaóTretze anys després de la posada en marxa de l’últim gran port de Menorca, el dic exterior de Ciutadella, el Govern té previst concloure, abans de tancar la temporada, la reforma integral del port de Fornells. Una obra propera als 10 milions d’euros que, com en el cas de Ciutadella, té nombrosos condicionants.
El port de Fornells es considera una zona d’alt interès ambiental, cosa que ha obligat a encaixar les actuacions previstes als prop de 170.000 metres quadrats de mirall d’aigua afectats. El debat veïnal i polític dels quatre anys d’obres ha girat entorn dels treballs a terra, especialment entorn de l’edifici de serveis portuaris que s’ha aixecat a primera línia de mar, damunt el solar on hi havia l’antic restaurant Es Pla, conegut per les calderetes i la visita estival del rei emèrit. Els comerciants també s’han queixat per l’afectació de les obres i per la imatge que aquestes han donat d’un indret tan turístic a l’inici i al final de cada temporada.
La mirada en la mar
Però el GOB ha fixat la seva mirada en la mar. Allà, aliè al focus d’entitats socials i partits polítics, hi ha trobat l’escull de la posidònia. El mateix topall del nou port de Ciutadella, construït en un 80% damunt praderies de posidònia oceànica “altament sensibles i de gran valor ecològic”, motiu pel qual s’estan fent encara actuacions pressupostades en 214.000 euros per tal de compensar-ne l’efecte a altres indrets.
A Ciutadella la devastació de la rissaga de 2006 a l’interior del port antic va acabar de cop amb el debat centenari sobre la necessitat o no de projectar una infraestructura exterior per a l’atracament dels vaixells. I els permisos ambientals es van donar en només unes hores, després d’un inaudit armistici entre el PSOE de Joana Barceló i el PP de Jaume Matas i d’un viatge llampec de la llavors presidenta socialista del Consell a la seu del Ministeri de Medi Ambient a Madrid. A Fornells no hi ha la mateixa urgència, però els ecologistes encara esperen el compliment de les prescripcions ambientals posades per l’administració.
L’ampliació del port implica la creació de 77 nous amarraments que s’han d’afegir als 115 de gestió directa, i també als 105 que ja gestiona el Club Nàutic, juntament amb les 51 boies ecològiques. Un creixement de l’oferta que la Comissió de Medi Ambient ha condicionat al finançament i la instal·lació de 77 fondejos ecològics a cales que estiguin situades tant dins com fora de la badia. Medi Ambient també exigeix a canvi que Ports aporti 30.000 euros al Fons Posidònia per tal de contractar un vigilant que, durant l’estiu, controli cada dia tota l’àrea marina del nord de Menorca i el veí Lloc d’Importància Comunitària (LIC) de la punta redona de l’Arenal d’en Castell.
Aquest vigilant haurà d’enviar a la Conselleria fotografies submarines de l’entorn dels pantalans per tal de verificar que no s’ha dragat l’escull de posidònia delimitat, que s’han desmuntat completament els 41 llocs d’amarrament que s’havien d’eliminar, que s’han posat les boies ecològiques previstes i que es marca bé amb balisses la zona de navegació prohibida. A més, s’han de restaurar 5.119 metres quadrats de posidònia.
El GOB encara espera la resposta de Ports, si bé el Govern ja ha avançat a l’ARA Balears que “la protecció de la posidònia està garantida: es posaran boies ecològiques i es complirà tot allò que ha determinat la Comissió de Medi Ambient respecte dels nous pantalans”.
La reforma també ha deixat sense amarrament de base una trentena de residents que després de molts anys ja no tenen on posar la barca. Els afectats han constituït la plataforma Justícia Portuària, que aplega més d’un centenar de veïns, però les seves reclamacions encara no han estat ateses per l’administració.
Ara com ara, 571 propietaris s’han interessat pels 51 nous amarraments de base que Ports ha tret a concurs, el que suposa que només un de cada onze sol·licitants tindrà on deixar la barca. Maria Camps, portaveu del col·lectiu, espera expectant la imminent adjudicació per veure “si s’han tingut en compte els criteris de viure o tenir la barca tot l’any a Fornells, perquè, si no ens donen resposta, haurem de mantenir viva la reivindicació”.
De fet, el pes dels amarraments de trànsit és tan gran al port en comparació amb el residencial que la mateixa Maria Camps ja dona per descomptat que mai no tindrà un atracament de base: “L’únic a què veritablement podem aspirar és a tenir-lo de trànsit”, lamenta.
De moment, Ports ja anuncia que la majoria dels futurs amarraments seran per a petites embarcacions i que posposa la nova reestructuració fins a l’any que ve. L’administració al·lega que no hi ha hagut temps de tramitar la construcció dels cinc pantalans previstos i que, per tant, aquest estiu no hi haurà canvis.
El coordinador de Política Territorial del GOB, Miquel Camps, no les té totes. Recorda que els precedents a Menorca són d’una creixent privatització i pujada de preu dels amarraments, amb l’única excepció de les tarifes socials que l’Autoritat Portuària ha creat a Maó. Així i tot confia que el Govern compleixi el seu compromís, també pel que fa a la vigilància ambiental del projecte. “Almenys saber que hi estam a sobre ens permet donar-los un toc d’avís”, assegura.
Sigui com sigui, els ecologistes creuen que ja hi ha prou amarraments a Menorca i que no s’ha d’incrementar més l’oferta nàutica. El 2010 s’arribaren a detectar en ple estiu fins a 4.939 embarcacions fent voltes alhora per tot el litoral de Menorca. Ja són més que els 4.099 punts d’amarrament reconeguts per Ports i que els 3.191 ancoratges simultanis que l’illa pot arribar a acollir.
La clau és el tantes vegades reivindicat Pla Insular de Costa (PIC) que, malgrat els reiterats compromisos de l’administració, encara no és una realitat. El Pla Territorial Insular (PTI) l’esmenta i fixa un termini de tres anys des de la seva aprovació per enllestir el document d’ordenació, però ja n’ha passat un i no consta que ni tan sols s’hagi iniciat.
Mentrestant, a Fornells, nombroses embarcacions passen l’hivern varades a la platja de ses Salines. “És un efecte més de la manca de vigilància, ja que no està permès que les barques puguin quedar abandonades a les zones de domini públic”, apunta Camps. “La demanda és inabastable i s’hi ha de posar fre”
