Quimera i els seus amics

“Els virots no ho passam bé, però tenim molts d’amics implicats en el nostre futur”, com per exemple Joan Mayol, Paco Alburquerque, Asunción Ruiz, Carles Carboneras, Ricard Gutiérrez, Ana Rodríguez, Tim Guilford, Miguel McMinn, Pep Arcos, Meritxell Genovard, Martí Mayol, José Manuel Igual... i tants altres biòlegs, científics, ornitòlegs, naturalistes i tècnics que han dedicat una bona part de la seva vida a l’estudi i la conservació del virot petit (Puffinus mauretanicus) o, almenys, hi han contribuït d’alguna manera. La frase és extreta i resumeix perfectament el sentit de Quimera, un còmic que alhora resumeix la vida d’un virot petit real, el portador de l’anella 5001566, que el 16 de juny de 1986 va ser censat per primer cop, que va ser controlat als 30 anys i que potser que encara continua viu. Es tractaria, en conseqüència, d’un dels exemplars més longeus d’aquesta espècie d’au marina dels quals és té constància fins a la data, cosa que corrobora una troballa de SEO/BirdLife el mes de juliol de 2016.

La història autobiogràfica que s’explica en el còmic ha donat peu a condensar, en una vintena de pàgines, la biologia d’aquesta espècie, que es troba en perill d’extinció, explicant-ne aspectes sobre els ecosistemes, les colònies, la reproducció, els desplaçaments, l’alimentació, els perills potencials, etc. L’autor del còmic és Luis Resines, de Pelopantón, especialitzat en el desenvolupament de projectes divulgatius mitjançant el disseny gràfic, el dibuix, la il·lustració i altres canals multimèdia que pretenen acostar la cultura científica, l’ecologia i la sostenibilitat a la societat d’una manera rigorosa i didàctica però alhora entenedora i divertida. Sobre la transcendència que implica per a ell el seu darrer treball, l’il·lustrador diu que “sens dubte Quimera m’ha fet gaudir molt, amb les històries sobre virots petits dels experts als quals, a vegades, he tingut la sort de poder acompanyar per veure de prop la seva feina. Dibuixar i donar vida a Quimera m’ha permès convertir-me, d’alguna manera, en una espècie d’au marina i posar-me a la seva pell, revivint-ne les aventures, els avatars i els problemes”. El còmic es va presentar el passat 27 de març en el transcurs d’un acte públic organitzat per la Conselleria de Medi Ambient a CineCiutat, a Palma, on també es va projectar una part del documental El Pla Lilford.

Impulsat per l’administració autonòmica, el pla Lilford és un projecte de conservació que va arrancar la passada tardor i que no només cerca protegir el virot petit, sinó tres espècies més d’aus marines igualment catalogades com a amenaçades, tot i que en grau menor, que són el virot gros (Calonectris diomedea, el corb marí (Phalacrocorax aristotelis) i la gavina roja (Larus audouinii). El pla té present també la noneta (Hydrobates pelagicus), una espècie relativament escassa que es reprodueix exclusivament en alguns illots. Una de les característiques principals del pla Lilford és que ha estat dissenyat conjuntament per a distintes espècies que tenen problemes similars. Una part important del pla s’ha duit a terme amb fons procedents de l’Impost del Turisme Sostenible i ha estat executat per l’empresa pública Tragsa. A més de diverses actuacions divulgatives -com l’edició del còmic Quimera- s’estan preparant diverses actuacions, com ara recomptes de poblacions d’aus que generalment tenen lloc a l’època de reproducció.

‘Timeline’ entre el 1986 i el 2017

Resines va rebre l’encàrrec de fer el còmic el passat mes de setembre. Abans de posar-se a dibuixar, però, va dedicar unes quantes setmanes a documentar-se sobre el virot petit i a parlar amb especialistes en aquest ocell i en altres espècies d’aus marines, com Miguel McMinn, José Manuel Igual, Ana Sanz i Ana Payo. Les entrevistes i els primers esbossos varen omplir tota una llibreta, que posteriorment va donar peu a un timeline ubicat entre el 1986 i el 2017 en què l’il·lustrador va anar anotant, de manera molt acurada, la història autobiogràfica de Quimera per mirar d’esbrinar on podria ser aquest virot petit en cada moment, amb qui es podria haver creuat, així com la fenologia d’aquestes aus i les seves amenaces de conservació. Resines admet que aquesta va ser justament “la part més complicada de tota la feina”, o sigui, “tractar d’ajuntar les peces del trencaclosques i fer-les encaixar”, aprendre tot tipus de coneixements sobre altres aus marines amb les quals es podia trobar Quimera, en quin moment de l’any, o haver de ser molt rigorosos amb els anys en els quals succeïen els esdeveniments, com per exemple la vinyeta en què l’au és topa amb el vaixell Calypso de Jacques Cousteau... “Quan, finalment, totes aquestes peces varen quedar correctament encaixades, llavors va arribar un moment molt emocionant i satisfactori”, admet l’autor de Quimera.

