‘¡Que no nos representan!’

BarcelonaSempre diuen que el PP és qui ha fet més per l’independentisme. Jo crec que aquesta afirmació ja no es pot fer amb tanta calma des de dissabte a la nit, en què es va emetre Objetivo Eurovisión. Des d’aleshores, crec que la fórmula emprada per elegir el representant d’Espanya al certamen europeu ha superat les polítiques dels populars pel que fa a generar desafecció amb Espanya. Crec que allò que es cridava a les assemblees del 15-M -“ ¡Que no! ¡Que no! ¡Que no nos representan! ”- s’haurà de començar a tornar a assajar per quan s’emeti la gala final al maig des de Kíev. Perquè amb aquest començament, el xou promet...

Crec que si uns guionistes haguessin volgut que sortís malament expressament i ressuscitar Alfredo Landa no haurien excel·lit tant com l’esperpent de dissabte a la nit. No va sortir res bé i cada error comès superava en autopena els anteriors. Estic segur que el programa que serveix per escollir qui va a Eurovisió –molt originalment anomenat Objetivo Eurovisión– no va agradar a ningú. A Espanya, l’audiència que el va seguir no va arribar ni al 9%. La gent preferia mirar les pel·lícules de Telecinco i Antena 3 abans que la gala, que coincidia -que cruel que és el destí- amb el Concert “Volem acollir” de TV3 i amb la final del Festival de San Remo a Itàlia. Dues comparacions odioses que deixen clar l’inframón que sufraguem entre tots.

La realització va ser tan dolenta que hi havia moments que els plans eren tan llargs que te’n podies anar a regar les plantes, tornar i trobar el mateix noi amb la guitarra. En d’altres, es veia els participants de tan lluny que allò semblava la càmera de seguretat d’un caixer. I el més trist de tot, mentre l’elegit d’enguany celebrava la victòria, les càmeres ensenyaven el públic marxant de les grades. Pura passió pel vencedor. Contagi nacional d’il·lusió...

Però qui és l’elegit? Doncs el representant d’Espanya a Eurovisió 2017 és Manel Navarro, un sabadellenc de vint anys que va quedar tercer en les votacions del públic però que havia rebut molt bona puntuació del jurat -format per Javier Cárdenas, el descobridor de Carlos Jesús, recorden?; el locutor Xavi Martínez, i Virgina Díaz, de Radio3-. La disparitat de puntuacions entre el públic i el jurat va fer que en sumar-ho tot Navarro acabés empatat amb Mirela i fos el jurat qui tingués vot de qualitat i no el públic. O sigui que l’última paraula no va ser del poble sinó -suposadament...- dels tres experts.

Evidentment, després que això passés, la gent va esclatar a Twitter i es van quedar a gust. I esclar, si només hagués sigut a Twitter, encara mira... Però el problema és que la gent del plató es va rebotar i va començar a cridar allò tan bonic de “tongo ” i “robo” en un moment de joia nacional. Un còctel Molotov que el guanyador va encendre definitivament fent botifarra al públic. Oh yeah!

I arribats aquí, el més normal seria pensar que ja res podia empitjorar, oi? Doncs benvinguts a TVE. Mentre Navarro celebrava el seu polèmic triomf, el membre del jurat Xavi Martínez era agredit al plató -fora de càmera- per algú que encara no se sap qui és, tal com han apuntat diversos testimonis presencials. Més? Doncs si encara no s’han desmaiat llegint els diré que l’agressió tampoc és la cirereta del pastís: ahir la RAE afirmava que està en desacord amb la cançó perquè és en anglès i que ja en vam tenir prou amb la de l’any passat, Say yay!, que va quedar la 22a de 26 a la final. L’Estat contra l’Estat. El que no aconsegueixi TVE... Però per a mi el segell del desastre cañí -i ja paro, que sé que els dilluns ja són prou durs!- el va posar un tuit del programa Equipo de investigación. Els de Glòria Serra prometien que investigarien el cas a fons i, atesa la indignació generalitzada, es van convertir en tendència.

En fi, ja veuen que la cosa no ha sortit gaire bé. No sé si després d’aquest escàndol vostès creuen que Espanya els representa gaire a Eurovisió. El pobre elegit amb prou feines es podrà representar a ell mateix! Per cert, ¿s’imaginen l’escàndol que hi hauria hagut si el programa se l’hagués mirat realment prou gent? Creia que no diria mai això: que Massiel torni a Eurovisió! I per acabar, estic segur que Jaime Cantizano deu considerar les entrevistes que li feia a La Veneno a DECDEC com una estada de quinze dies a les Termes de Montbrió.