Després dels esbossos va arribar el moment de posar-se a dibuixar ‘seriosament’. En només un mes i mig l’il·lustrador va haver de fer el còmic, adaptant els dibuixos al guió compartit amb Joan Mayol, biòleg i responsable del Servei de Protecció d’Espècies de la CAIB. “El còmic té prop de 30 pàgines, no teníem més temps, però d’alguna manera representen els 30 anys de vida d’aquest virot petit. Però la història donava per a més i potser algun dia haurem de plantejar-nos fer-ne una segona part perquè Ulisses, el fill de Quimera, ens expliqui més coses”, explica Resines, amb un somriure, en el seu despatx a Sineu (Mallorca). La manca de temps també va ser un element que decidí l’autor a emprar només dos tons de color, a més del blanc: el marró per al virot i una mescla de blau i verd per dibuixar la mar, i aconseguí un cert aire nostàlgic i intimista que imita l’estil dels còmics més clàssics, que per a Resines són una referència.

Quimera es distribuirà als centres escolars, col·legis i instituts de Balears per donar a conèixer la tasca desenvolupada en els darrers 30 anys pel que fa a la conservació del virot petit i de les aus marines en general, de manera que es transmetrà als joves estudiants un missatge sobre la importància de la biodiversitat de les nostres illes, amb espècies endèmiques que només crien a Balears, tot i que es desplacen i s’alimenten en altres llocs. “Protegir els virots petits és una responsabilitat que tenim tots per tal que no desapareguin. Les rates, els moixos i les captures accidentals són masses perills per a una població tan petita i fràgil”, insisteix Resines.

Quimera també és un homenatge d’agraïment als naturalistes i el personal del GOB que va començar a anellar virots petits en els anys 80. “Jo em vaig assabentar d’aquests primers anellaments a la cova de sa Cella (al sud-oest de Mallorca), a través d’un article de SEO Bird/Life, i a partir d’aquí va sorgir la història de Quimera”, explica. “Dibuixant aquest còmic he après com de dura pot arribar a ser la vida d’una au marina, l’esforç i l’energia que inverteix per aconseguir aliment i el que li costa criar un poll. D’altra banda -afegeix-, em crida molt l’atenció aquesta sensació de ‘llar’ que tenen els virots petits i el fet que només vulguin fer niu a les nostres illes, com si hi hagués alguna cosa que els empeny a criar a Mallorca o a les Pitiüses”, conclou l’il·lustrador.

UNA MORTALITAT ADULTA ANUAL

DEL 20%

El virot petit o baldriga balear és una espècie marina endèmica de les Balears que nidifica en illots o coves de penya-segats de Mallorca i les Pitiüses, en colònies que van des d’uns pocs exemplars fins a un centenar de parelles. L’ocupació d’aquestes colònies és hivernal, la posta -d’un sol ou- es fa el mes de març i el poll comença a volar el juny, migra a l’Atlàntic després de la cria i fa concentracions postnupcials a les costes portugueses, cantàbriques i atlàntiques franceses. Després torna a la Mediterrània, a la tardor. S’alimenta principalment de peixos, sovint segons l’activitat pesquera. La seva mortalitat adulta podria ser, ara mateix, del 20%, anualment, un percentatge molt superior que el d’altres espècies i atribuïda, sobretot, a captures accidentals de pesca. Hi ha indicis recents que la ingestió de plàstics pot ser també un factor de mortalitat rellevant. A més, és molt sensible als predadors, en particular als moixos de les colònies de Formentera i de la Mola de Menorca. La seva reproducció també s’ha reduït a les colònies en què hi ha rosegadors, sobretot quan es tracta de la rata negra.

Segons dades de la Conselleria de Medi Ambient, s’estima que n’hi ha una població actual d’efectius reproductors a Balears de 3.200 parelles. Les observacions fetes a Gibraltar durant el seu pas migratori per aquest punt, però, en situen la població en un volum molt més gran. Els plans de gestió i recuperació aplicats fins avui a les colònies de virot petit han suposat avenços en diversos aspectes, però no han estat suficients. En els darrers anys, els equips científics de SEO-BirdLife, la universitat d’Oxford, la universitat de Barcelona i l’IMEDEA han estat fent feina en biologia de conservació de l’espècie i aplicació de models poblacionals. La valoració del virot petit com a espècie en perill d’extinció determina un consens general per atorgar-li la màxima prioritat en accions de conservació, especialment si tenim en compte que les Balears n’acullen la totalitat de la població reproductora.